Arxiu del divendres, 21/04/2017

Marxa per la ciència

divendres, 21/04/2017

Demà es celebra la “marxa per la ciència”. El que principi va ser només una resposta de la comunitat científica dels Estats units al seguit de disbarats que anava deixant anar el seu president, s’ha anat escampant a altres països i ara ja és un esdeveniment d’àmbit global. A moltes ciutats, la comunitat científica farà marxes, reunions o actes de tota mena per reivindicar el paper de la ciència i, sobretot, per posar de manifest una creixent actitud en contra del coneixement científic.

Els científics potser som pesats amb la nostra insistència amb les dades i resultem antipàtics en la manera de discutir. El motiu és que la ciència és, justament, un camp del coneixement on moltes coses no admeten discussió. La velocitat de la llum és la que és i no està subjecte a opinió. Qualsevol producte presenta una toxicitat determinada i només es pot discutir la interpretació de les dades, però no opinar sense elles. El canvi climàtic està tenint lloc, i això no es discuteix comentant si al poble abans feia més o menys calor o que en pensa el meu cunyat. Com deia en Neil deGrasse Tyson: si molts experiments ofereixen el mateix resultat, la teva opinió ja no compta. És el que té de bo de la ciència; que és certa encara que tu no hi creguis.

Com qualsevol activitat humana, la ciència està sotmesa a errors i imprecisions. També a enganys i interessos. Tot i així cal recordar que la ciència només és una eina que hem dissenyat per entendre com és la realitat intentant evitar enganys, biaixos o errors. Molt sovint passa que la realitat no ens agrada i ara s’ha posat de moda la tendència a negar-la o a inventar noves suposades “realitats”. En temes de ciència parlar de “fets alternatius” és una de les collonades més grans que ha inventat la ment humana. En realitat se n’hauria de dir “ficció” i reservar-ho per la literatura, el teatre o el cinema.

Per desgràcia, cada vegada és més freqüent defensar ficcions agradables enfront de realitats que no ens agraden o que no encaixen en la idea que tenim de com hauria de ser el món. Un problema que la comunitat científica ha anat ignorant durant massa temps i que la societat no es pot permetre. Si hi ha un escalfament global (que hi és) cal posar-hi remei o prendre mesures per entomar-ho. No servirà de res negar o discutir la seva existència. Si tenim eines per lluitar contra les malalties, com ara les vacunes, podem fer-les servir o podem conviure amb aquestes malalties i acceptar-ne les conseqüències, però no hem de enganyar-nos amb excuses basades en la ignorància. Quan aquestes actituds irresponsables es donen en les persones que ostenten el poder, les seves decisions ens afecten a tots. Hi haurà coneixements que es perdran, hi haurà línies de recerca que s’aturaran, endarrerint absurdament avenços necessaris.

En aquest sentit, les escoles i les universitats han fracassat de manera notable a l’hora de formar persones amb capacitat d’entomar les adversitats i la part desagradable de la realitat.  Per això ara trobem metges o farmacèutics que defensen (i segurament creuen) que coses com la homeopatia o la ingesta d’aigua de mar funcionen per curar malalties serioses, passant per alt els coneixements de química, fisiologia i estadística que se suposa que haurien de tenir i aplicar.

Posar en dubte els coneixements científics és un camí agradable per endinsar-nos en un món de fantasia, però a la llarga ens encamina al desastre. La gràcia del coneixement científic és que et mostra la millor aproximació a la realitat pura i dura. D’altra banda, també ofereix una visió del món molt més extraordinària i emocionant que les fantasies simplistes que sovint es fan servir per substituir-la.

La ciència no es cap filosofia, religió o creença. Només és una eina. No és perfecte, però de moment  és la millor que tenim. Amb els coneixements que ens ofereix podem decidir que en fem, però és una gran mostra d’ignorància negar aquest coneixement i substituir-lo per paraules boniques o figures retòriques buides de contingut.

Per recordar tot això, de vegades cal una marxa per la ciència.