Arxiu del divendres, 24/03/2017

Cèl·lules mare i la mala medicina

divendres, 24/03/2017

Fa poc s’ha sabut que tres dones dels Estats Units han quedat cegues a rel d’un tractament que van rebre basat en cèl·lules mare i que no va anar com estava previst. Les dones patien problemes de degeneració macular i confiaven en la nova teràpia per, al menys, aturar la progressió de la malaltia. Una teràpia per la qual van pagar uns 5000 dòlars i que estava basada en les anomenades “cèl·lules mare mesenquimals”. Poc després del tractament van perdre la visió i en anar a un altre metge, només van poder constatar la magnitud del desastre.

Aquesta és d’aquelles situacions que fa ràbia haver-ho encertat. Fa un parell d’anys ja explicava que això de les teràpies amb cèl·lules mare té molt potencial, però encara està en fase experimental i cal tenir paciència. N’hi ha molt poques que ja es puguin aplicar als pacients. Un detall important que contrasta amb les clíniques que ofereixen tota mena de tractaments basats en aquestes cèl·lules i que, en realitat, no més intenten guanyar molts calers oferint unes cures que encara tenen molts problemes.

En aquest cas, la idea es agafar mostres de greix de les pacients per obtenir les cèl·lules adiposes. Entre elles hi ha cèl·lules mare que, tractades convenientment, es poden transformar en altres tipus cel·lulars. No és una cosa senzilla i no pots deixar-ho a l’atzar ja que la cèl·lula que posis no sap en que vols que es converteixi. Un tractament similar l’estan fent al Japó, però van amb compte i primer tracten les cèl·lules amb determinades proteïnes que encarrilen les cèl·lules cap a teixit de la retina. Només quan ja tenen clar que s’estan convertint en el que vols, és quan les administren a l’ull del pacient. I, per si de cas, només es fa el tractament a un ull. El segon ull ha d’esperar a veure com han anat les coses.

Res de tot això ho van fer a les clíniques on van tractar aquestes tres pacients. Primer van obtenir el greix i el van tractar amb plasma de la sang, que conté les proteïnes per activar les cèl·lules mare. Tot seguit les van injectar als ulls (als dos ulls de cop!!) i van esperar que, en aquell ambient, les cèl·lules esdevindrien teixit de la retina.

A més, tot plegat era un estudi experimental, però sembla que les pacients no ho tenien clar ja que van pagar pel tractament. Quan formes part d’un estudi experimental, no has de pagar res. De fet, estàs acceptant un cert risc ja que serà un dels que provaran per primera vegada el tractament. En aquestes clíniques, però, no acaben d’aclarir als pacients que allò és un estudi experimental i els fan creure que el tractament ja està estandarditzat. Tot plegat un engany que ha acabat malament i amb les tres pacients sense visió.

Segur que hi ha hagut més casos. Si viatges a l’estranger, sobretot a països amb legislacions sobre salut pot estrictes, pots veure anuncis de clíniques que fan promeses de tractaments que simplement no existeixen encara. A internet se’n troben moltes i molt del que diuen és un punyeter disbarat. Això sí, un disbarat ple de fotografies amb pacients somrients i promeses de teràpies d’alta tecnologia. I és que les cèl·lules mare tenen un aire de promesa que a persones malaltes pot portar fàcilment a deixar-se enganyar.

Tot plegat és un desastre, perquè el potencial d‘aquests tractaments és, efectivament, molt gran. Segurament podrem curar moltes coses amb teràpies cel·lulars. Moltes, però per cert que no tantes com prometen. I de ben segur que, per molt desesperant que sigui pels malalts, encara cal esperar a que la tecnologia sigui més eficient i més segura.