Arxiu del dimecres, 22/02/2017

La felicitat i la vida

dimecres, 22/02/2017

Es dóna per cert que ser feliç, tenir una actitud positiva, sentir-se bé, són coses que cal perseguir ja que tenen efectes molt beneficiosos per la salut i fan que guanyis uns quants anys de vida. Per descomptat que val la pena lluitar per la felicitat, tot i que la insistència en aquest objectiu comença a se una mica obsessiva i ja se sap que les obsessions acostumen a ser mala cosa. Hi ha qui comença a amargar-se la vida de tant intentar ser feliç.

Però més enllà d’aquestes modes, hi ha un tema que, en realitat no ho està gens de clar. Això que les persones felices viuen més i amb millor salut és una idea molt atractiva, però que potser no és del tot correcta.

Hi ha estudis que afirmen haver trobat una correlació i fins i tot han quantificat els anys de més que viuen les persones que es declaren felices. Però aquesta mena de treballs resulten força complicats de fer i, sobretot, d’interpretar. El principal problema és gairebé una obvietat. Si separes en dos grups persones felices i persones infelices, no costa gaire trobar que les felices viuen més ja que totes les que tenen una malaltia segurament estaran en el grup de les infelices. Més que res perquè estar malalt no ajuda a ser feliç. El mateix passa amb les persones amb dificultats econòmiques. Sabem que ser pobre sí que escurça la vida i que tampoc ajuda a ser feliç, de manera que els pobres també van a petar al grup de les persones infelices.

Al final el que passa és que és fàcil confondre causes i conseqüències. Al grup dels que es consideren feliços hi ha una gran majoria de persones sense problemes de salut i sense dificultats econòmiques. Complir amb això no és garantia de felicitat, per descomptat, però hi ajuda molt. Aleshores, quan mires quin grup viu més anys, és fàcil preveure que els que es consideren infeliços viuen menys anys. La dada és correcta, però la causa de la diferència no és la felicitat. La felicitat és la conseqüència de viure en unes condicions que afavoreixen viure més.

Se suposa que els investigadors no són ximples i busquen maneres de corregir aquest biaix, però altra cosa és que ho aconsegueixin. I això sembla reforçar-ho un treball en el que han fet el seguiment de un grup nombrós de dones angleses durant uns anys, per veure com diferents factors afectaven el seu estat de salut. Quan dic nombrós no és perquè sí. El projecte s’anomena “The Million Women Study” i en l’estudi que ara han publicat, corresponent al benestar i la felicitat, incloïen més de set-centes mil dones. Amb aquesta xifra es poden fer estadístiques sòlides.

Els autors han trobat que durant els  deu anys de seguiment van morir un 4 % de les dones i van confirmar que el mal estat de salut estava molt lligat al grup de dones que es consideraven infelices. Però quan van corregir  les dades per treure coses com la diabetis, l’asma, la hipertensió, el tabac, la depressió o l’artritis, va sortir que el fet aïllat de considerar-se o no feliç no tenia cap relació amb l’esperança de vida, les malalties cardiovasculars o el càncer.

Total, que hi ha moltes coses que ens afecten la salut, que poden escurçar la vida i, com que no som rucs, també ens fan sentir infeliços. Això pot donar la impressió que la felicitat allarga la vida, però és un efecte enganyós. Si ets feliç viuràs millor, però no viuràs més. No hi ha dubte que val la pena lluitar per la felicitat, però  sense enganyar-nos amb unes conseqüències sobre la salut que segurament no són reals.