Arxiu del dilluns, 13/03/2017

Dissenyat o creat?

dilluns, 13/03/2017

Una de les característiques dels humans és una incombustible capacitat per enganyar-nos a nosaltres mateixos quan toca refermar o confirmar les nostres creences. Bàsicament el que fem és fixar-nos en totes les dades que corroboren el que pensem i en ignorar olímpicament allò que indica que podem estar equivocats. En política passa fins a nivells ofensius per la intel·ligència i podem veure com els líders defensen o s’indignen pel mateix fet només en funció de si coincideix o no amb els seus interessos en aquell moment.

Però des del punt de vista de la biologia, l’exemple més entranyable és el dels defensors de la creació divina del món i, especialment, la vida. Les proves que fan servir els defensors d’una creació tal com l’explica el seu llibre sagrat resulten un exemple perfecte de només mirar allò que vols veure i passar per alt qualsevol altre explicació. Fa poc va caure a  les meves mans un llibret on oferien explicacions per defensar que som obra d’un creador intel·ligent, i resulta molt curiós analitzar aquests arguments.

Per exemple, El fet que la Terra està situada en un indret increïblement adequat per la vida. El Sol està en una zona ideal de la galàxia. Ni massa propera al centre, on hi hauria uns cels molt més espectaculars però les radiacions provinents de tot arreu fregirien qualsevol forma de vida, ni massa allunyada cap a la perifèria, on no hi ha prou concentració dels elements necessaris per que es formi la vida. D’altra banda, el planeta Terra també està a una distància del Sol perfecte per l’aparició de la vida. Ni massa a prop ni massa lluny, de manera que pot , haver hi aigua liquida. I a sobre, l’òrbita no és massa excèntrica, de manera que les condicions són força similars tot l’any.

La Terra té un camp magnètic ideal per protegir-nos de les radiacions de l’espai, però que permet el pas de la llum. El seu eix té un grau d’inclinació idònia per generar els cicles estacionals i moderar les temperatures. I gira a un ritme adequat de 24 hores. Ni massa ràpid ni massa lent.

Tot plegat no pot ser casualitat. Es massa ajustat per pensar que ningú ho ha dissenyat així. Oi?

Bé, en realitat no costa gaire veure que no cal cap dissenyador. Només cal deixar de mirar-se el melic durant uns moments i acceptar que no som particularment especials.

De fet, molts dels arguments fan riure si es plantegen amb paraules diferents. Realment sembla sorprenent que les formes de vida basades en aigua líquida apareguin en planetes on hi ha aigua líquida?  Que les formes de vida que tenen cicles vitals de 24 hores visquin en un planeta que gira cada 24 hores? Que en un planeta banyat per la llum, la majoria de formes de vida facin servir la llum per rebre informació sobre el que les envolta?

Suposo que deu haver-hi algun indret a l’univers on formes de vida basades en el metà considerin que ha d’existir un gran dissenyador ja que la vida (tal com ells l’entenen) va sorgir en un planeta on la temperatura permet l’existència de metà líquid a la superfície i on la rotació és exactament l’adequada (per ells), de cinquanta vuit hores.

I en algun planeta errant potser pensen que la prova d’un gran dissenyador és que els va crear lluny de qualsevol estrella que emet quantitats ingents de radiacions, letals per uns organismes sense sistemes de protecció del seu material genètic, i va fer que es desplacessin per la galàxia sempre a les fosques de manera que res interferís la seva percepció dels camps magnètics que els envolten.

Cada forma de vida que existeixi només té dues opcions, adaptar-se al medi on li ha tocat viure, o extingir-se. Bé, també pot demanar a un gran dissenyador que adapti les condicions a la seva manera de ser. Però no se jo si això funcionarà gaire… En tot cas, resulta ridícul que els que s’adaptin pensin que no són ells els que s’han adaptat al lloc on els ha tocat viure sinó que un creador els ha muntat un la galàxia, una estrella i un planeta a mida. I és que tot plegat són arguments simplistes, ja que sempre es pot mirar tot allò que és fruit de l’adaptació al medi que t’ha tocat com si fos la gran obra d’un dissenyador molt eixerit i que et té un carinyo especial.