Bolet de sang

Si t’entretens una mica pots trobar gent que ha fet llistes d’allò més curioses. Després hi estaràs d’acord o no, però al menys et pots entretenir una mica. Això de no estar-hi d’acord pot ser per motius personals, sempre discutibles, però també perquè contenen errors més rellevants. Avui he trobat una d’aquestes llistes que haurien de refer (la llista o el nom). Es tracta  la de les plantes més lletges del món, però com acostuma a passar, a la llista hi han posat alguns fongs, oblidant que els bolets no són plantes.

Però deixant de banda aquesta errada, que ja és tot un clàssic, un dels organismes de la llista m’ha cridat l’atenció. Un fong anomenat “fong de dent sagnant” (Hydnellum peckii), que no se si es pot catalogar de lleig, però curiós sí que n’és. I molt!

El seu aspecte és el d’una pasta blanquinosa o rosada en la que, quan són joves, destaquen unes gotes de líquid vermell com la sang que sembla supurar. Amb el temps, aquestes taques desapareixen i queda molt menys llampant, però mentre les té, no pots deixar de fixar-t’hi. Quan l’he vist he pensat que seria un fong d’algun indret exòtic, però al mirar la seva distribució he vist que n’hi ha per Amèrica i també per Europa. De fet, aquí se’n pot trobar i té diferents noms, que van des de “la dent del diable”, fins al “pastisset de nata i maduixa”, però en general és el “bolet de sang“.

No he trobat quina és la funció del líquid que deixa anar. Només que conté un colorant vermell amb acció anticoagulant anomenat atermentina. Ja sembla una broma que aquesta mena de “sang” del fong sigui anticoagulant, però és clar, de sang només en té el color. També per això s’ha fet servir com a colorant. Químicament és una benzoquinona, concretament la 2,5-didroxi-3,6-di(p–hidroxifenil)-1,4-benzoquinona. Una dada d’aquelles que només interessa als químics, però que fa gràcia tenir disponible.

Malgrat l’aspecte (dubtós) de pastisset, el fong no es considera comestible. No es que sigui verinós, però té molt mal gust i fa mala olor. De manera que si el trobeu, el millor que podeu fer és fer-li una fotografia i deixar-lo tranquil.

Però el cas és que com més me’l miro, més gracia li trobo. No entenc per quin motiu l’han posat a la llista de plantes més lletges del món. Ja em grinyolava el fet que no fos estrictament una planta, però es que en realitat és bufó i tot. Realment sobre gustos no hi ha gaire cosa a dir.

6 comentaris

  • Daniel Closa

    20/03/2017 13:57

    Pons. Contra gustos, no hi ha res a dir. Jo trobo el contrast de colors ben bonic. Serà que la sang no m’impressiona massa, o que en el fons trobo que tampoc s’hi assembla tant.

    Joan Codina. El Clatus també té la seva gràcia!

    Guillem Nicolàs. Sí. Tal com indicava l’Esther, es el més probable. Una estratègia habitual en molts organismes sèssils

  • Guillem Nicolàs

    20/03/2017 11:58

    Probablement la sang del bolet sigui per atraure les mosques, i que aquestes un cop enganyades se n’encarreguin de dispersar les espores enganxades al seu cos. També la mala olor deu ser per la mateixa raó. És un bolet que simula ser un tros de carn morta.

  • Joan Codina

    20/03/2017 11:47

    Depèn, no? Per algú amb tripofòbia pot ser força desagradable de veure. Dels bolets que tenim nosaltres, el que em sembla curiós és el Clathrus ruber.

  • Pons

    20/03/2017 11:09

    Doncs a mi tampoc m’agrada l’aspecte d’aquest fong, serà que sóc molt aprensiu amb la sang

  • Daniel Closa

    20/03/2017 10:09

    Doncs és molt probable. Els esporangis estan en aquesta zona superior del bolet, de manera que tindria tot el sentit . Però la veritat és que no he sabut trobar-ho per aquest cas concret.

  • Esther

    20/03/2017 9:18

    Bon dia. La funció del líquid que deixa anar? Es coneix en d’altres especies que la forta olor que desprenen els bolets atrau als insectes. Quan toquen es bolets, s’omplen les potes de les substàncies gelatinoses produïes i que contenen les espores. Així s’aconsegueix la dispersió de les espores mitjançant els insectes. Podria ser això.