Arxiu del dimecres, 1/03/2017

Ens calen nous antibiòtics

dimecres, 1/03/2017

La Organització Mundial de la Salut ha fet pública una llista. I quan la OMS fa llistes, és senyal que tenim problemes. En aquest cas la llista especifica les 12 famílies de bacteris per als que necessitem nous antibiòtics amb urgència. Mai s’insisteix prou en el problema que està trucant a la porta. La pèrdua d’efectivitat dels antibiòtics degut a l’aparició de mecanismes de resistència.

En realitat, la lluita contra els bacteris és una guerra perduda. N’hi ha massa, massa diferents i amb massa capacitat d’adaptació. Per cada fàrmac que desenvolupem apareixeran en poc temps bacteris resistents. Simple mecanisme evolutiu en acció. Però això no vol dir que ens quedem de braços creuats mentre veiem com tornen malalties que teníem gairebé oblidades i altres de noves que ens esperen a la cantonada.

La llista de la OMS inclou tres categories que depenen de coses com la gravetat de les malalties que causen, la facilitat amb que passen d’una persona a altra i el nombre de fàrmacs útils que encara ens queden. A la tercera categoria, la de prioritat mitja, hi ha Streptococcus pneumoniae, Haemophilus influenzae i diferents tipus de Shigella. Son bacteris als que ja no els fan res la penicil·lina, l’ampicil·lina o les fluoroquinolones però pels que encara tenim alguna manera de tractar-los.

A la segona categoria, la de prioritat elevada, hi trobem Enterococcos, Helicobacter, Neisseria i altres que han anat generant resistències a més tipus d’antibiòtic. Aquí ja han deixat de servir la vancomicina, la meticil·lina, la cefalosporina o la claritromicina.

I el problema més urgent és la primera categoria. La de prioritat crítica. Tres tipus de bacteris resistents als carbapenèmics, els antibiòtics d’última generació. Es tracta de Acinetobacter baumannii, Pseudomonas aeruginosa i alguns tipus de Enterobacteriaceae.

El missatge que hi ha rere el comunicat de la OMS és que no es pot deixar que la recerca de nous antibiòtics depengui de les lleis del mercat perquè quan calguin no els tindrem ni tindrem temps de generar-los. És a dir, que les farmacèutiques no inverteixen gaire en recerca en aquest camp perquè no els surt a compte, però algú ha de fer aquesta recerca ja que sabem que el nombre d’infeccions i resistència no deixarà d’augmentar.

Amb el temps potser torbarem altres maneres de lluitar contra les infeccions, però mentre depenguem dels antibiòtics estarem immersos en una carrera d’armament eterna. Una carrera que costarà guanyar si no s’inverteix decididament en recerca en aquest camp. La industria ja ho fa una mica, però no massa. Es guanyen molts més diners en coses com la viagra, els cosmètics o els antidepressius que pot prendre tothom encara que no tingui realment depressió.

Per cert, abans o després sortiran els il·luminats de torn dient que tenen el remei en unes herbetes o en uns desinfectants industrials convenientment diluïts. Bestieses! És possible, fins i tot probable, que en algunes plantes hi hagi la molècula que ens cal per fabricar un nou antibiòtic, però caldrà identificar-la, purificar-la, concentrar-la i, probablement modificar-la. En cap cas servirà fent una infusió o una dieta que inclogui la planteta. Això ja ho van provar els nostres avantpassats fa molt temps. Aquells temps, que no hauríem d’oblidar, en que morien de pesta, tuberculosi o sèpsia causada per un simple tall.