La vida va sorgir abans del que pensàvem

Com i quan es va originar la vida a la Terra és un dels grans misteris que encara tenim per resoldre. Sabem que el nostre planeta es va formar fa uns 4600 milions d’anys i, gràcies a uns fòssils descoberts a Groenlàndia, també sabem que fa 3700 milions d’anys ja hi havia vida microbiana. Haurien de passar 3000 milions d’anys més perquè aparegués algun organisme que no fos un microbi, però l’interessant és el que va passar al començament.

Segons com ho mirem, l’aparició de la vida va ser una cosa senzilla. En tot cas va ser més fàcil passar d’un planeta erm a un planeta amb microbis (900 milions d’anys) que no pas passar dels microbis als organismes complexos (3000 milions d’anys). Però ara sembla que fins i tot va ser més fàcil ja que han publicat la descoberta del que semblen ser els fòssils de microbis més antics de tots. Uns que han trobat al Canada, a la zona de Nuvvuagittuq, famosa perquè conté, precisament les roques més antigues que es conserven.

Això de buscar roques realment antigues no és fàcil ja que la major part de l’escorça primitiva de la terra ha desaparegut degut als moviments tectònics que fan que s’hagi anat enfonsant en el que s’anomena procés de subducció, i nous materials l’hagin reemplaçat. Però les mesures isotòpiques de les roques de Nuvvuagittuq han permès datar-les en al voltant de 4300 milions d’anys d’antiguitat. I precisament en aquesta zona és on han trobat les restes fòssils.

Cal dir que els fòssils de bacteris són poc espectaculars. Cal fer anàlisis de la composició dels materials que els formen per saber si tens davant una formació geològica curiosa o les restes d’un organisme viu fossilitzat. I també cal datar amb precisió l’edat d’aquella mostra en concret. Tot plegat no és fàcil, però aquests fòssils semblen ser realment d’origen biològic i la seva edat és de entre 3770 i 4220 milions d’anys. La mostra de vida més antiga que hem trobat.

Eren microbis que vivien al voltant de les surgències hidrotermals, como molts altres que en l’actualitat encara hi viuen. Allà poden obtenir energia de reaccions químiques aprofitant el sofre i el ferro que surt de les fonts termals. De fet, fa temps que se sospita que aquestes comunitats son representatives de les primeres formes de vida. Però sempre s’havia pensat que al nostre planeta no va tenir cap possibilitat d’emergir la vida fins que no es va acabar una època molt convulsa anomenada “gran bombardeig tardà”, durant la qual el planeta va rebre l’impacte de molts meteorits. Ara ja no es veuen els cràters ja que l’erosió i la mateixa biosfera els han fet desaparèixer, però va ser el mateix bombardeig que va deixar la Lluna amb l’aspecte actual farcit de craters d’impacte.

Però ves per on, si agafem la data més antiga resulta que aquests fòssils ja estaven allà quan la Terra anava rebent impactes. Cosa que indica que la vida és més resistent i, sobretot, més precoç del que ens pensàvem. Potser van caldre “només” uns 400 milions d’anys per passar de matèria inanimada a les formes de vida més primitives. De pas això també anima la recerca de vida extraterrestre. Si pot sorgir amb tanta facilitat, és més probable que trobem microbis en altres indrets. En canvi, formes de vida complexes sí que semblen més complicades de generar.

Sigui com sigui, sembla que el nostre arbre genealògic s’acaba de fer una mica més gran. Després de tot, molt probablement tots nosaltres som descendents d’aquells microbis primigenis.

6 comentaris

  • enric

    21/03/2017 15:40

    No té cap importancia, des del punt de vista teologic, si Deu va crear la vida i els essers vius de una vegada o al llarg de miilions de anys.Es exactament el mateix.

  • Llorenç Solé

    06/03/2017 0:10

    La relativa “facilitat” amb què les primeres formes de vida van aparèixer a la Terra contrasta amb la dificultat de reproduir el procés al laboratori. L’equip de Craig Venter va aconseguir fer una cèl·lula sintètica mínima… amb 473 gens!!! Tinc una enorme curiositat per saber com devien ser.

  • Pons

    03/03/2017 14:31

    Com que es tan “fàcil” que es generi vida no tinc dubte que en la nostra galàxia n’hi ha d’haver per algun lloc, ara bé, que aquesta vida sigui intel•ligent ja es més complicat.

  • Jordi Domènech

    03/03/2017 14:11

    El que trobo interessant és que si la vida ja havia sorgit fa 3850 milions d’anys, resulta que era coetània del Gran bombardeig tardà, quan el nombre d’impactes asteroidals era molt més gran que en etapes anteriors o posteriors.
    Això podria voler dir que possiblement fragments de l’escorça terrestre contenint vida, podien haver estat expulsats del planeta a resultes dels grans impactes. I aquests fragments, en períodes relativament curts de temps haurien pogut impactar, per exemple, a Venus o a Mart, que en aquella època creiem que tenien unes condicions «humides», amb aigua líquida superficial.
    Per meteorits marcians sabem que algunes roques han pogut viatjar fins la terra i arribar a la seva superfície sense haver patit temperatures altes. I especulo que potser ni tan sols per transmetre vida caldria un organisme sencer, sinó alguna molècula precursora que en arribar a un nou ambient verge, hauria tingut oportunitats d’evolucionar sense competència.
    Potser una investigació interessant que es podria fer per avaluar la possibilitat de transmissió de vida entre els planetes interiors, seria cercar meteorits d’origen terrestre a la Lluna i veure en quines condicions, des del punt de vista de la supervivència de microorganismes, hi van arribar.

  • David BC

    03/03/2017 12:33

    Però és que la evolució és un procés lligat per definició al pas del temps, en canvi no tinc clar que l’aparició de la vida a partir de matèria inanimada necessiti temps, sinó potser només unes determinades condicions. Sigui com sigui, aquests “salt” de matèria inanimada a vida, sempre em trasbalsa

  • Carquinyol

    03/03/2017 9:04

    Com expliques ha de ser realment complicat trobar fòssils de microbis ! Però gràcies a aquests descobriments un pot somiar que potser al nostre mateix sistema solar hi hagi llocs amb éssers vius.