Arxiu del dimarts , 2/05/2017

Neotenia i el noi de Múrcia

dimarts , 2/05/2017

Va ser notícia, primer a les xarxes socials i en poc temps va arribar fins i tot a alguns programes de televisió. Un noi de Múrcia es va creuar en el tramvia amb una noia a la que no coneixia però que li va agradar. Només una parada i potser un creuament de mirades. Però l’endemà va posar un grapat de notes per la ciutat explicant el que havia passat i convidant-la a que contactés amb ell. Afirmava que s’havia quedat amb ganes de “...reunir el valor per treure-la de l’infern que estava passat… arrencar-li un somriure i portar-la a sopar”.

Ara hi ha qui parla del Romeu de Múrcia i de la bonica història d’amor. De pas, al noi li fan entrevistes molt rialleres… Deu ser que em faig gran, però no veig cap història d’amor per enlloc. En realitat la primera impressió que vaig tenir era més aviat la d’un exemple d’assetjament. En una sola parada del tramvia i sense creuar paraula ni, gairebé mirades, pots saber si algú està passant un infern? Au va! També pots deduir que realment necessita l’ajuda d’algú? I que te cap interès en que aquest algú sigui precisament tu? Vinga home! També em confonen les referencies a “enamorament” on només intueixo una certa atracció i, potser, desig. Hi ha qui en diu enamorament a qualsevol cosa. (I veig, afortunadament, que no soc l’únic que no compra el relat)

Tot plegat pot ser un numeret graciós, un exemple de psicòpata narcisista o, el més probable, un dels cada vegada més freqüents casos d’un fenomen biològic conegut com “neotènia”.

La neotènia consisteix en el fet de mantenir característiques infantils quan s’arriba a l’edat adulta. Hi ha espècies, com alguns amfibis, que en madurar segueixen mantenint les brànquies característiques dels exemplars juvenils. Està per veure quina és la estratègia evolutiva que hi ha al darrere, però en alguns casos resulta molt evident la barreja de caràcters adults i juvenils. També és posa sovint els humans com exemple de neotènia, sobretot al comparar els canvis que tenen en arribar a la maduresa parents nostres com els ximpanzés o altres simis.

No se si en temes de comportament el concepte serviria. Espero que no, perquè aplicar conceptes biològics al comportament humà sense matisos, de seguida porta a conclusions molt passades de voltes i a filosofies absurdes. Però sense anar tant lluny, no deixa de ser divertit  jugar a trobar-hi paral·lelismes, i el cas del noi de Múrcia seria un bon exemple de neotènia en el comportament.

De petits ens muntem pel·lícules que fan la vida més divertida. Un armari esdevé un castell, un nino de peluix es converteix en un drac i una capsa pot ser el cotxe de carreres més espectacular. A més, ho expliquem als grans i ens riuen totes les gràcies. Durant la infantesa és una gran sort poder viure les teves fantasies i que el món et vagi seguint el joc. Però en arribar a etapes més adultes, resulta convenient recordar que les fantasies són una cosa privada i que la resta del món no té perquè seguir-te el joc. Si on hi ha gent que torna de festa tu hi veus tendres donzelles necessitades del teu suport, potser que comencem a pensar en un cas de “neotènia mental”. Que arriba el moment de deixar els comportaments infantils enrere i començar a actuar d’una manera una mica més adulta.

O potser no n’hi ha per tant. Si els medis de comunicació li riuen les gràcies deu ser que jo m’estic fen gran. Començo a pensar que serè un iaio rondinaire i m’ho passaré en gran criticant al jovent i la seva eterna immaduresa. En realitat, és el que ha passat sempre.