El llegat de Darwin

Ahir es va celebrar l’aniversari del naixement de Charles Darwin. El pare de la Teoria de l’Evolució va néixer el 12 de febrer de 1809, ara fa una mica més de dos-cents anys. És ben curiós que la seva obra encara sigui objecte de discussió en alguns ambients. No en el científic, per descomptat. Des del punt de vista de la ciència, la teoria de l’evolució no presenta dubtes importants. Per descomptat que, com totes, es va sotmetent constantment a prova i es van revisant els detalls. Però igual que la relativitat, la teoria atòmica o la física de Newton, cap científic seriós pensa que sigui errònia. Això només està en la ment d’alguns polítics, determinats líders religiosos i altres persones poc informades o voluntàriament ignorants.

En alguna ocasió s’ha dit que la teoria de l’evolució és la idea més important de la ciència. Evidentment és exagerat. També podríem dir-ho de la teoria de la relativitat, de la mecànica quàntica, del càlcul diferencial o d’un grapat de grans avenços que van marcar un abans i un després. Però és veritat que tot el relacionat amb la vida només es pot entendre si ens ho mirem des d’una perspectiva evolutiva.

Això aplica a la forma dels organismes, a les estructures de les proteïnes, a la informació dels gens o a les relacions entre poblacions. Tant se val a quin nivell analitzem la manera d’expressar-se de la vida que immediatament podem reconèixer la marca de l’evolució. Podem anar ordenant per similituds en l’estructura de les extremitats dels animals, en la forma de les proteïnes de la membrana de les cèl·lules, en l’ordre en el que els nucleòtids es disposen en el DNA o en la seqüència de reaccions de les vies metabòliques, i trobarem un ordre que coincideix en tots aquests nivells.

La gràcia de Darwin va ser proposar un mecanisme que feia que aquest ordre emergís de manera inevitable. La selecció natural va ser la seva gran idea i va obrir el camí per entendre com s’adapta la vida a les condicions canviants del planeta. Ara, aquella idea senzilla l’hem refinat molt més i fins i tot l’hem pogut observar en acció en experiments amb bacteris.

Espero que algun dia els humans trobaran vida en algun altre indret de l’Univers. No tinc ni idea de quines característiques tindrà, però estic del tot segur que els mecanismes essencials de l’evolució també estaran actuant en aquell planeta. Que les diferents generacions d’éssers vius no seran idèntiques i a la llarga s’aniran acumulant les diferències, amb especial probabilitat per aquelles que afavoreixin la supervivència, la capacitat de reproducció o el que sigui.

Es pot dir que no tenim en tenim la certesa absoluta. Però és que en ciència això no existeix. Donem per fet que les lleis de la física es compleixen arreu de l’Univers i fins ara no hem trobat res que indiqui el contrari, però no deixa de ser una suposició. De totes maneres, tampoc cal filar massa prim amb detalls quasi filosòfics. Darwin va transformar el que era un grapat de dades sobre els éssers vius, molt interessants però inconnexes, en una entitat que s’escampava i es diversificava al llarg dels temps. I quan has intuït aquesta realitat, ja mai més mires la natura de la mateixa manera.

4 comentaris

  • Daniel Closa

    13/02/2017 15:28

    Carquinyol. Certament la idea de l’evolució, i sobretot el concepte (erroni) de la supervivència del més fort, s’ha aplicat molt erròniament amb massa freqüència.
    Joan Codina: Exacte. Es un mecanisme general que funciona en biología però en realitat funciona en sistemes complexos que compleixin unes poques característiques.

    Vicent Bosch. Cert. però ja se sap. Sempre recordem al que completa la feina

  • Vicent Bosch i Paús

    13/02/2017 15:13

    Tota evolució ve de l’evolució anterior en tots els camps. Ningú no comença de zero!

  • Joan Codina

    13/02/2017 11:47

    La Teoria de l’Evolució és molt física, per això és tan universal.

  • Carquinyol

    13/02/2017 8:48

    Jo crec que, deixant a banda el mecanisme en sí, el que va permetre és posar un ordre racional en tot allò que coneixem dels éssers del món on vivim. I endreçar el que coneixes és un pas fonamental per seguir avançant.

    De fet, les seves idees van sobrepassar el món de la biologia i la idea d’evolució i de la imposició del millor adaptar s’ha aplicat en molts altres camps també, amb conseqüències ètiques qüestionables de vegades, però això no va ser culpa seva.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús