Els equilibris del pes corporal

De nou amb l’incident de l’altre dia amb Mercedes Milà i en JM Mulet, potser el que més s’ha comentat i criticat a les xarxes va ser el fet d’esmentar-li que estigués gras. Més fins i tot que el tema del debat que era els errors d’un llibre sobre dietes i hàbits en l’alimentació. Però no puc resistir aprofitar tot plegat per recordar que això d’estar gras és un tema força més complicat del que acostumem a pensar. Hi ha un concepte, que recorda alguns preceptes de la moral cristiana medieval, segons el qual, si estàs gras és només perquè menges massa, de manera que els grassos són els culpables únics del seu estat. A més, com que la gola és pecat, és fàcil assenyalar amb el dit acusador aquesta colla de pecadors.

La realitat, però, és més complexa. Molt més complexa. El cas és que encara ignorem moltes coses de com el cos controla el pes corporal. Simplement no ho sabem. És evident que si menges desaforadament i fas vida sedentària, t’acabaràs engreixant. Però les coses són més complicades. Hi ha molta gent que menga com una llima i mai s’engreixa. Altres, per poc que ingereixin, guanyen pes amb facilitat desconcertant.

D’altra banda, amb la ingesta i l’exercici es pot modular amb certa facilitat el pes corporal però només en uns pocs quilos. El cos, d’alguna manera, té establert quin és el pes (estrictament la quantitat de teixit adipós blanc) que ha de tenir i com més ens n’apartem, més mecanismes posa en marxa per tornar al pes original. Per això gairebé tots els règims funcionen molt bé els primers dies o setmanes, però van perdent eficàcia fins resultar inútils per evitar un retorn al pes inicial.

Si simplement fos un tema de reduir la ingesta, no costaria gaire aprimar-se. Òbviament, el que mengem es un factor important, però quan el cos detecta que entren menys calories comença a reduir la taxa metabòlica, comença a alentir el trànsit intestinal per aprofitar millor els aliments, fins i tot el mateix tub digestiu es pot fer més llarg. La temperatura corporal també es redueix, de manera que cremem menys calories en tot moment. Tot plegat fa que la reducció d’ingesta perdi eficàcia. I tot plegat fa que si un dia ens saltem la dieta guanyem molt pes ja que el cos s’ha adaptat a aprofitar cada caloria que ingerim. Es com estirar una goma elàstica. Al principi és molt senzill, però com més estiris, més força fa per tornar al punt inicial.

No. No és tan fàcil modificar el pes corporal. Per descomptat, tots coneixem algú que va perdre tantíssims quilos i que mai no els ha recuperat. Segur que sí, però per cada un d’aquests, en coneixem molts més que no ho han aconseguit.

D’altra banda, abans de tractar algú de gras i dir-li que ha d’esmorzar millor, has d’estar segur que no pateix cap malaltia que impliqui canvis en la massa corporal. Un hipotiroïdisme, una síndrome de Cushing, qualsevol malaltia que requereixi un tractament amb corticoides, alguns antidepressius… Hi ha molts motius que poden causar un increment de la massa corporal a més de l’excés de menjar i la vida sedentària. Per no parlar dels factors genètics, que també hi tenen un paper important i contra els que la dieta pot modular una mica, però poquet. És millor deixar que els nutricionistes i els metges en general siguin els qui avaluïn i donin els consells sobre temes de salut i nutrició.

La idea de la dieta sana per aconseguir un cos fantàstic amb un pes ideal és captivadora, senzilla, fins i tot simple i, en molts casos, errònia. No és gaire diferent de pensar que menjant més pots fer-te més alt. És veritat que una mala dieta és una cosa dolenta, que hi ha una epidèmia d’obesitat i que en general al món occidental fem dietes inadequades i amb un excés de moltes coses, però els factors a tenir en compte van molt més enllà del que sovint es pensa. Un detall que val la pena recordar abans d’assenyalar ningú i tractar-lo de gras.

 

2 comentaris

  • Pons

    08/03/2017 13:22

    També hi ha la part contrària que diu “el meu metabolisme es així i no hi puc fer res” i això els hi dona via lliure per menjar de tot i força i passar de qualsevol activitat física.

  • Carquinyol

    08/03/2017 9:18

    els enzims són màgics, les persones grasses és perquè mengen massa o no es cuiden i tot el natural és millor perquè no té química.

    Què senzill és el món per alguns…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús