Pan, la lluna més sorprenent

La imatge, curiosíssima, recorda qualsevol cosa excepte una lluna. I malgrat tot, es tracta de “Pan”, un petit satèl·lit de Saturn. La imatge va ser obtinguda per la sonda espacial “Cassini”, potser la nau que ens ha ofert les imatges més espectaculars del sistema solar. Tot i que considerant que estava orbitant Saturn, això no era difícil.

El nom d’aquest extravagant satèl·lit es en honor del déu Pan, que segons la mitologia grega, a més d’un gamberro sense remei aficionat a espantar la gent causant “Pànic”, era el deu dels pastors. I li escau ja que es tracta del millor representant dels anomenats satèl·lits pastors, que van orbitant per l’interior del sistema d’anells de Saturn, com si fossin pastors que cuiden el ramats de partícules que formen l’anell.

Se sap que els anells de Saturn presenten diferents divisions que han permès establir una classificació dels anells. Aquestes divisions, espais lliures de material en el pla dels anells, estan formades per la presència d’aquestes llunes pastor. En el seu camí orbitant el planeta, es van emportant per davant el material que troben en el camí. Amb el temps el que fan es deixar neta la zona de l’espai per on passa la seva òrbita i el que es veu és un forat en els anells.

Doncs la divisió més gran dels anells de Saturn, coneguda com divisió Encke, és la causada precisament per Pan. Una lluna que s’ha descrit que té forma de plat volador, d’ou ferrat o de ravioli ja que hi destaca una mena d’estructura circular de material que l’envolta.

En realitat, no és massa difícil d’explicar. Aquesta protuberància està formada pel material que ha anat escombrant de l’anell de Saturn. Es més fàcil veure-ho si ens fixem en imatges més antigues, obtingudes des del pla dels anells. La protuberància de Pan coincideix amb l’horitzontal dels anells. De fet, no és tan estrany i “Atlas”, un altre satèl·lit pastor de Saturn mostra una estructura similar. El que passa és que les imatges d’Atlas no són tan bones com les que la Cassini ens va enviar la setmana passada. El cas és que com que són llunes tan petites, de nomes uns vint quilòmetres de diàmetre, la seva força gravitatòria es insuficient per aplanar el material que va capturant, de manera que es pot quedar en aquesta forma tan llampant.

Sembla que en un temps, Saturn va tenir un altre satèl·lit que per efecte de la gravetat de Saturn es va acabar esmicolant. El material que el formava va donar lloc als anells i també a les llunes pastores que, en realitat, només són les restes més grans del satèl·lit original. Sigui com sigui, no hi ha dubte que Pan ens ha ofert una imatge ben curiosa de com pot ser un petit satèl·lit al nostre sistema solar.

4 comentaris

  • Pons

    15/03/2017 13:55

    20 km es molt petit, casi com el planeta del Kaito!

  • Daniel Closa

    14/03/2017 19:25

    Carquinyol. Aviat trobarem un monstre volador d’espagueti. Ja hem fet el primer pas amb la lluna ravioli

    Jordi. Els satèl·lits de Saturn ens guarden moltes sorpreses (Va! Els de Júpiter també…)

  • Jordi Domènech

    14/03/2017 17:29

    Es coneixia des de fa anys, també via la sonda Cassini, que el satèl·lit Jàpet, que és força més gran —uns 1400 km de diàmetre— i allunyat —3,5 milions de km— té una serralada equatorial d’uns 20 km d’alçada.
    En aquest cas la possibilitat que sigui originada per un antic anell de Saturn, o un sistema propi d’anells dels satèl·lit, no està gaire clara.
    El que sí sembla clar és que el material és gel, com la majoria de la resta de Jàpet, ja que si fos un material més dens, probablement s’hauria enfonsat..

  • Carquinyol

    14/03/2017 8:40

    Una mostra més de que allà fora podem trobar coses inesperades per molts i curioses, com ara els satèl·lits raviolis

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús