Arxiu del dimecres, 8/02/2017

Epidèmia vegetal

dimecres, 8/02/2017

Si ens parlen d’epidèmies, de seguida pensem en malalties humanes, però la resta d’éssers vius també poden patir el flagell d’una epidèmia letal. D’això no se n’escapen ni els vegetals. El que passa és que sovint, els humans en patim també les conseqüències. És el que està succeint amb una epidèmia que es va estenent imparable arreu del món i que afecta un grapat de plantes diferents. El culpable és Xylella fastidiosa, un bacteri que es va posant en el punt de mira de tothom qui estigui relacionat amb l’agricultura i que sembla que encara ens donarà molts maldecaps.

 Aquest organisme forma part de la classe Gammaproteobacteria, un detall que a la majoria no ens diu gran cosa, i va ser descrit per primera vegada a Califòrnia, fa més d’un segle, en relació amb una malaltia de les vinyes. Com moltes malalties dels vegetals, per passar d’una planta a l’altre fan servir els insectes com a vectors. Ara sabem que el bacteri pot viure en dos indrets, el xilema de les plantes que infecta i el sistema digestiu dels insectes que fa servir de vector.

Per desgràcia, el seu ventall de possibles hostes és molt ampli. Hi ha més de tres-centes espècies vegetals que poden ser infectades per Xylella fastidiosa, i el nombre d’insectes que la poden transportar també és elevat. A sobre, molts vegetals poden estar infectats sense mostrar símptomes de malaltia, així que la seva distribució pot ser més gran i tot del que ens pensem.

I no es que sigui petita. El bacteri es pot trobar des dels Estats Units fins l’Argentina. I amb tota probabilitat transportat pels humans, l’any 2013 va arribar a Itàlia i ara ja es troba a França, Alemanya i, des de fa poc, a Mallorca i Eivissa. El transport d’oliveres infectades i no els insectes és el que està afavorint la seva expansió.

Segons la planta que infecti, la malaltia és diferent. Això també depèn de la soca concreta del bacteri que actuï. En el cas europeu, el problema és per les oliveres, però pot ser qüestió de temps que també afecti vinyes, ametllers, cirerers i fins i tot plantes ornamentals. El seu ventall de possibilitats és inquietantment ampli.

La causa de la malaltia es fa evident quan el bacteri s’instal·la en el xilema de la planta. El xilema és com el sistema circulatori del vegetal. Els vasos per on circula la saba en el seu camí de les arrels a les fulles. Tant bon punt hi arriben els bacteris comencen a agrupar-se i a generar una capa de material biològic que les protegeix i que coneixem com “biofilm bacterià”. Aquesta mena de moc tapona els vasos del xilema i talla el camí de la saba cap a la resta del vegetal, que s’asseca i al final acaba morint. Per cert, el biofilm també fa que els possibles tractaments tinguin més dificultats per arribar fins les cèl·lules bacterianes.

El resultat és que ara mateix no hi ha cap tractament útil per lluitar contra aquesta plaga. A Itàlia, hi ha regions productores d’oli que han perdut milers d’oliveres. En altres indrets, com Califòrnia, van ser les vinyes les afectades. I per ara només podem mirar de frenar la seva distribució amb mesures de aïllament que, abans o després, acaben fallant.