Precaucions o paranoies?

Un problema habitual a la vida és saber trobar el punt just entre la precaució i la paranoia. No deixarem la porta de casa oberta, però si ets una persona normal potser tampoc cal un triple pany amb fulla d’acer, càmeres de seguretat i habitació del pànic. Val la pena anar al metge quan et trobes malament i també fer controls periòdics de salut, però és absurd fer-te una analítica cada setmana per si de cas. La por és un instint bàsic per sobreviure, però cal evitar patir un excés de por.

Això cada vegada és més difícil perquè hi ha tota una indústria destinada a guanyar diners amb les nostres pors. Era assenyat això d’identificar els perills i prendre precaucions. Però tot plegat s’ha hipertrofiat i ara ja s’inventen perills o s’exageren fins l’infinit els perills reals, només per espantar-nos i vendre’ns solucions que ens ofereixin sensació de seguretat. Ens espanten amb la delinqüència, amb el terrorisme, amb els refugiats… i molt, moltíssim, amb la salut i l’alimentació.

Ens diuen que mengem malament, que l’alimentació que tenim és la causa d’innombrables malalties, que ens estem intoxicant o que tenim un grapat de dèficits nutricionals. Els aliments han d’estar enriquits en omega tres, vitamines, antioxidants, minerals, oligoelements, probiòtics, i aminoàcids, però sobretot han de ser sense lactosa, gluten, greixos saturats, sal, sucre, transgènics, additius i químics en general. Finalment, és important aconseguir tot això amb productes naturals, orgànics, biològics, sostenibles i sense manipular. També va bé que siguin productes de proximitat i ecològics, unes característiques que misteriosament també les apliquen a coses com ara les baies de l’Himàlaia o els kiwis de Nova Zelanda.

Si el que mengem no compleix tot això, morirem intoxicats de maneres espantoses o patirem de greus problemes de malnutrició i, a sobre, serà culpa nostra per ignorants, inconscients, insolidaris i poca-soltes en general.

En realitat, gairebé res del que es diu és estrictament cert. Sí que necessitem les vitamines, els antioxidants i tot això, però els aliments ja en contenen i gairebé mai no cal afegir-ne. També és cert que hi ha persones que han d’evitar la lactosa o el gluten, i que tots hem de menjar poca sal, sucre o greixos, però la immensa majoria de nosaltres podem consumir aquests nutrients sense problemes. El tema de les quantitats és responsabilitat nostra i només cal una mica de seny. I el tema dels transgènics i els additius, en el fons torna a ser el negoci de la por ja que la major part dels perills que anuncien, són inventats o exagerats. Després de tot, espantar és fàcil ja que, qui es mira les dades?

Això no es limita al menjar. Ens volen posar la por al cos amb els controls mèdics, els plaguicides, el soroll ambiental, les línies que deixen al cel els avions, l’aigua que bevem, els estris de cuina que fem servir, el material amb que es van construir les cases on vivim, l’horari que fem, l’edat a la que tenim fills, la manera com els alimentem, com els eduquem, les hores que els nens dediquen a jugar, els telèfons amb que ens comuniquem o la quantitat d’informació que processem. Res no escapa als mercaders de la por.

A sobre, els traficants de la por juguen amb avantatge, ja que resulta senzill espantar-nos. No som experts en tot, de manera que potser sí que allò que assenyalen és terrible per la salut. Potser som uns forassenyats per no fer-ne cas. Potser només és casualitat que ara vivim molts més anys que cap generació en tota la història de la humanitat.

És difícil trobar l’equilibri entre la prevenció i la paranoia. Perquè tampoc es tracta de considerar que res comporti cap perill. Però l’onada de pors que volen imposar-nos em té una mica fins al capdamunt. Després de tot, al final ens morirem tots. El que no faré és seguir el joc dels qui gaudeixen vivint espantats, dels paranoics que imaginen perills en tot el que fan o mengen i dels qui tenen negocis muntats en base a les nostres pors.

8 comentaris

  • enric

    31/03/2017 17:22

    Fixa’t que el altre dia van fer un reportatge del Pirncep de Monaco, resulta que manté una serie de jardiners perque li cultivin un hort especial per a ell, totalment ecologic, de on surten les verdures que ell menja i que serveixen als seus invitats a palau. Per aixó dic que ara mateix els unics que es poden permetre menjar bé, manduca sense quimica, son els rics perque val molts diners cultivar un hort ecologic .

  • David Segarra

    31/03/2017 13:15

    Gairebé sempre trobo excel.lents els teus articles. Però aquest cop discrepo amablement en un punt, quan dius que “ens intenten posar la por al cos”…i barreges coses absurdes (les línies dels avions) amb d’altres tant serioses com les plaguicides.
    Investigadors en salut pública tant seriosos com en Miquel Porta (IMIM) o Nicolàs Olea (Universitat de Granada) han publicat molts treballs de recerca soibre els efectes adversos dels plaguicides sobre la salut humana. Hi ha evidències clíniques que els plaguicides tenen efectes greus sobre la salut. Recentment (març del 2017) un grup d’experts de Nacions Unides alertava de les conseqüències dels insecticides sobre la salut humana ( https://www.theguardian.com/environment/2017/mar/07/un-experts-denounce-myth-pesticides-are-necessary-to-feed-the-world )
    Em sap greu fer-te aquesta crítica, Daniel, però em sembla molt frívol posar en el mateix sac els plaguicides i les línies d’avions que creuen el cel. Els primerssón un factor real que altera la nostra salut, i com a tal l’hem de tractar.
    gràcies,
    David

  • enric

    21/03/2017 15:35

    El unic negoci que hi ha aqui es el dels grans productors de menjar, sigui Monsanto o Mercadona, que tenen que produir menjar per millions de persones i a preus baixos, aixó es impossible sense fer servir una gran quantitat de pesticides als cultius i de conservants als productes alimentaris, a més el peix de costa esta contaminat, la superpoblació mundial només es pot alimentar amb menjar basura ple de quimica. I sempre es publiquen articles a favor o en contra del transgenics i de la industria alimentaria segons qui pàgui al articulista. El menjar ecologic ara mateix es el millor que hi ha, pero es per millonaris perque es car.

  • Eva

    21/03/2017 14:05

    Recordo un dia que una mica li estava explicant a son germà que eren les “baies de Goji”, clarament: “Una cosa que, te la prens, i ja no et mors gairebé mai” :D

  • Daniel Closa

    21/03/2017 11:34

    Pons: Sempre ens han fet pagar per la por. Es evident que no n’aprenem.

    Carquinyol: És la combinació de pal i pastanaga de sempre. Realment és un sistema que funciona, però últimament estan passats de voltes amb les pors a tot i a tothom.

    JordiC. És clar. No ser paranoics no vol dir deixar de prendre precaucions. Només que cal aplicar-les en la mida justa.

  • JordiC

    21/03/2017 10:56

    Però això no treu que haguem de seguir sent precabuts i pressionem perquè s’apliquin el major nombre possible de controls. Casos com el de la carn adulterada de brasil, l’abocament de contaminants que arriben a aigues freàtiques o l’ús de pesticides, adulterants diversos, etc. fan que, sense caure en la paranoia, tampoc haguem d’anar amb el lliri a la mà…
    Em sembla que e en diuen “protocols científics” i és bo assegurar-nos que es fan servir per un bon control de qualitat.

  • Carquinyol

    21/03/2017 9:26

    Saben que és molt més fàcil dirigir-nos acollonint-nos que prometent-nos el paradís terrenal (cosa que també proven de fer) així que es dediquen a aplicar el 70%-30% dels dos casos i apa, anar fent.

  • Pons

    21/03/2017 9:13

    El negoci de la por sempre ha estat molt rentable. Paga per la protecció contra la invasió dels veïns, paga per la por a la ira de Déu i ara es paga per la por a no tenir una vida prou sana.