Arxiu del dimecres, 29/03/2017

Mórdor? o la Comarca?

dimecres, 29/03/2017

Imaginem que haguéssim de decidir quin indret és més respectuós amb la natura, la biodiversitat i l’equilibri ecològic: Mórdor o la Comarca? Quin dels dos triaríem per viure? El que manté les característiques més naturals? O aquell on la pressió dels que hi viuen l’ha modificat fins fer-lo completament diferent del seu estat original?

Vigileu el que trieu, perquè estrictament Mórdor és l’indret més natural i primigeni, mentre que a la Comarca, l’activitat dels hobbits l’ha modificat completament i és qualsevol cosa menys “natural”.

La fascinació per tot allò natural porta, especialment als urbanites, a oblidar que la majoria de nosaltres no sobreviuria més d’una setmana abandonat en plena natura. I si la natura és de la que associem a indrets intocats, com les selves amazòniques o aquells ideals de les sabanes africanes, la nostra esperança de vida seria, de mitjana, de menys de 48 hores. La natura, en sentit estricte, és un lloc bastant espantós per la majoria dels humans del segle XXI.

En realitat, quasi tots triaríem, assenyadament, la comarca, malgrat que els camps de conreu haguessin acabat amb la biodiversitat i que l’equilibri ecològic no fos tal equilibri sinó un estat de desequilibri mantingut per la feina dels hobbits que conreen els camps. Els indrets amables per viure-ho potser no són les grans urbs, sinó els llocs on la natura ha sigut domesticada pels humans de manera endreçada. Indrets com la campinya anglesa que en el fons va ser la que va inspirar a Tolkien per descriure la Comarca.

La introducció de qualsevol espècie nova en un ecosistema té efectes immediats en els equilibris que s’hi donen. Això passa amb els depredadors, amb les molses, amb els insectes i amb els ocellets. Anar refent equilibris es part del cicle de la vida dels ecosistemes. I per descomptat, també passa quan arriben els humans. Nosaltres simplement ho fem a escala més important que la resta d’organismes, però no és res de nou al planeta.

En un sentit estricte, una ciutat, per molt artificial que sigui, no deixa de ser un ecosistema modificat pels humans amb la intenció de viure-hi millor. Altra cosa és que haguem actuat de manera gaire assenyada construint-la i que n’estiguem satisfets dels resultats. Però si la majoria de la població mundial va camí de triar anar a viure a ciutats, per alguna cosa deu ser. Per descomptat que si triessin anar a viure a la selva… viurien molt menys i molt pitjor.

Normalment no ens adonem que quan parlem de medi ambient, el que fem és deixar anar grapats inacabables de bonic tòpics políticament molt correctes però que, en la major part, són erronis o discutibles. Tampoc fem gaire cas de les xifres de producció d’energia, aliments o aigua, ni de les característiques del terreny real que ens envolta. Diem que volem una natura intocada, però ens sorprèn que això correspongui amb Mórdor. Ens agradaria viure en un indret com la Comarca, però no parem a pensar el que passaria si poséssim tres milions de persones vivint allà (exigint energia, aigua, menjar i alguna manera d’eliminar tots els residus que generessin).

És fàcil viure al món de les fantasies, però arriba un moment que cal tornar-se realista i acceptar que el món és com és i no com ens agradaria que fos. És més, també cal acceptar que la imatge idíl·lica que ens agradaria que fos realitat no ho serà mai, ja que no és compatible amb la realitat de la natura.