Els enzims prodigiosos

Ahir va ser motiu de comentaris la sortida de to de Mercedes Milà amb en JM Mulet mentre discutien sobre el  llibre “La enzima prodigiosa”, del que ella en fa molta propaganda. Com acostuma a passar en aquests temes, la ciència és un tema que els importa un rave i quan un científic explica perquè el que diu el llibre es un grapat de disbarats, la resposta va ser un intent de menyspreu personal: “Lo primero que te diré és adelgaces porque que estàs gordo!”.

Explicar que aquestes pseudociències són un disbarat s’acaba fent una mica avorrit, però això dels enzims resulta força interessant i val la pena fer-li una ullada. En realitat, els enzims són prodigiosos, però no pel que es pensa la Mercedes Milà.

Una de les coses que cal tenir present és que el nostre metabolisme està constituït per una formidable xarxa de reaccions químiques. A la glucosa li afegim un grup fosfat per transformar-la en glucosa-6-fosfat, que tot seguit es reordena i es converteix en fructosa-6-fosfat que al seu torn es torna a fosforilar per esdevenir fructosa 1,6,-difosfat, que es trencarà en dos molècules diferents… A cada una de les nostres cèl·lules hi ha funcionant milers de reaccions químiques simultàniament i de manera ben endreçada.

Tot això permet obtenir energia i mantenir-nos vius, però per això mateix, no pot funcionar de qualsevol manera i cal regular cada una de les reaccions. A més, han d’anar a ritme forçat. En condicions normals, moltes d’aquestes reaccions anirien massa lentes per ser compatibles amb el ritme frenètic que li cal a la cèl·lula. De manera que cal un sistema per accelerar-les. I això és el que fan els enzims. Tècnicament són simples catalitzadors, però en realitat són uns catalitzadors prodigiosos!

En realitat, la majoria d’enzims són proteïnes. Unes proteïnes grans que “agafen” les molècules que han de participar en la reacció i les posen juntes i correctament orientades per tal que la reacció tingui lloc sense problemes. N’hi ha que són extraordinàriament eficients. L’anhidrasa carbònica transforma el bicarbonat en aigua i CO2 (i a l’inrevés), i ho fa a ritme de un milió de reaccions per segon. Per això, moltes begudes carbonatades fan bromera quan les posem a la boca i entren en contacte amb aquest enzim que també està a la saliva. Altres, com la Rubisco de les plantes, són molt lentes (tres reaccions per segon) però resulten tant importants per la vida que ha acabat sent la proteïna més abundant del planeta.

Altres enzims regulen la seva velocitat en funció de quan material tenen per treballar. Si hi ha molt producte poden accelerar el seu ritme, mentre que si n’hi ha poc, la reacció va més lenta. Les cèl·lules també poden modificar l’activitat dels enzims modificant alguna part de la seva estructura. Com que són proteïnes, els hi poden enganxar altres molècules (com grups fosfat) que faran que l’enzim funcioni o es quedi inactiu. Com que això no deixen de ser reaccions químiques, vol dir que hi ha enzims que actuen sobre altres enzims. I també hi ha uns tercers enzims que actuen sobre els enzims que actuen sobre els enzims. En realitat existeixen autèntiques cascades de control enzimàtiques que permeten regular molt finament el metabolisme, tot i que  tornen bojos als estudiants i als investigadors.

I per descomptat, hi ha els enzims digestius. El menjar que ingerim passa per l’estómac, on l’àcid clorhídric el sotmet a un primer trencament, però després arriba al budell on el suc pancreàtic, fet essencialment d’enzims, s’encarrega de fragmentar fins als seus components més elementals els greixos, sucres, àcids nucleics i proteïnes que haguem ingerit. Aquells que resisteixin l’acció dels enzims digestius no seran absorbits pel budell i acabaran sortint per l’extrem final del tub digestiu.

Per això són divertits els suplements amb proteïnes antioxidants com la superòxid dismutasa, amb col·lagen, amb DNA o RNA, amb àcid hialurònic o amb qualsevol altre enzim. Tots seran degradats abans de ser absorbits i només en quedaran els aminoàcids, sucres o nucleòtids que els formaven. Amb aquest material el nostre cos els pot fabricar de nou, o pot fabricar el que li faci falta en aquell moment.

La nostra vida es manté gràcies als enzims i les seves capacitats són prodigioses. Molt més interessants i reals que les promeses de venedors de fum. Tot i que, potser algun presentador pensa que com que soc calb i amb una mica de sobrepès, no estic qualificat per opinar sobre el tema.

(per cert, la imatge de dalt és l’esquema de la tripsina, l’enzim que degradarà qualsevol altre enzim, prodigiós o no, que ens mengem)

7 comentaris

  • Enric Morata

    13/03/2017 14:56

    ficar-se amb la panxa del Jonqueras per desacreditar alló que diu….

  • Daniel Closa

    08/03/2017 9:04

    Carquinyol. Ja se sap. Avui tothom és entrenador de futbol, entès en gestió pública i, per descomptat, expert en bioquímica.

    Pons. Ja te’ls pots estimar, que na molta feina per mantenir-te viu!

    Joan Codina: El físic dels físics també deu ser un tema sucós… :-)

    Jordi. Això d’oblidar que el que mengem passa per l’estómac, i que l’estómac digereix les coses, és sorprenentment habitual

    Daniel Pérez: No, si ja ho faig, però com que es diuen tants disbarats, hi ha el perill de desvirtuar el blog. Aquí el que m’agrada és parlar de les oses interessants de la ciència. Per això intento anar espaiant els posts per criticar barbaritats i pseudociències. Tot i que s’ha d’anar fent, que si no…

  • Daniel Pérez

    07/03/2017 13:48

    Tot i que et comprenc quan dius que “Explicar que aquestes pseudociències són un disbarat s’acaba fent una mica avorrit”, crec que és vital que divulgadors com tu continueu adreçant de forma específica com en aquesta entrada els mites, malentesos i falsedats que arrelen en l’imaginari col·lectiu.

  • Jordi

    07/03/2017 10:32

    Per comentar que vendre col·lagen era enganyar (pel mateix que comenta en Carquinyol) una mica més i em tiren el pot al cap. Per és clar, “millor menjar col·lagen que menjar equilibrat”…buff! La qüestió és vendre el que sigui…

  • Joan Codina

    07/03/2017 10:13

    És pel físic, el físic sempre és el més important. Fins i tot a la tele :P

    PS: Tornem a ser allà mateix. Hi ha qui creu que la ciència és un conjunt d’opinions..

  • Pons

    07/03/2017 9:44

    A partir d’avui m’estimaré una mica més els meus enzims

  • Carquinyol

    07/03/2017 8:49

    Tothom sap que per parlar de bioquímica és molt millor una periodista de televisió coneguda per presentar un ‘reallity’ que no pas un bioquímic investigador, on vas a parar !

    Ficar-se amb el físic d’una persona per desacreditar allò que diu… quin nivell senyor.

    Per la feina tinc companys entusiastes de prendre col·lagen i defenent que va tan bé. Jo els hi comento que molt probablement això que prenen acabarà esmicolat al sistema digestiu en les seves parts essencials i el que arribarà a l’organisme són aquestes parts i no pas el producte que ells prenen, però em miren amb cara de ‘però que dius?’…