Arxiu del dijous, 2/03/2017

Volem ressucitar al mamut?

dijous, 2/03/2017

Quan he vist la notícia he sentit una mena de dejà vu que m’ha transportat als primers temps del Centpeus. Un grup de científics anuncia que està treballant i cada vegada més a prop de ressuscitar el mamut gràcies a les tècniques d’enginyeria genètica. Expliquen que han aconseguit obtenir restes de cèl·lules de mamut en prou bon estat com per extreure’n DNA i que es plantegen fer servir aquest DNA per ficar-lo en un òvul d’elefant, completant el que falti amb DNA d’elefant. Així obtindrien en un parell d’anys un híbrid mamut-elefant.

EL cas és que tot això ja es deia l’any 2006, i el 2011, i el 2015… Ocasionalment va sorgint grups que acaricien la idea de des-extingir una espècie relativament propera com el mamut. Aquesta vegada ho tenen millor ja que la tecnologia per manipular el DNA ha fet un salt de gegant gràcies a la tècnica CRISPR, però tot i així…

Per començar hi ha problemes tècnics que no és gens clar que estiguin resolts. Per generar un embrió viable no n’hi ha prou amb el DNA: L’òvul ha de ser de l’espècie adequada ja que hi ha nutrients, factors de control i elements reguladors que ja venen amb el paquet cel·lular heretat per part de la mare. D’altra banda, la gestació no és un tema menor. El flux de nutrients, el temps de gestació, les hormones durant el procés, els agents desencadenants del part… tot això pot funcionar o no en una elefanta, però només que falli un d’aquests factors la gestació no tirarà endavant.

En realitat, això de clonar individus a partir del seu DNA encara no ens surt gaire bé. S’ha intentat en ratolins, però es feia amb òvuls de ratolí i amb mare gestant ratolí. Així no és massa complicat. En canvi quan s’ha intentat amb cabra pirinenca (Capra pyrenaica pyrenaica), la cria va arribar a néixer però no va sobreviure més que uns minuts. I era amb un DNA recollit en condicions òptimes d’animals encara vius!

D’altra banda, hi ha el tema de quin és l’objectiu. Soc el primer a reconèixer que m’encantaria poder admirar un mamut viu. Però, a part de portar-lo a un zoo per exhibir-lo, que en faríem? L’ecosistema on van viure ja no existeix ni ha de refer-se. Prou feina tindrem a mantenir un indret on puguin viure els elefants actuals com per pensar en aconseguir un lloc pels mamuts.

D’altra banda hi ha un factor psicològic a considerar. Només aconseguint un èxit parcial amb un elefant que tingui algun gen de mamut incorporat, (que és el màxim que sospito que podran) fàcilment s’imposarà la idea que no cal preservar espècies ja que, si cal, després ja les podrem ressuscitar. Una idea il·lògica, però molt característica dels humans.

I és curiós com, mirant el post que vaig escriure fa deu anys, veig que aleshores estava més entusiasmat amb la idea que no pas ara. Deuen ser coses de l’edat…