Arxiu del dijous, 30/03/2017

Refotudament rodona

dijous, 30/03/2017

Fa poc va tornar a sortir a la llum la teoria de que la Terra no és rodona sinó plana. És curiós, però hi ha qui això de portar la contrària li agrada amb autèntica passió i, encara que les evidències diguin el contrari, es mantenen impertorbables defensant la seva postura. Aquesta vegada se n’ha parlat perquè un antic jugador de la NBA, en Shaquille O’Neal s’ha despenjat dient que la Terra deu ser plana ja que ell condueix de costa a costa dels Estats Units i “…la Terra és refotudament plana per a mi.” Un argument de pes, com podem veure.

Si algú creu que la Terra és plana, hi ha poc a discutir ja que qualsevol argument li semblarà pobre. Els càlculs fets pels grecs fa tres mil anys, les diferencies en les ombres en funció de la latitud, les imatges d’illes o vaixells desapareixent per l’horitzó, el viatge de Magallanes, la visió de la Lluna, les imatges des de l’espai… tot és insuficient davant el fet que miren a l’horitzó i ho veuen pla. Per tant, ningú acostuma a perdre massa temps discutint ximpleries.

Però hi ha un argument que trobo divertit. I té a veure amb la força de gravetat. Com anirien les coses si la Terra fos un disc pla i nosaltres estiguéssim a la part de sobre?

El fet que la Terra sigui rodona té una conseqüència que sovint passa desapercebuda. Hi ha allò que en diem “la força de gravetat”, que atrau els cossos seguint una llei que indica que l’atracció depèn de la massa dels cossos i de la distància que els separa. Nosaltres i tot cau sobre la Terra perquè el planeta sencer està exercint una força de gravetat que ens atrau. I ens atrau cap allà on hi ha el centre de masses del planeta. Com que el planeta és rodó, el centre de masses cau aproximadament al centre de la Terra. No és exacte, perquè la forma no es una esfera perfecte i al densitat no es reparteix homogèniament, però com aproximació ja ens serveix. Això vol dir que estiguis on estiguis, la tendència es a caure en direcció al centre de la Terra. I per això, tots els punts del planeta són molt equivalents.

Però, i si fos un disc enlloc d’una esfera?

Doncs aleshores, el centre de massa de la Terra estaria al centre del disc. Concretament en el mig de la vertical interior del centre del disc. Això voldria dir que la gravetat no ens estiraria cap avall, sinó cap al centre del disc. Els coses només caurien en línia vertical si estiguessin just al centre del planeta pla. Si estàs a la perifèria, notaràs una mica d’atracció gravitatòria cap un costat i moltíssima atracció en direcció al centre del disc, de manera que les coses caurien de costat. La direcció de la caiguda ens assenyalaria el centre del planeta pla.

Ara agafo un bolígraf, el deixo caure i… cau vertical. Potser és que estic situat just al centre del disc, però els bolis m’han caigut sempre cap avall fins i tot quan he viatjat lluny. La simple caiguda del bolígraf i fer servir una mica els coneixements que vaig aprendre a l’escola indiquen que el planeta no és pla, sinó rodó.  Em sap greu Shaquille O’Neal: la Terra és refotudament rodona.

(Ah! Que la gravetat tampoc existeix? Que tot és una conspiració per tenir-nos enganyats? És clar. Deu ser això….)