Arxiu del dijous, 20/04/2017

Sense protocol per una apocalipsi zombi

dijous, 20/04/2017

Doncs es veu que a Espanya no hi ha un protocol d’emergència per un cas d’apocalipsi zombi. El motiu és que l’Estat no veu probable un atac massiu de zombis, i encara menys que aquests éssers –”per molts que siguin”– puguin provocar una apocalipsi. D’altra banda, recorden que hi ha un sistema global de procediments i protocols de prevenció de les emergències. Tot plegat ha sortit a la llum arrel d’una pregunta parlamentària feta amb idea de criticar la falta d’informació que el govern espanyol aporta en les seves respostes parlamentàries.

Però en realitat, això de tenir un protocol per una apocalipsi zombi no resulta tan absurd com pot semblar d’entrada. Als Estat Units en tenen un que es pot consultar a la pàgina del CDC, el Centre de control de malalties tot i que, això sí, s’ha d’agafar amb una mica d’humor. Però el missatge de fons és senzill: si estàs preparat per una apocalipsi zombi, vol dir que estàs preparat per la majoria de situacions crítiques. Després de tot, una apocalipsi zombi no deixa de ser un cas de malaltia causada per un patogen altament contagiós! La situació no seria massa diferent d’una apocalipsi de febres hemorràgiques o d’una de pesta pneumònica.

La gràcia és aconseguir que la població tingui quatre nocions sobre que cal fer en cas de grans catàstrofes. Siguin causades per la meteorologia, per agents infecciosos, per fenòmens naturals, per accidents nuclears o per atacs terroristes. Cal saber on es pot aconseguir informació, quines mesures has de prendre, que va bé tenir a casa i en quines quantitats…

La majoria són consells de sentit comú, però està bé que estiguin en algun lloc i que la gent sàpiga que això existeix. La veritat és que ara mateix no tinc ni idea d’on hauria de buscar els protocols de prevenció d’emergències que es veu que l’estat té disponible. I potser una invasió de zombis és poc probable, però també era impensable que arribessin a la península casos d’ebola, i mira.

De vegades es marquen diferencies entre societats en funció dels diners que tenen o de com de maniàtics són en algunes coses. En el cas de les qüestions de seguretat pública davant d’emergències es pot distingir entre les societats on les persones tindrien idea d’on cal trobar la informació necessària i les societats que recorrerien als consells de tertulians. I és que tertúlies donant consells n’hi ha moltes, però les pàgines sobre com actuar en cas d’emergència…. No és un problema de diners, només d’organització.