El gran final de la Cassini

La nau Cassini va començar la seva missió l’any 1997 i va arribar al seu destí, Saturn, l’any 2004. Des d’aleshores, ja fa 13 anys, no ha deixat d’explorar i descobrir noves característiques del gegant dels anells del sistema solar. Ara, amb les reserves de combustible gairebé exhaurides, arriba el moment de posar el punt final a la missió. I en línia amb tot l’anterior, el final de la Cassini serà espectacular. L’últim acte de la sonda, la darrera missió preparada pels propers mesos, l’han batejat amb el nom de “el gran final”.

El llegat que deixa la Cassini és força impressionant. Ha descobert nous satèl·lits de Saturn, ha obtingut les imatges més espectaculars del sistema d’anells, va portar la sonda europea Huygens fins a Tità, va descobrir les emissions dels guèisers d’Encèlad, ha descobert la misteriosa estructura hexagonal del pol de Saturn i ha cartografiat detalladament Tità i algun altre satèl·lit. De pas, ha fet algunes mesures més de la teoria de la relativitat i, com qui no vol la cosa, va obtenir uns quants centenars de milers d’imatges de Júpiter quan va passar pels seus voltants camí de Saturn.

Tot i que la missió estava pensada per acabar l’any 2008, es va decidir anar allargant-la, primer fins al 2010 i després fins al 2017. Ja que tens la nau a Saturn i que funciona correctament, sembla assenyat aprofitar-la al màxim. Ara, però, ja no es pot allargar més ja que el combustible que fa servir per anar corregint la seva òrbita, una barreja de tetròxid de nitrogen i monometil-hidracina, gairebé s’ha esgotat.

La pregunta aleshores era què calia fer amb la nau. El problema és que al sistema de Saturn hi ha, al menys, dos candidats importants on es pensa que pot haver-hi alguna forma de vida. Si més no, els components necessaris perquè aparegui sembla que hi són. El gran satèl·lit Tità, amb mars de metà i altres compostos hidrocarbonats, i el petit Encèlad, que sota el gel amaga un oceà d’aigua salada. És un problema perquè si la sonda anés a estavellar-se en algun d’aquests indrets podria contaminar el satèl·lit.

Qui sap si encara queden restes d’espores bacterianes amagades en algun indret de la nau. Si algun microorganisme de la Terra arribés allà no es pot descartar que comencés a proliferar i colonitzar. Potser seria un risc per hipotètiques formes de vida que ja estiguin evolucionant en algun satèl·lit de Saturn. O potser en un futur el descobriríem i podríem pensar que hem trobat vida extraterrestre on només hi hauria vida terrestre transportada per la Cassini.

De manera que el destí final de la sonda serà cremar-se en una entrada brillant al mateix Saturn. Si més no, les probabilitats de contaminar res allà son ínfimes. Però abans han redirigit la nau perquè explori un indret on no hi havíem enviat cap altre nau: l’espai entre Saturn i els seus anells. Fins ara sempre ens ho havíem mirat de lluny, però ara la Cassini farà una vintena d’òrbites creuant el pla dels anells per la banda de dins. Així aconseguirà imatges de la superfície gasosa (o de la capa superior de núvols) de Saturn, més properes que mai. Ficant-se per allà també podrà mesurar els efectes gravitatoris dels anells i amb això determinar la seva massa amb més precisió. De passada podrà anar mesurant mides de partícules i camps magnètics, aquelles coses que mesuren les naus espacials i que costa entendre perquè serveixen.

Ahir va fer la primera entrada en aquest territori i ja ha enviat les primeres imatges de les tempestes a la capa superior de l’atmosfera de Saturn. I finalment, l’onze de setembre redirigirà la seva trajectòria i s’encaminarà cap al gran gegant, per caure-hi i cremar-se pel fregament amb l’atmosfera al voltant del 15 de setembre. Un final gloriós per una de les missions més espectaculars que ha vist l’exploració espacial.

6 comentaris

  • Daniel Closa

    02/05/2017 7:29

    Carquinyol: Sí que les fan durar. Si
    De missions, n’hi ha una prevista per explorar Europa. La lluna congelada de Júpiter. Però no se si les retallades del Trump l’estan afectant.

    Jordi Domenech: Buf. No és impossible que hi hagi alguna forma de vida a Saturn, però en tot cas es considera molt menor que a un dels satèl·lits. Segurament el que han fet es triar la opció menys compromesa.

    Pons. De totes maneres, molts es canvien per versions més noves mentre encara funcionen. No tot es obsolecencia programada!

    Enric: Les primeres etapes de l’exploració s’han de fer amb sondes. Això és evident. Però abans o després tocarà anar-hi. Explorar amb un robot pre-programat o dirigit des de tant lluny te moltes limitacions.

    Antoni: He he. Al blog segueixo, més o menys, el calendari escolar. I les vacances son les vacances!

  • Antoni cuadrench

    30/04/2017 22:42

    Una sort tornar-te a llegir a l’ARA. Ho anyorava.

  • enric

    29/04/2017 16:41

    Les sondes son molt cares pero molt efectives, en camvi portar astronautas a Mart es igualment molt car pero poc efectiu perque una sonda descubreix moltes més coses , a més el viatge a Mars i la seva residencia en aquest planeta son massa perillosos per a un home.Si deixessim a banda la propaganda i el atacs de ” a veure qui te collons de anar-hi”, tota la exploració al espai es podria i es tindria que fer amb sondas i robots, es molt menys perillós i molt més efectiu.

  • Pons

    28/04/2017 10:16

    Dona gust veure com els aparells duren més enllà de la seva vida útil, ja podria passar el mateix amb els electrodomèstics actuals.

  • Jordi Domènech

    28/04/2017 9:36

    No estic tan segur que les probabilitats de contaminar el mateix planeta siguin ínfimes.
    A l’atmosfera de Saturn, a determinades alçades, les temperatures —i pressiona— són compatibles amb l’aigua líquida, en forma de gotes; i la convecció pot fer-les estables, com el cas d’ins núvols aquí a la Terra que fossin permanents. Tenint en compte que el volum d’aquesta zona és de l’ordre d’un centenar de vegades superior al de la hidrosfera i atmosfera terrestres juntes, no descartaria tan ràpid la possibilitat que hi hagés vida, o que hi pogués proliferar si la introduïm nosaltres.
    Per sort, l’atmosfera de Saturn és més «dura» que la terrestre degut al major camp gravitatori i velocitat d’escapament, i molt probablement les possibilitats d’una no incineració total de les restes d’una nau seran baixes, però no nul·les. Confio més aviat que l’esterilització inicial hagi deixat prou pocs bacteris perquè sigui fàcil l’esterilització final quan la nau es disgregui en entrar a Saturn.

  • Carquinyol

    28/04/2017 7:50

    S’ha de reconèixer que aquests aparells estan molt ben dissenyats, solen durar molt més de l’esperat. Ens deixa un gran llegat.

    Tenim prevista alguna sonda més pròximament ?