Mórdor? o la Comarca?

Imaginem que haguéssim de decidir quin indret és més respectuós amb la natura, la biodiversitat i l’equilibri ecològic: Mórdor o la Comarca? Quin dels dos triaríem per viure? El que manté les característiques més naturals? O aquell on la pressió dels que hi viuen l’ha modificat fins fer-lo completament diferent del seu estat original?

Vigileu el que trieu, perquè estrictament Mórdor és l’indret més natural i primigeni, mentre que a la Comarca, l’activitat dels hobbits l’ha modificat completament i és qualsevol cosa menys “natural”.

La fascinació per tot allò natural porta, especialment als urbanites, a oblidar que la majoria de nosaltres no sobreviuria més d’una setmana abandonat en plena natura. I si la natura és de la que associem a indrets intocats, com les selves amazòniques o aquells ideals de les sabanes africanes, la nostra esperança de vida seria, de mitjana, de menys de 48 hores. La natura, en sentit estricte, és un lloc bastant espantós per la majoria dels humans del segle XXI.

En realitat, quasi tots triaríem, assenyadament, la comarca, malgrat que els camps de conreu haguessin acabat amb la biodiversitat i que l’equilibri ecològic no fos tal equilibri sinó un estat de desequilibri mantingut per la feina dels hobbits que conreen els camps. Els indrets amables per viure-ho potser no són les grans urbs, sinó els llocs on la natura ha sigut domesticada pels humans de manera endreçada. Indrets com la campinya anglesa que en el fons va ser la que va inspirar a Tolkien per descriure la Comarca.

La introducció de qualsevol espècie nova en un ecosistema té efectes immediats en els equilibris que s’hi donen. Això passa amb els depredadors, amb les molses, amb els insectes i amb els ocellets. Anar refent equilibris es part del cicle de la vida dels ecosistemes. I per descomptat, també passa quan arriben els humans. Nosaltres simplement ho fem a escala més important que la resta d’organismes, però no és res de nou al planeta.

En un sentit estricte, una ciutat, per molt artificial que sigui, no deixa de ser un ecosistema modificat pels humans amb la intenció de viure-hi millor. Altra cosa és que haguem actuat de manera gaire assenyada construint-la i que n’estiguem satisfets dels resultats. Però si la majoria de la població mundial va camí de triar anar a viure a ciutats, per alguna cosa deu ser. Per descomptat que si triessin anar a viure a la selva… viurien molt menys i molt pitjor.

Normalment no ens adonem que quan parlem de medi ambient, el que fem és deixar anar grapats inacabables de bonic tòpics políticament molt correctes però que, en la major part, són erronis o discutibles. Tampoc fem gaire cas de les xifres de producció d’energia, aliments o aigua, ni de les característiques del terreny real que ens envolta. Diem que volem una natura intocada, però ens sorprèn que això correspongui amb Mórdor. Ens agradaria viure en un indret com la Comarca, però no parem a pensar el que passaria si poséssim tres milions de persones vivint allà (exigint energia, aigua, menjar i alguna manera d’eliminar tots els residus que generessin).

És fàcil viure al món de les fantasies, però arriba un moment que cal tornar-se realista i acceptar que el món és com és i no com ens agradaria que fos. És més, també cal acceptar que la imatge idíl·lica que ens agradaria que fos realitat no ho serà mai, ja que no és compatible amb la realitat de la natura.

7 comentaris

  • enric

    30/03/2017 11:34

    els tecnocrates viuen molt bé a les ciutats i els ecologistes viuen molt be al camp.

  • XeXu

    29/03/2017 17:58

    Puntada de peu a la boca de l’estómac dels flower-powers, gràcies. Però sí que et diré una cosa, m’agrada l’exemple que has posat, però Mordor no em sembla el gran paradís de la diversitat. Allà no hi creix res, i a més es practica l’enginyeria genètica, orcs modificats genèticament per ser més forts i no tenir por a la foscor: els Uruk Hai. Bé, estrictament els fabriquen a sota Isengard, però no ens posarem tiquis-miquis ara.

  • Pons

    29/03/2017 10:20

    Des de que em vaig llegir el Ultimo anillo de Kiril Yeskov tinc clar que si són realment els bons en la història, tal com diu el resum del llibre:
    Certament, la història l’escriuen els vencedors. Només cal veure la famosa trilogia de Tolkien, una descarada apologia dels supersticiosos elfs i els bàrbars humans, amb els intranscendents mitjans com comparses; ara Yeskov es proposa fer justícia i donar veu als vençuts. Acabada la guerra, el poble orc, amant de la pau, industriós i científic, es veu assetjat pels elfs que busquen el seu extermini.

  • Jordi Garcia

    29/03/2017 10:16

    És que el fet que un lloc sigui “respectuós amb la natura, la biodiversitat i l’equilibri ecològic” no vol dir que sigui un bon lloc per viure. De fet, si hi viu gaire gent, segur que no tindrà aquestes característiques. Potser l’ideal és que hagi Mordors on visqui poca gent o ningú, i Comarques on poder viure amb bona qualitat de vida. I també és inevitable que hagi ciutats, que s’han de fer tan habitables com es pugui (zones verdes, jardins, etc)

  • Esther

    29/03/2017 9:29

    Tot plegat és part de l’esquizofrènia que patim com espècie humana. Ho volem tot, que sigui bonic, natural, utilitari, ecològic, que no contamini, molt divers… en el fons no sabem el que volem!

  • Xavier Gil

    29/03/2017 8:53

    Jo trio Lòrien, o Rivendell….
    Igual amb la màgia tenim menys problemas de recursos…..

  • Carquinyol

    29/03/2017 7:57

    La cosa seria trobar l’equilibri, com sempre. Potser no cal natura intacta, però tampoc ciutats de ciment i asfalt. Jo sóc dels que triaria la Comarca, entenc que les ciutats tenen molts avantatges però a mi cada dia m’angoixen més.