Arxiu del dimecres, 22/03/2017

El camí del dromedari

dimecres, 22/03/2017

La pregunta típica de quantes gepes tenen camells i dromedaris ja és tot un clàssic. Els camells (Camelus bactrianus) en tenen dues i els dromedaris (Camelus dromedarius) només una. Per això sempre em preguntava com era que el dibuix característic del tabac marca “Camel” hi aparegués un dromedari enlloc d’un camell. Suposo que la resposta és que en anglès, el dromedari també es diu “camell aràbic” (arabian camel), de manera que no era un problema zoològic sinó lingüístic.

Camells i dromedaris tenen una història curiosa. Com que els van domesticar fa milers d’anys, poc a poc les poblacions salvatges han anat desapareixent i ja només queden els domesticats… o algunes poblacions que han recuperat un estat més o menys salvatge en indrets llunyans.

El dromedari, que és el que per aquí tenim més vist, van arribar al Sahara portats pels romans a partir de dromedaris de la península aràbiga, d’on son originals. Com és natural, aquesta mena d’animals tenen molt èxit allà on hi hagi un desert o un clima desèrtic. Però també podem trobar-los en altres indrets.

Alguns dromedaris van arribar a les illes Canàries cap al segle XV. En realitat no està del tot clar qui els va portar, però no seria difícil ja que l’expansió dels dromedaris havia arribat a les costes de Barbaria. En tot cas, l’arribada va tenir èxit i des d’aleshores hi ha dromedaris a les illes afortunades.

Però a aquests animals encara els quedava camí per fer. Al segle XIX, alguns dromedaris de Canàries van ser portats a Austràlia, per fer, com sempre, feines de transport. Era una tria lògica ja que allà també hi ha molt desert. I realment s’hi van adaptar sense problemes. Els dromedaris van anar fent junt amb els cangurs i els koales fins la dècada dels vint del segle passat. Aleshores van arribar els vehicles a motor i els dromedaris van perdre importància.

El cas és que un número relativament gran de dromedaris es van abandonar i van començar a viure al seu aire. La població va tenir èxit i ara ja n’hi ha al voltant d’un milió. Una població gran que creix a bon ritme. Tant, que dobla el seu nombre cada vuit o deu anys i van camí d’esdevenir un problema.

Ara ja comencen a prendre mesures, però amb èxit relatiu. Intenten aprofitar-ne la carn per al consum, però la demanda no és gaire gran i no serveix per frenar el creixement. Com que els australians ja estan escarmentats en això de les introduccions d’animals i els efectes que causen, suposo que no trigaran a posar-hi algun remei. Es de preveure que els dromedaris seran més senzills de controlar que els conills.

En tot cas, si es busquen poblacions de dromedaris salvatges, sembla que cal anar a Austràlia. No són estrictament salvatges, sinó “naturalitzats”, però és el més semblant que s’hi pot trobar.