Arxiu del dimecres, 26/04/2017

Bròquil, bròcoli, romanesco i matemàtiques

dimecres, 26/04/2017

La veritat és que no en sabia el nom, romanesco, però quan el veia al mercat no podia deixar de fixar-m’hi. Un exemple fantàstic de creuament entre les matemàtiques i la botànica. Una hortalissa que mostrava de manera espectacular el concepte d’estructura fractal i d’espirals de Fibonacci. En realitat ja li va això de creuar coses ja que el romanesco és el resultat de creuar dues varietats d’hortalisses. El bròquil i el bròcoli.

Tot plegat són diferents varietats de la mateixa espècie vegetal, la Brassica oleracea. I no són les úniques. La col, la coliflor, el bròquil, el bròcoli, les cols de Brussel·les, la col llombarda i unes quantes més són varietats de la mateixa planta obtingudes a base d’anar seleccionant característiques diferents. En el cas del bròquil, la coliflor i el bròcoli el que es buscava era aconseguir flors ben nutritives. Entre la coliflor i el bròquil la diferència és sobretot el color. Per això també s’anomenen “bròquil blanc” i “bròquil verd”. La inflorescència, això és, el conjunt de flors que estan agrupades formant l’estructura característica, és molt densa. En canvi en el bròcoli, aquesta inflorescència és menys compacta.

El cas és que si es mira atentament l’estructura d’una coliflor o d’un bròquil, ja s’intueix que està formada per grups més o menys organitzats. Son grumolls de flors fets de grumolls més petits, que alhora estan fets per grumollets. Però l’estructura general costa de veure. En canvi, en el cas del romanesco, el que costa és deixar de mirar-ho. Les estructures fetes per estructures que alhora estan fetes per les mateixes estructures, cada vegada més petites formen un cas típic d’estructura fractal. Tant se val a quin nivell centrem l’atenció estarem veient la mateixa imatge. Les mateixes espirals fetes d’espirals…

A més, aquestes estructures no es disposen de qualsevol manera sinó que apareixen seguint un patró en espiral molt curiós. Podem veure espirals que giren a la dreta, barrejades amb espirals que giren a l’esquerra seguint relacions matemàtiques senzilles.

Segurament els pagesos que anaven fent creuaments no tenien al cap aconseguir vegetals amb estructures matemàtiques que visualitzessin espirals logarítmiques o coses similars, però el cas és que els va sortir ben rodó. Ara estan més aviat de moda i sovint s’esmenta que tenen propietats nutritives molt bones i que també tenen activitat anticancerígena. Nutritius ho son i això del càncer és una exageració, igual que la cara fosca ja que també poden causar hipotiroïdisme… si en menges en quantitats descomunals. Com sempre, no val la pena donar-hi massa voltes i gaudir dels plats que es poden fer amb aquestes hortalisses i recrear-se amb les formes que poden generar unes estructures florals ben ordenades i compactades.