Els cinc verins blancs, que potser no ho són tant.

És curiós com ens agrada culpabilitzar-nos, castigar-nos i buscar el mal en les coses més habituals.  Mai no he tingut clar si és conseqüència dels segles de cultura cristiana en la que tot era pecat, o que l’Església va identificar una característica humana i la va aprofitar en benefici de la pròpia doctrina (una nova versió del típic dilema entre innat i adquirit).

Això ho he pensat per un vídeo que m’han passat (gràcies, Júlia. Què t’he fet perquè em maltractis així?) on  presenten el que anuncien com “els 5 verins blancs” que consumim a diari. He de dir que el vídeo està força ben fet. I pel que fa als cinc verins blancs, ja ho havia sentit i reconec que com estratègia publicitària és bona idea. Cridaner, inquietant, simple,… també és fals i fins i tot absurd, però en publicitat això és irrellevant.

El primer verí és la sal. Avisen que causa hipertensió i malalties cardiovasculars. Bé. El que causa això és l’excés de sal. Un detall que sempre, sempre, passen per alt. Igualment podríem dir (i també seria exagerat) que el dèficit de sal causa hipotensió i que la sal és una font excel·lent de sodi i clor, essencials per la transmissió nerviosa i molts processos fisiològics. Per cert, si prens sal iodada, ajuda a prevenir malalties com el goll. Per tant, segons com es miri la sal no és un verí sinó un nutrient essencial. En realitat és l’únic mineral que, en poca quantitat, necessitem a la dieta.

El segon és el sucre. Afirma que no conté nutrients… Bé, no entenc el que entenen per nutrients, perquè el sucre és un nutrient. No el millor, certament, però negar-li la condició de nutrient és fer com els polítics i les partides pressupostaries, que els canvies el nom i entren o surten de la categoria que et surti dels nassos (una trampa habitual però lletja). Altra cosa és el seu valor nutricional, molt baix perquè només conté sucres i està totalment desequilibrat. Si vols fer una dieta només de sucre, és que estàs tocat el bolet, però això no fa que el sucre sigui un verí. També diuen que causa sobrepès. De nou, el que causa sobrepès és l’excés de sucres. També que provoca risc de càncer, canvis d’humor i augmenta l’envelliment. Això del càncer és un clàssic. Si vols parlar malament d’algun aliment digues que causa càncer. Segur que hi ha un estudi que ho afirma. En quantitat suficient tot pot relacionar-se amb el càncer. Pel que fa als canvis d’humor, bé, si et fa feliç menjar-ne… doncs és un canvi d’humor a millor.

Tot seguit, la llet de vaca. Aquí trobem un fet curiós. Entre els molts mals que diu que causa hi ha els refredats. Jo juraria que els refredats els causen diferents virus, ajudats per les baixes temperatures. Però la llet de vaca? També diu que és la principal causa d’al·lèrgies. Crec que s’han saltat el pol·len de la llista d’al·lèrgens. En tot cas, si ets al·lèrgic a la llet de vaca, l’has d’evitar, és clar. Però si no ho ets, no hi ha problema. També que causa càncer de mama. El que dèiem; digues que causa càncer i segur que hi ha algun estudi en aquests sentit. Això sí, has de passar per alt els altres estudis que diuen que no hi ha relació.

El penúltim és l’arròs blanc. Afirmen que augmenta el risc de patir diabetis i aconsellen menjar arròs integral. Bé, en el cas de la diabetis cal vigilar tot el relacionat amb hidrats de carboni. En el cas de l’arròs, trobes estudis de tota mena, els que veuen una correlació i els que no i els que la troben en uns casos i no en altres. Una vegada més, el que cal vigilar són les quantitats. Per això els estudis es fan normalment en països asiàtics, on l’arròs és la base de l’alimentació. Traspassar-los directament a la nostra dieta i posar-te a parlar de verins és, com a mínim, arriscat.

I l’últim dels verins és la farina de blat. Diu que porta pocs nutrients (tornem amb les definicions de nutrients?) i que pot causar malalties autoimmunes. Suposo que això va per la celiaquia, que és una intolerància a proteïnes del blat. Per descomptat si ets celíac, has d’evitar la farina de blat, però si no ho ets, no hi ha cap problema amb la farina. Els cacauets són un verí per les persones al·lèrgiques als cacauets, però seria una mica paranoic generalitzar-ho i dir que els cacauets són un verí.

Al final penso que tot plegat són un munt de paranoies i de ganes de veure el mal allà on només hi ha uns aliments que consumits amb seny, sense excessos i formant part de dietes variades, no han de portar problemes a no ser que tinguis alguna malaltia que els faci contraproduents. Com tot, en excés o en dietes desequilibrades poden ser perjudicials, però el problema no és l’aliment sinó la manera com el consumim, de manera que tractar-los de “verins” és una immensa exageració.

De totes maneres, he de dir que coincideixo plenament amb la frase final del vídeo i els felicito per incloure-la: “No et refiïs de tot el que et diguin. Ni tant sols d’aquest vídeo (i tampoc, afegeixo, d’aquest blog)”. L’escepticisme és com qualsevol aliment: recomanable, però sempre en la quantitat correcta.

5 comentaris

  • enric

    06/04/2017 19:08

    La soja porta molt aliment, es com prendre vitamines.

  • Daniel Closa

    05/04/2017 16:48

    Eva: Si tu. Segur que també hi ha coses molt més dolentes però de coloraines!

    Júlia: Això també és curiós. La llet de soja, no és llet. Per ser llet, ha de sortir de la glàndula mamària d’un mamífer. La resta són etiquetes boniques i prou.. En fi. Una abraçada, col·lega!

    Pons: Que dolent que ets… :-)

  • Pons

    05/04/2017 12:15

    També es força casualitat que tots els verins hagin escollit el color blanc, seguint la tònica jo afegiria que el Real Madrid també es verinós ;)

  • Júlia

    05/04/2017 11:15

    I oferir la llet de soja com a alternativa, quan està desaconsellada en nens per la similitud amb els estrògens…

    En fi, vaig a enverinar-me una estona, que començo a tenir síndrome d’abstinència.

    Una abraçada, crac!

  • Eva

    05/04/2017 9:20

    És un cas clar de racisme (o colorisme)!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús