Les rodes del robot marcià

És un dels aparells més complexos que s’han enviat a l’espai. Transporta tota mena de sistemes de mesura, laboratoris analítics, sistemes de comunicacions, protocols de guiatge,… No és poca cosa tenir un rover prenent mesures i fent experiments durant quatre anys mentre va circulant per la superfície de Mart, dirigit a distància des de la Terra.

I de tota aquesta tecnologia, el que més problemes està donant són… les rodes.

Fa poc, en un control rutinari, es van detectar un parell de forats que indiquen que el desgast de les rodes del Curiosity segueix progressant. No és la primera vegada que troben problemes a les rodes. Fa un parell d’anys ja van aparèixer esquerdes i forats i es van adonar que el desgast, inevitable, anava més ràpid del que tenien previst.

Les rodes del Curiosity son fetes d’alumini, de mig metre de diàmetre, quaranta centímetres d’ample i amb uns sortints de 7 mm que l’ajuden a agafar-se millor al terra alhora que permeten identificar la posició exacta de les rodes.

Els primers danys van ser rascades, esquerdes i algun forat en l’estructura. Però eren danys que no havien afectat aquests sortints, de manera que eren controlables. Ara, però, algunes d’aquestes marques s’han trencat, i això ja és una mica més preocupant que no pas els danys previs.

El problema sembla que era el tipus de terrenys amb que va topar. Hi havia moltes pedres molt cantelludes que, a diferència del que havien trobat en els assaigs a la Terra, no lliscaven cap enrere quan la roda passava per sobre. En algunes ocasions tot el pes del rover quedava sobre una única roda situada sobre una d’aquestes pedres i el trencament era inevitable.

La solució en aquell moment va ser la més simple. Vigilar millor per on es ficaven. El que passa és que no sempre pots triar un camí sense obstacles. I des de la Terra, no sempre pots preveure totes i cada una de les pedres per on passa el robot. En tot cas, el desgast es va contenir, al menys fins ara.

La cosa encara no és excessivament greu i l’aparell pot seguir circulant, però els danys recorden que el temps passa i que aquestes missions tenen durades limitades. Tot i així, l’experiència servirà per millorar les rodes del proper rover, previst per l’any 2020.

I, com sempre que trobo alguna cosa de Mart, aprofito per buscar la web de la NASA com va l’altre rover, l’Opportunity. Doncs segueix actiu i tot just fa uns dies va abandonar el cràter Endeavour. Ja porta recorreguts més de 44 quilòmetres i en actiu des de fa tretze anys. Considerant que la missió havia de ser de noranta dies, no està gens malament!

5 comentaris

  • JPetit

    17/04/2017 15:20

    Només un apunt: les rodes dels rovers marcians no són d’acer sinó d’alumini.

  • enric

    24/03/2017 18:52

    si les rodes pateixen fatiga de materials en només dos anys a Mart, imagina els ronyons o el cor o la pell dels astronautes que hi tiinguin que anar.

  • Daniel Closa

    24/03/2017 8:40

    Carquinyol: Ja no es fan les coses com a la NASA! Tot i així, segur que molts dels antics mòbils de primera generació encara funcionen. No s’han llençat perquè no funcionin…

    Pons. Sospito que no. Mira que solucionen problemes! però aquest en concret ho veig fumut

  • Pons

    23/03/2017 11:44

    Entenc que trucar al RACC perquè li vagi a canviar les rodes no entrarà dintre de la cobertura del servei

  • Carquinyol

    23/03/2017 10:29

    Pensat per 90 dies i dura més de tretze anys… jo vull aparells així !

    (tot i que el capitalisme els vol dissenyats per tretze anys i que durin 90 dies)