Arxiu del dilluns, 20/02/2017

Matèria orgànica a Ceres

dilluns, 20/02/2017

La vida, al menys la vida tal com la coneixem,  es basa en un grup de molècules que comparteixen un seguit de característiques. Particularment en que l’àtom més característic és el carboni. La química del carboni també s’anomena química orgànica degut a la seva estreta connexió amb els éssers vius, tot i que la denominació i la definició resulten una mica ambigües i no cal agafar-les massa estrictament.

De totes maneres, allà on apareixen molècules orgàniques (és a dir, compostos complexos basats en el carboni) tenim motius per pensar que hi va haver vida que els va generar o, alternativament, que hi ha els components necessaris perquè hi aparegui la vida. El que cal recordar és que aquests compostos també es poden generar per reaccions químiques que no tenen res a veure amb els éssers vius.

Això va be recordar-ho ara que han descobert materials orgànics al planeta nan “Ceres”, al vell mig del cinturó d’asteroides. De nou: material orgànic vol dir elements químics relacionats amb el carboni. No pas que quedin restes orgàniques d’uns àliens inesperats.

Les dades s’han obtingut gràcies a la sonda de la NASA, Dawn, que està orbitant Ceres des de fa un temps. En realitat el que han fet ha sigut una anàlisi espectrogràfica, és a dir que han analitzat la llum infraroja, captada per la Dawn. La gràcia de la llum és que arrossega la “marca” de les molècules que ha travessat en el seu camí. Cada element, cada molècula absorbeix energia a determinades longituds d’ona, de manera que si detectes aquesta falta d’energia, saps amb quins elements químics ha topat aquell raig de llum.

I la llum de Ceres porta la marca de material orgànic alifàtic, tot i que no han pogut precisar exactament quin tipus en concret. Com que sabem que allà també hi ha amoníac, aigua (gelada) i diferents sals, sembla que hi ha les peces necessàries per que la vida (o si més no la química pre-biòtica) es formi. Com és natural, tenir les peces és condició necessària però no suficient.

Això fa que Ceres sigui un indret encara més interessant del que ja és, però sobretot reforça la idea que la formació de les condicions químiques que condueixen a la vida és molt més general del que es pensava fa uns anys. En realitat és un còctel que, amb diferents variacions, estem trobant a molts indrets del sistema solar. Qui ho sap? Potser l’únic que va passar a la Terra és hi va haver la sort que els components d’aquest còctel s’agitessin de la manera correcta.