Plantígrads

Es veu que els mascles dels óssos pirinencs han sortit de l’estat hibernació i ja comencen a moure’s pels boscos. Ahir va sortir la notícia i per twitter, algú va comentar, encertadament, un fet curiós. El costum de parlar dels óssos com “plantígrads”. No és que l’adjectiu sigui incorrecte ja que certament, els óssos són plantígrads. Però com que només es fa servir el nom per parlar d’ells, acabem per oblidar altres plantígrads interessants, per exemple les mosteles, els óssos rentadors i… els humans.

En realitat és senzill; els humans caminem sobre la planta dels peus, de manera que complim amb el requisit del grup dels plantígrads. Les extremitats dels mamífers tenen el palmell i els dits. Per desplaçar-se, pots repenjar el cos sobre la totalitat d’aquesta estructura o només sobre una part. Els plantígrads es recolzen sobre la totalitat del palmell,el taló i els dits. Un sistema que no és el més eficient

El grup més nombrós són els digitígrads. Els que caminen només sobre els dits, deixant el que seria el palmell elevat. Els felins, els cànids, els rosegadors i molts altres entren dins d’aquest grup. Si recordem la petjada d’un gat o d’un gos, veurem que només es nota la marca dels dits i la del coixinet que cobreix els metacarps. Podríem pensar que això és el palmell, però en realitat només el la part del principi dels dits. Hi ha un altre coixinet, que cobreix el que seria l’equivalent al taló, que està més amunt i que no toca el terra al caminar.

La gràcia d’aquest sistema és que resulta més efectiu i silenciós que el dels plantígrads. Si hi pensem, notarem que els plantígrads són animals relativament lents i poc àgils. Res a veure amb la velocitat i l’agilitat dels llops o del guepard. Les extremitats estan més especialitzades, però ja no permeten manipular ni agafar coses amb la gràcia dels plantígrads.

Finalment hi ha la tercera opció. Caminar no sobre els dits sinó sobre la punta dels dits. Sobre la ungla o la peülla. En aquest cas parlem del grup dels ungulats. Cavalls, cérvols, cabres, rinoceronts, girafes i molts més entren dins d’aquest grup. En aquest grup es nota molt una tendència a fer servir menys estructura, cosa que comporta la fusió dels dits. Els cavalls, per exemple corren sobre l’extrem de la peülla d’un únic dit que ha esdevingut molt gran. En realitat no ens hem de deixar enganyar i tot el que sembla ser la part de baix de la pota del cavall és, en realitat un dit.

Per córrer és un sistema que va molt bé, però que especialitza tant l’extremitat que ja no permet fer-la servir per res més. Els digitígrads tenen urpes amb les que poden caçar. Els ungulats només poden córrer. No poden agafar, no poden esgarrapar, no poden fer res que no sigui córrer. És el que passa al llarg de l’evolució. Una espècie es pot especialitzar en una cosa, però el preu és perdre altres habilitats. No es pot tenir tot.

 

 

 

3 comentaris

  • enric

    06/04/2017 19:06

    encara no entenem del tot el miracle que es el caminar drets, pero es facil de veure que no es una questió tan sols de dits, ja que els nens els costa molt aprendre a caminar i els vells es cauen sovint.

  • Pons

    04/04/2017 9:56

    En canvi els plantígrads, especialistes en tot, amb una mica de pràctica fins hi tot aconseguim agafar el comandament de la tele amb els dits del peu.

  • Jordi Domènech

    04/04/2017 7:45

    Suposo que el sistema dels plantígrads no és el més eficient per córrer, però per activitats bípedes de marxa a poca velocitat o estàtiques, no ho sabria dir.
    Un gran més de llibertats en les articulacions de les cames, segurament té un cost energètic que podria compensar la menor eficiència en cas de cursa-