Virus i celiaquia

La celiaquia és una malaltia relacionada amb la resposta de l’organisme al gluten. Mentre que per la majoria de la població el gluten és una proteïna més, que es pot digerir com la resta, pels celíacs és una font de problemes molt important ja que posa en marxa una resposta del sistema immunitari que acaba per danyar les parets del budell. Això es pot evitar amb una dieta lliure de gluten, cosa que no sempre és fàcil, tot i que cada vegada hi ha més mentalització i el nombre d’aliments lliures de gluten va en augment.

Però el tema de la celiaquia encara presenta moltes ombres. Una d’elles era el motiu que fa que algunes persones la desenvolupin i altres no. Com acostuma a passar, se suposa que hi intervenen factors genètics, (hi ha qui té una predisposició) però també ambientals. Hi ha poblacions genèticament molt similars que, malgrat tot, presenten diferencies notables en el nombre de celíacs.

Ara han fet un pas endavant per entendre com comença la celiaquia i el punt de mira ha caigut en un tipus curiós de virus: els reovirus.

El nom de reovirus és per l’anglès “Virus respiratori entèric orfe”, que li van posar perquè eren uns viures que afectaven al sistema gastrointestinal i al sistema respiratori, però és consideraven “orfes” perquè no s’identificava cap malaltia causada per ells. Ara ja se n’han trobat, però el nom s’ha mantingut.

La gràcia d’aquests reovirus és que tot i que son molt freqüents i probablement tot n’hem patit infeccions, no generen patologies notables. De fet t’infectes, el teu sistema lluita contra el virus i el destrueix i tu mai no te n’arribes a assabentar. Però que no causin malalties durant la infecció no vol dir que no deixin seqüeles. I segons han trobat, una de les seqüeles d’antigues infeccions per algun reovirus podria ser un canvi en la resposta de determinats grups de limfòcits al gluten.

Com sempre, caldrà verificar els resultats i esperar a que altres grups ho confirmin. Però sembla que en algunes persones, la infecció per un reovirus els va fer perdre la tolerància a determinats aliments, entre els que destaca el gluten. De fet, el paper del sistema immunitari al budell és ben complicat. A l’intestí hi ha microbis i cada dia hi estem fent passar aliments plens de coses que podrien desencadenar una resposta  immunitària. Però això seria contraproduent, de manera que hi ha un sistema d’atenuació  de la resposta. Les nostres defenses són més tolerants en tot el que passa en el budell. Una tolerància que depèn molt d’uns limfòcits anomenats “reguladors” i es veu que algunes soques de reovirus poden fer que aquestes cèl·lules perdin la tolerància contra el gluten, de manera que la persona esdevé sensible.

Per les persones que ja son celíaques no canviarà a curt termini gaire res. Però per entendre com es desencadena i trobar maneres de prevenir-ho sí que pot ser important. Si un dels passos previs a la malaltia és que en els primers anys de la vida tingui lloc una infecció per un virus que passa totalment desapercebut, es poden trobar estratègies per prevenir-ho. Com en quasi tot, entendre el que passa és el primer pas per poder evitar-ho.

4 comentaris

  • enric

    10/04/2017 16:57

    La teoria del origen viric de la celaquia aixi com de moltes altres malalties, adhuc el cancer, es només una teoria , seguim sense saber com ha estat la dificil i extranya relació entre el homes i els virus des de fa millions de anys.Se supossa que els virus han ajudat a desenvolupar el organisme dels essers vius pero no se sap com, ja que molt virus no els desenvolupent en absolut sino que el matan.

  • Daniel Closa

    10/04/2017 12:37

    Núria. Sí que té molta lògica. I si es confirma serà un gran que, ja que permetrà pensar maneres de curar-la més enllà d’evitar el gluten. A veure si les coses s’acceleren a partir d’ara.

    Júlia. No m’estranya. Com menys coneixement tenim d’alguna cosa, més afirmacions agosarades es fan. Però això del virus que desactiva uns limfòcits reguladors pot ser un pas important. Després de tot, si fos cert es podria pensar en maneres de “reeducar” aquests limfòcits per restablir la homeostasi normal al budell. El sistema immunitari ja ho fa això de re-configurar-se de vegades. Només especulo, però com estratègia em sembla interessant.
    I lo de la sensibilitat, la celiaquia latent i tot això… té un aspecte de moda sense sentit que tira d’esquena. La única cosa bona és que promou el que es generalitzin els aliments sense gluten.

  • Júlia

    10/04/2017 11:59

    De la celiaquia se’n saben ben poques coses, i m’emprenya molt, com a pringada que sóc que des de l’any i mig que la pateixo, que facin afirmacions dogmàtiques com ara que no es cura mai, tot i que no tenen ni idea del mecanisme, de les causes, etc. Han decidit que no es pot curar, tot i que, parlant amb gent, resulta que n’hi ha que fa anys i panys que van aparcar la dieta sense gluten i viuen la mar de bé.
    Per altra banda hi ha el merder aquest que sembla can pixa de la “sensibilitat al gluten”, la “celiaquia latent”, i mil noms raros que s’inventen. La conclusió? Que no en tenen ni idea…

  • Núria

    10/04/2017 9:43

    Té tota la lògica. Cada cop es relacionen més les malalties autoimmunes amb certs virus, com el de la mononucleosi i el lupus.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús