TRAPPIST-1; Una estrella i els seus set planetes

TRAPPIST-1. Aquest és el nou nom que toca recordar als amants de l’exploració espacial. Ahir es va anunciar el descobriment d’un sistema de set planetes (al menys) al voltant d’aquesta estrella, que esta a uns quaranta anys llum del nostre Sol. La novetat és que ja no parlem de planetes gegants com Júpiter o Neptú i ni tan sols de Super-Terres, sinó de planetes de mida terrestre. Alguns fins i tot té la meitat de mida de la Terra. I encara més, al menys tres d’aquests planetes estan dins la “zona d’habitabilitat”; aquella distància de l’estrella que fa que la seva temperatura superficial permeti l’existència d’aigua líquida.

Que hi havia planetes a TRAPPIST-1 ja se sabia des de feia uns pocs anys. El que ara han fet és completar la llista i determinar amb més precisió les mides. Per cert, tot i que l’anunci el va fer la NASA (que en saben molt de lluir els èxits) l’estudi és una excel·lent mostra de col·laboració internacional i, de fet, està dirigit per un grup belga. També hi han col·laborat grups francesos, suïssos, britànics, americans, sud-africans i d’Aràbia Saudí.

La característica de TRAPPIST-1 és que és una estrella molt petita. Una nana super-freda. Tindria una mida una mica més gran que Júpiter i, certament, molt més petita i freda que el Sol. D’altra banda, són el tipus d’estrella més abundant de la galàxia, de manera que la descoberta al voltant de TRAPPIST-1 indica que el nombre de planetes que hi ha és aclaparadorament gran. Com que aquestes estrelles brillen menys que el Sol, resulta una mica més senzill detectar els planetes ja que una de les maneres de detectar-los és mesurant com s’atenua la brillantor quan un planeta passa pel davant de l’estrella.

Els set planetes, anomenats TRAPPIST-1b, TRAPPIST-1c… i així fins TRAPPIST-1h tenen òrbites molt properes a l’estrella (que estrictament seria TRAPPIST-1a). Una òrbita completa, això és, un any a TRAPPIST1b dura només unes trenta sis hores. I el més allunyat, TRAPPIST-1h triga vint dies, que tampoc és res de l’altre món (bé, sí que és una cosa d’un altre món, literalment…)

Els que tenen més possibilitats per la vida són els planetes e, f i g, ja que la temperatura superficial permet, en teoria, que l’aigua es mantingui líquida. L’últim planeta ja està a menys de cent graus sota zero i el més proper es calcula que estarà a uns cent-vint graus positius. Però tot això pot variar molt en el cas que tinguin atmosferes, de manera que millor no mullar-se massa encara.

D’altra banda, hi ha un fenomen conegut com “acoblament de marea” que fa que els planetes girin sobre sí mateixos al mateix ritme que giren al voltant de l’estrella. Exactament el que li passa a la Lluna al girar al voltant de la Terra. Això fa que sempre tinguin la mateix cara apuntant al planeta. És a dir que un hemisferi estarà sempre il·luminat i un altre sempre a les fosques. Això ha de tenir conseqüències importants sobre l’atmosfera, els vents i la vida (si n’hi ha). D’altra banda, això fa que no puguis asseure’t a veure la posta de Sol. No es pon mai. Per veure com l’estrella s’amaga rere l’horitzó, has de desplaçar-te tu.

En tot cas, moltes de les claus d’aquest sistema planetari depenen de les atmosferes que tinguin (o no) els planetes. Per això, ara toca intentar esbrinar-ho. Com que, vist des d’aquí, els planetes passen sovint per davant de la seva estrella caldrà estudiar els canvis en l’espectre de llum en el moment que creua la capa on hi ha d’haver l’atmosfera. Així podrem determinar la composició dels gasos que la formen i, a partir d’aquí podrem especular si es pot generar per fenòmens físics i químics (com la de Mart o la de Venus) o la seva complexitat suggereix un origen biològic (com la de la Terra).

Cada vegada és més freqüent parlar de planetes al voltant d’estrelles i comentar les seves característiques. Ja ens referim sense problemes a TRAPPIST-1f, Pròxima-b, Gliese-581e o Keppler-186f. Talment les converses dels protagonistes de Star Trek. Per desgràcia encara no tenim un motor Warp per pensar en el viatge estel·lar, però és fascinant el que estem descobrint.

Com els hauria agradat tot això a Asimov o Sagan…!

6 comentaris

  • Enrique Morata Senar

    23/02/2017 16:55

    ningú podria viure en aquests nous planetes, un any dura 15 dies, potser un pop s’ acostumaria.

  • Daniel Closa

    23/02/2017 10:13

    Eva. Bé, Oficialment és en homenatge a l’orde monacal
    https://en.wikipedia.org/wiki/TRAPPIST
    Però no ens enganyem. Ho van fer per la cervesa!!!!!!

  • Eva

    23/02/2017 9:58

    Homenatge als monjos? A veure, que són científics seriosos… l’homenatge és a la cervesa, directament.

  • Daniel Closa

    23/02/2017 9:34

    Pons: Tots ho hem pensat. Però el nom és per el telescopi que ha fet l’estudi. Es Belga, està a Xile i el nom és per l’anglès TRAnsiting Planets and PlanetesImals Small Telescope–South. Òbviament ja s’ho han fet venir be per fer un homenatge als monjos de la seva regió.

    Carquinyol: Uf el que podrem aconseguir! I espera que entri en serveix la propera generació de telescopis en els propers anys…

  • Carquinyol

    23/02/2017 9:26

    Si hem arribat a un punt que podem observar coses a quaranta anys llum i deduir com són què no aconseguirem si seguim així ??

    Bé… sempre que no hagi gent que s’encarregui de que no seguim així, que d’aquests tampoc ens falten, per desgràcia.

  • Pons

    23/02/2017 9:24

    Trappist? Com els monjos? Que en aquell sistema també fan cervesa d’abadia o què?