Galileu

En quin moment es va començar a fer servir la ciència per explicar la realitat? Una pregunta interessant que no té una resposta definitiva ja que depèn del que considerem “ciència”. De totes maneres, hi ha un cert acord en que al segle XVII va tenir lloc el que s’ha anomenat la “revolució científica”, que  correspon amb un canvi de mentalitat respecte a com ho havíem de fer per estudiar les característiques del món que ens envolta.

Un dels moments importants, que moltes vegades es marca com el tret d’inici de la revolució científica, va ser la publicació del llibre de Copèrnic “De Revolutionibus Orbium Coelestium” on es va proposar per primera vegada de manera argumentada que la Terra no era el centre de l’Univers. Però qui va encarnar el canvi de mentalitat que va tenir lloc en aquell moment i a qui han anomenat sovint el “pare de la ciència” va ser Galileo Galilei, del que ahir es va celebrar l’aniversari del seu naixement (el 15 de febrer de 1564).

De Galileo es recorda, sobretot, el seu enfrontament amb l’Església, el judici a que el va sotmetre la Inquisició i el moment en que es va veure obligat a retractar-se de la idea que el Sol i no la Terra era el centre del sistema estel·lar. Per descomptat també la frase que es diu que va pronunciar en veu baixa “E pur si muove” (I tanmateix es mou) que en realitat no se sap si va pronunciar, però que descriu molt bé al personatge.

Galileu va fer un grapat de grans descobriments. Va millorar el telescopi, va descobrir els quatre satèl·lits principals de Júpiter (els satèl·lits galileans), va estudiar el moviment del pèndol i va fer un grapat de descobriments en temes de física. Però el més important de tot va ser plantejar la necessitat d’explicar els fenòmens que observava fent servir les matemàtiques.

Ara ens sembla normal, però allò va ser un canvi de mentalitat cabdal. Els fenòmens s’havien de mesurar amb precisió i a partir de les mesures, trobar les formulacions matemàtiques que permetessin explicar el que vèiem. Va ser mesurant com queien els objectes que va demostrar que Aristòtil estava equivocat quan deia que la velocitat de caiguda depenia del pes de l’objecte. Ara ens pot semblar normal, però en aquell temps no es qüestionava Aristòtil així com així.

Bé, en realitat encara sorprèn que la velocitat de caiguda només depengui de la gravetat i del fregament amb l’atmosfera, però no del pes. Per això l’experiment de veure caure a la mateixa velocitat una bola de billar i una ploma en una sala sense aire segueix resultant cridaner.

Ara, quan pensem en un científic, el que ens ve a la ment és algú que fa experiments per mesurar les coses. Sense matemàtiques no entenem la ciència. De vegades és senzill, com en el cas de la física. Altres vegades resulta més complicat, com en la psicologia. Però si no podem mesurar, si no podem aplicar d’alguna manera les matemàtiques, el coneixement que en traiem és molt feble. Es considera que Galileu va ser el primer que es va posar a experimentar i a fer càlculs de manera sistemàtica amb els seus resultats. Això potser és una mica exagerat ja que els antics grecs també havien fet experiments i havien fet càlculs, però aquell va ser un moment de brillantor fugissera. Amb Galileu va començar la ciència moderna i avui encara seguim aplicant molts dels seus principis.

5 comentaris

  • Enrique Morata Senar

    23/02/2017 17:08

    No va ser amb Galileu sino amb Aristotil.

  • Daniel Closa

    16/02/2017 12:42

    Carquinyol. Canvien les formes, però les essències es mantenen al llarg dels segles.

    Jordi C. L’acusarien de tenir la ment tancada, perquè Aristòtil també funcionava!!

    Pons. Tens raó. Però com que preparo els posts d’un dia per l’altre, moltes vegades vaig amb retràs…

  • Pons

    16/02/2017 12:16

    Llavors no hagués sigut més apropiat publicar aquest post ahir…?

  • Jordi C

    16/02/2017 9:53

    Carquinyol, i també s’enfrontaria als moviments que l’associarien als interessos de grans industries i l’acusarien de menystenir les idees tradicionals…

  • Carquinyol

    16/02/2017 8:37

    Ara Galileu, a més d’enfrontar-se a la ciència, s’hauria d’enfrontar a polítics als que no els resulta rentable el que diu la ciència pels seus negocis… bé, potser en aquella època també !