Arxiu del dimarts , 21/03/2017

Precaucions o paranoies?

dimarts , 21/03/2017

Un problema habitual a la vida és saber trobar el punt just entre la precaució i la paranoia. No deixarem la porta de casa oberta, però si ets una persona normal potser tampoc cal un triple pany amb fulla d’acer, càmeres de seguretat i habitació del pànic. Val la pena anar al metge quan et trobes malament i també fer controls periòdics de salut, però és absurd fer-te una analítica cada setmana per si de cas. La por és un instint bàsic per sobreviure, però cal evitar patir un excés de por.

Això cada vegada és més difícil perquè hi ha tota una indústria destinada a guanyar diners amb les nostres pors. Era assenyat això d’identificar els perills i prendre precaucions. Però tot plegat s’ha hipertrofiat i ara ja s’inventen perills o s’exageren fins l’infinit els perills reals, només per espantar-nos i vendre’ns solucions que ens ofereixin sensació de seguretat. Ens espanten amb la delinqüència, amb el terrorisme, amb els refugiats… i molt, moltíssim, amb la salut i l’alimentació.

Ens diuen que mengem malament, que l’alimentació que tenim és la causa d’innombrables malalties, que ens estem intoxicant o que tenim un grapat de dèficits nutricionals. Els aliments han d’estar enriquits en omega tres, vitamines, antioxidants, minerals, oligoelements, probiòtics, i aminoàcids, però sobretot han de ser sense lactosa, gluten, greixos saturats, sal, sucre, transgènics, additius i químics en general. Finalment, és important aconseguir tot això amb productes naturals, orgànics, biològics, sostenibles i sense manipular. També va bé que siguin productes de proximitat i ecològics, unes característiques que misteriosament també les apliquen a coses com ara les baies de l’Himàlaia o els kiwis de Nova Zelanda.

Si el que mengem no compleix tot això, morirem intoxicats de maneres espantoses o patirem de greus problemes de malnutrició i, a sobre, serà culpa nostra per ignorants, inconscients, insolidaris i poca-soltes en general.

En realitat, gairebé res del que es diu és estrictament cert. Sí que necessitem les vitamines, els antioxidants i tot això, però els aliments ja en contenen i gairebé mai no cal afegir-ne. També és cert que hi ha persones que han d’evitar la lactosa o el gluten, i que tots hem de menjar poca sal, sucre o greixos, però la immensa majoria de nosaltres podem consumir aquests nutrients sense problemes. El tema de les quantitats és responsabilitat nostra i només cal una mica de seny. I el tema dels transgènics i els additius, en el fons torna a ser el negoci de la por ja que la major part dels perills que anuncien, són inventats o exagerats. Després de tot, espantar és fàcil ja que, qui es mira les dades?

Això no es limita al menjar. Ens volen posar la por al cos amb els controls mèdics, els plaguicides, el soroll ambiental, les línies que deixen al cel els avions, l’aigua que bevem, els estris de cuina que fem servir, el material amb que es van construir les cases on vivim, l’horari que fem, l’edat a la que tenim fills, la manera com els alimentem, com els eduquem, les hores que els nens dediquen a jugar, els telèfons amb que ens comuniquem o la quantitat d’informació que processem. Res no escapa als mercaders de la por.

A sobre, els traficants de la por juguen amb avantatge, ja que resulta senzill espantar-nos. No som experts en tot, de manera que potser sí que allò que assenyalen és terrible per la salut. Potser som uns forassenyats per no fer-ne cas. Potser només és casualitat que ara vivim molts més anys que cap generació en tota la història de la humanitat.

És difícil trobar l’equilibri entre la prevenció i la paranoia. Perquè tampoc es tracta de considerar que res comporti cap perill. Però l’onada de pors que volen imposar-nos em té una mica fins al capdamunt. Després de tot, al final ens morirem tots. El que no faré és seguir el joc dels qui gaudeixen vivint espantats, dels paranoics que imaginen perills en tot el que fan o mengen i dels qui tenen negocis muntats en base a les nostres pors.