Sant Jordi, hidrodinàmica i mimetisme

Sant Jordi és el dia més maco de l’any. No em canso de repetir-ho. Però la perfecció no existeix i també té coses criticables. Ahir, potser perquè era diumenge, aquests fenòmens van guanyar intensitat. En realitat, per mirar i triar llibres és el pitjor dia de l’any. Simplement és impossible.

Sant Jordi és el dia en que surten a comprar llibres totes les persones que normalment no en compren. Arrossegat per una multitud compacta no hi ha manera de trobar alguna cosa que t’agradi ni aquell llibre que cercaves a no ser que es tracti de l’obra de l’últim autor mediàtic.

D’altra banda, si estàveu per Barcelona i vàreu anar a la Rambla de Catalunya haureu aprés moltes coses sobre la dinàmica de fluids i el comportament de la sang per les artèries. Simplement heu d’imaginar que cada persona és una molècula d’aigua movent-se per un tub seguint unes condicions anomenades de “flux laminar”. De manera compacta i amb intenses interaccions entre molècules (o persones) totes es van desplaçant a la mateixa velocitat i en el mateix sentit. Nomes les que estan al costat, en contacte amb la paret, es veuen aturades per interaccions amb el material que les envolta (l’endoteli en el cas dels vasos sanguinis i la parada dels llibres a la Rambla).

Ocasionalment alguna molècula adopta un comportament diferent i genera un seguit d’interaccions amb la resta, de manera que el moviment suau es trenca i es comencen a generar petites interferències que poden augmentar fins desembocar en un fenomen anomenat “flux turbulent”. Una situació que alenteix el fluir suau i controlat. A la Rambla això passava quan algú, o algun grupet, decidia ignorar els milers de persones del voltant i s’aturava al bell mig del pas sense prendre’s la molèstia d’enretirar-se una mica per permetre que la resta seguissin caminant. També es genera per aquells espavilats que no miren al voltant i, per tant, no s’adonen que per un costat el moviment es de baixada i per l’altre es de pujada, de manera que intenten avançar en contra direcció. Amb prou feines ho aconsegueixen però sí que són eficients tocant els nassos a la resta. Son l’equivalent als coàguls que poden embussar un vas sanguini ja que interfereixen amb molta eficiència el moviment del fluid.

Un altre aspecte que començo a trobar empipador de Sant Jordi es que, en principi, assumeixes que hi haurà parades de llibres i de roses, però no! La realitat és que hi ha moltes coses més: Parades de partits polítics, equips de futbol, associacions culturals, històriques, esotèriques o solidàries. Totes tenen molt mèrit, per descomptat, però Sant Jordi és el dia de les flors i els llibres. I posar un parell de roses i quatre llibres reciclats no et converteix en llibreter ni florista. Tothom hi ha de tenir cabuda a la diada de Sant Jordi, però potser no al mateix indret. Algú hauria de pensar en reservar la part central pels autèntics protagonistes (llibreters i floristes) i la resta podrien estar una mica més apartats.

En el fons actuen com organismes que apliquen un mimetisme batesià. Aquest és mecanisme amb el que una espècie presenta algun tipus de defensa que li dona un avantatge per sobreviure. Pot ser agressiva, verinosa, tòxica… Aleshores altres espècies que no tenen aquesta protecció adopten un aspecte similar per fer-se passar per la protegida i obtenir-ne els avantatges, sense realment ser el que semblen.

Per Sant Jordi, les associacions, els partits i qualsevol que tingui una mica d’imaginació apliquen les tècniques de mimetisme batesià simplement amb uns quants llibres i unes poques roses, potser guarnides amb al dibuix d’un drac i una senyera al voltant de la taula. Així poden treure partit dels esforços fets per llibreters i floristes promocionant la diada. Cap problema si són pocs, però irritant quan el seu nombre creix massa.

Però tot plegat són detalls que no enfosqueixen en absolut la màgia de Sant Jordi. Un d’aquells dies en que només sortir al carrer i veure l’ambient ja et fa ser una mica més feliç.

6 comentaris

  • Daniel Closa

    24/04/2017 20:25

    Pons: Si tu. A la que hi ha possibilitat de fer-se veure una mica s’hi planten. Però per Sant Jordi, a part dels partits, hi ha molts més infiltrats

    Enric. A escala planetària no se, però per sant Jordi al voltant de les parades si que ho fan.

  • enric

    24/04/2017 17:24

    la gent no es aigua que es comporta amb fluxos laminars i turbulents, Elias Canetti creia que si al seu llibre “Masa i poder” pero la veritat es que la “masa” de 7000 millions de essers humans actuals es comporta més bé com una materia movil més del planeta que influex en el clima, en la atmosfera i en el medi ambient del planeta. Aristotil ja va dir que el home era un esser mimetic.

  • Pons

    24/04/2017 12:03

    Avui en dia costa bastant trobar algun esdeveniment popular que no s’hi fiquin els partits polítics pel mig, pesats!

  • Daniel Closa

    24/04/2017 9:21

    Carquinyol. He parlat de la rambla perquè és per on vaig anar, però a la resta d’indrets sospito que va passar una cosa similar. Potser les dimensions eren menors, però la densitat es mantenia constant.

    Joan codina: Com un líquid. La gent es comporta com un líquid. Quasi podia veure els ponts d’hidrogen formant-se i trencant-se cada vegada que anàvem topant els uns amb els altres.

  • Joan Codina

    24/04/2017 9:13

    Jo ja he desistit amb les zones d’alta densitat, son enormement complicades d’entendre. Prefereixo les zones diluïdes on sempre puc trobar una visió més termodinàmica (amb el gas ideas ja fas)..

    PS. T’has fixat que la gent escomporta just al contrari que els gasos? A més densitat menys velocitat.

  • Carquinyol

    24/04/2017 7:21

    i a Badalona, per complicar-ho una mica més, les parades de llibres (i paràsits) es fan al costat de l’Ajuntament, en una plaça massa petita per l’ocasió i en un carrer massa estret (que encara es fa més estret amb les parades situades al ben mig)…