Radó

L’any 1985, en Stanley J. Watras era un enginyer de la construcció que treballava a la central nuclear de  Limerick, a Pennsylvania. Com és natural, al lloc de feina tenien sistemes per mesurar la radioactivitat dels treballadors i un bon dia l’aparell detector es va disparar en mesurar els nivells que presentava en Watras. El problema era que la detecció va tenir lloc quan entrava a la planta, no al sortir. I d’altra banda, la central estava en construcció i encara no havien portat el combustible nuclear, de manera que aquella alarma era qualsevol cosa menys previsible. El primer dia van pensar que devia ser un problema amb l’aparell, però el cas és que Watras marxava net i descontaminat de la feina i cada matí tornava mostrant nivells de radiació elevats. Allò es va conèixer com “l’incident Watras” i va destapar un problema que hi ha a moltes cases.

Perquè quan els investigadors es van adonar que en Watras no portava la radioactivitat de la feina cap a casa sinó a l’inrevés, van anar al seu habitatge i van detectar uns nivells de radioactivitat ambiental centenars de vegades superiors als establerts com a segurs. En aquella casa hi havia una font desconeguda de radioactivitat.

En realitat no era desconeguda. Es tractava del gas radó, que és un dels elements radioactius que es generen quan es desintegra l’urani. Ara sabem que una certa quantitat d’aquest gas es pot trobar a gairebé tot arreu i que forma part de la radioactivitat natural que hi ha a tot el planeta. El que passa és que la quantitat pot variar molt en funció de la geologia de la zona i depèn de la quantitat d’urani que continguin les roques de la regió. Serà més elevada en terrenys silicis i menys en els que són calcaris o argilosos.

La clau és que a les roques hi ha una petita quantitat d’urani que lentament es va desintegrant i emetent radó. Com que el radó és un gas, pot anar difonent i arribar a la superfície. El radó no dura gaire, una mica menys de quatre dies de vida mitjana, però això vol dir que es pot detectar durant setmanes. I l’urani no deixa mai d’anar generant nou radó, de manera que al final s’acaba acumulant. Per cert, quan es desintegra es transforma en poloni, que tampoc dóna bon rotllo.

D’altra banda, és un gas relativament “pesant”. Això vol dir que té tendència a quedar-se a les zones baixes. I també resulta que és un dels anomenats “gasos nobles” que es caracteritzen per tenir molt poca tendència a reaccionar químicament amb res. Tot plegat fa que si vius en una casa construïda sobre una zona en la que la composició del terreny conté gaire urani, amb molta probabilitat els soterranis de la casa quedaran plenets de gas radó radioactiu.

El que passa amb els gasos és que els respirem. I tenir un element que emet radioactivitat a dins els pulmons és mala idea. També s’ha vist que si a sobre ets fumador, els efectes no se sumen sinó que es multipliquen, de manera que un cert percentatge dels càncers de pulmó son deguts no al tabac sinó al gas radó que inhalem. De fet, el radó és la segona causa de càncer de pulmó.

És clar, es tracta de radioactivitat natural, de manera que evitar-la es fa una mica complicat. Cal vigilar on es construeix i si la zona és propensa a la generació d’aquest gas cal fer els edificis amb sistemes d’aïllament. També cal trobar sistemes per airejar els edificis, especialment les plantes baixes. En zones de clima mediterrani pot ser senzill, però hi ha indrets on és més complicat. I sobretot cal tenir la informació. Hi ha sistemes per mesurar el radó ambiental de manera que pots saber si tens un problema a casa o no. És la única manera ja que el gas és invisible, no fa olor i no reacciona amb res.

Ara han fet el mapa de zones geològiques amb més o menys risc de radó. Per algunes zones de Galícia i Castella cal anar amb compte. Aquí el risc es mitjà, però el problema amb Catalunya és que el territori és molt variable, de manera que, com indiquen els qui han fet el mapa, l’important és la mesura directa de la casa concreta.

7 comentaris

  • Enrique Morata Senar

    23/02/2017 17:11

    A USA recomanen que els sotanos tinguin ventilació contra la acumulació de gas radó. Pero en moltes mines de USA també hi ha radó de manera natural.

  • Pinty

    21/02/2017 23:07

    Si teniu un comptador geiger i no us fieu de que vagi, apropeu-lo a una samarreta de càmping gas i sortireu de dubtes i segurament corrent…!

  • Joan Codina

    15/02/2017 13:22

    Pons, crec que són entre 100 i 200. Amb un comptador Geiger es detecten les partícules perilloses, les alfa.

  • Pons

    15/02/2017 12:32

    On puc comprar un mesurador de radó? es gaire car?

  • Júlia

    15/02/2017 12:22

    Un gas noble que en pocs dies passa anys plutoni? Quines coses…!

  • Daniel Closa

    15/02/2017 9:19

    No. A l’àtic no hi ha problema. De fet, a partir del primer pis no cal patir

  • Carquinyol

    15/02/2017 8:51

    Una cosa més per fixar-se al comprar casa !! Ara tocarà fer visites amb un detector de radó… excepte als àtics, potser !