Virus modificat contra el càncer

El gran problema en la lluita contra el càncer sempre ha sigut distingir les cèl·lules sanes de les cèl·lules canceroses. No és com amb les infeccions, on un bacteri o un virus són molt diferents de les nostres cèl·lules i resulta “relativament més fàcil” trobar maneres de matar-ne unes sense afectar les altres. En el cas del càncer, per molt dolentes i alterades que siguin, les cèl·lules tumorals segueixen sent les nostres cèl·lules i això fa que els tractaments que administrem afectin, poc o molt, a la resta de cèl·lules de l’organisme.

De manera que no hi ha més remei que buscar les diferències que hi ha entre cèl·lules sanes i cèl·lules tumorals, i mirar d’explotar-les per dissenyar estratègies terapèutiques noves. Amb més efectivitat i menys efectes secundaris dels habituals. Després de tot, encara que siguin nostres, si les cèl·lules han esdevingut canceroses vol dir que algunes característiques particulars tindran.

Doncs una d’aquestes particularitats l’han aprofitat un grup d’investigadors de Barcelona (Enhorabona Cristina!!) per fabricar uns virus que ataquen les cèl·lules tumorals, sense afectar (o afectant molt poc)  les sanes. Aquestes teràpies que fan servir virus s’estan intentant des de fa un cert temps. La idea és bona, però fins i tot per un virus pot ser difícil infectar “únicament” les cèl·lules canceroses. En realitat, en la recerca contra el càncer, res és senzill…

El que han fet aquesta vegada és adonar-se que les cèl·lules tumorals tenen augmentats els nivells d’una proteïna, anomenada CPEB4, que serveix per controlar la manera com les cèl·lules fabriquen proteïnes a partir de la informació genètica continguda en el DNA. Hi ha diferents tipus de CPEBs, i mentre que alguns activen la fabricació de proteïnes, altres la bloquegen.

Doncs la idea ha sigut modificar genèticament un adenovirus (un dels virus responsables dels refredats comuns i algunes gastroenteritis) de manera que quan infecti una cèl·lula, només pugui fer copies de si mateix si la proteïna CPEB4 està activa. Com que aquesta proteïna està molt activa en els tumors, allà el virus farà moltes copies i matarà moltes cèl·lules tumorals amb eficiència. En canvi, a les cèl·lules normals, aquesta CPEB4 gairebé no hi és, de manera que encara que un virus hi entri, no podrà fer copies i la infecció no progressarà en el teixit normal.

D’altra banda, el virus es veu bloquejat per una altra proteïna de la mateixa família. En aquest cas la CPEB1. I la gràcia és que les cèl·lules canceroses tenen poca CPEB1 (de manera que el virus podrà multiplicar-se sense problemes) mentre que les cèl·lules normals tenen molta CPEB1 (i bloquejaran al virus). Així es pot aprofitar per les dues bandes, i sempre en benefici nostre, el desequilibri entre CPEB1 i CPEB4 entre cèl·lules normals i canceroses.

Tot plegat és un sistema en el que el virus es troba en condicions ideals per multiplicar-se i matar les cèl·lules si són canceroses, però no pot fer-ho en les cèl·lules sanes. I com que és un virus, anirà multiplicant-se fins que acabi amb totes les cèl·lules del tumor. Almenys aquesta és la teoria. De moment s’ha provat en estudis al laboratori i en ratolins. Encara falta per passar als pacients humans.

Es d’aquells estudis que donen moral. Tot i saber que després venen els problemes, que potser hi ha cèl·lules que s’escapen al virus, que no serveix per tots els tipus de càncer i que la biologia i la medicina no són ciències exactes, cada pas que es dóna en aquesta direcció ens apropa una mica més a la cura definitiva.

3 comentaris

  • enric

    17/03/2017 19:20

    El que desanima més es veure que al costat de aquest importants descubriments , apareixen efectes secundaris imprevistos, com pasa en la terapia en celules mare que esta deixant cegas a algunes personas que es sotmeten al tractament, el que fa pensar que el futur de le medicina no será tan fácil com simplement trobar el lloc a on el genoma es defectuós i corregir-lo , tot fa sospitar que quan’ s’arregla una cosa del genoma, s’en espalla un altre i que el genoma no es un Mecano de moltes peces sino un altre cosa molt més extranya que encara no sabem ni conceptualitzar.

  • Pons

    17/03/2017 11:44

    Se les empesquen totes aquests investigadors! Això que no parem de retallar en I+D

  • Carquinyol

    17/03/2017 8:59

    Un bon avenç aquest de passar d’armes de destrucció massiva a armes específiques dirigides a l’amenaça. Espero que es pugui afinar encara més i que al virus no li doni per mutar massa