Arxiu del dimarts , 28/03/2017

De nou, el càncer i l’atzar

dimarts , 28/03/2017

La notícia no és nova, però si vas una mica despistat pot semblar-ho. Un estudi de fa pocs dies afirma que dos terços de les mutacions que acaben causant un càncer són degudes a l’atzar. Dic que no és nou perquè fa un parell d’anys ja va sortir un altre article en aquest sentit que va generar un cert rebombori, especialment entre el públic general i els comentaristes de tertúlies. Ara, de nou, resulta interessant llegir els comentaris dels lectors sobre aquesta notícia. Sobretot per com confirmen la dificultat que mostrem els humans per acceptar que la mala sort existeix i que no tot té un motiu.

Des del punt de vista científic, no resulta gaire sorprenent. Que l’atzar forma part de la vida és una evidència i fins i tot es pot quantificar en alguns aspectes. En el cas de les mutacions el problema era senzill d’entendre. El nostre DNA és una cadena de tres mil dos-cents milions de nucleòtids units un rere l’altre. No és una única cadena, ja que està repartida en cromosomes, però la xifra no varia per això. El tema és que cada vegada que una cèl·lula es divideix ha de copiar amb precisió aquesta seqüència nucleòtid a nucleòtid, seguint un mecanisme bioquímic que anem coneixent cada vegada millor.

Si algú creu que es poden copiar tres mil dos-cents milions de molècules sense cometre cap error és que no coneix com funciona la química, els enzims, les cèl·lules i la realitat en general. Per descomptat que el sistema comet errors! Malgrat ser extraordinàriament eficient i disposar de mecanismes de verificació i de reparació, un error o altre s’acaba colant. Ah! I tenim milions de cèl·lules, de manera que errors de copia en el nostre genoma (això és: mutacions) els tenim repartits per tot el cos. No en tingueu cap dubte.

El que calia mesurar (ja ho sabeu, la ciència no es basa en opinar sinó en mesurar per verificar les coses) era quantes mutacions s’acumulen cada vegada i, d’aquestes, quantes  poden causar càncer. D’altra banda, també sabem que hi ha condicions ambientals que poden generar mutacions i càncer. Coses com el tabac, prendre el Sol, o exposar-se a radioactivitat generen danys directes al DNA i per tant causa mutacions. I finalment, podem heretar les mutacions que causen càncer en els casos de famílies que pateixen algun tipus de càncer hereditari.

El que ara han fet és calcular percentatges i han trobat que el tema es reparteix 66% per l’atzar, 29% per factors ambientals i un 5 % per causes heretades. Això són xifres generals ja que cada tipus de càncer és diferent, però els detalls són poc importants. La clau és que semblaria que la prevenció i fer vida sana no podria evitar dos de cada tres casos de càncer. També ho podem dir al revés: La prevenció i la vida sana pot evitar un de cada tres càncers. Són quasi cinc milions de casos que es podrien evitar cada any!

El problema és la dificultat per acceptar que les coses passin per atzar. Hi ha qui recorda que amb les mutacions no n’hi ha prou per patir un càncer. És cert. Les mutacions són un factor necessari, però no suficient. Això pot fer variar les xifres, però no farà desaparèixer els errors al DNA causats per l’atzar. També hi ha qui creu que el que passa no és per atzar sinó que simplement no en coneixem la causa. De nou, és possible que hi hagi factors ambientals, encara desconeguts, que modifiquin les proporcions, però les mutacions generades per l’atzar durant la copia del DNA seguirà sense desaparèixer. Per molt que juguem amb les paraules i filosofem sobre el concepte d’atzar, la realitat no canviarà.

Podem discutir les xifres i millorar les estimacions que han fet, per descomptat. Però que la cèl·lula no és una màquina perfecta lliure d’errors i que algunes mutacions que condueixin al càncer (i a altres malalties, és clar) apareixen pels inevitables errors en el funcionament de la maquinaria molecular de la cèl·lula és un fet que no podrem canviar, per molt que ens desagradi que les coses passin “perquè sí”.