La nou del coll

La nou del coll. Si ets un noi es nota molt i fa una certa angunia quan la toques. Intueixes que allò és un punt feble de la teva anatomia. En canvi, si ets una noia no la notes i sovint es pensa que les noies no en tenen. Un error. Tothom la té, simplement en un cas es nota molt més que en l’altre.

En realitat es tracta d’un cartílag que cobreix i protegeix la zona de les cordes bucals El nom tècnic és “cartílag tiroide” i és un dels que formen l’estructura de la larinx, a dalt de tot de la tràquea. De fet, és el més gran de tots. El seu nom no té secret. Simplement és degut a que està a tocar de la glàndula tiroide.

Aquest cartílag tiroide està format per dues plaques que surten del costat de la gola i s’uneixen al davant. En el cas de les dones, les dues plaques estan molt obertes, de manera que l’estructura total és gairebé plana i no sobresurt res. En els homes, però, durant el creixement que té lloc en l’adolescència, les dues plaques adopten una forma més angulosa, gairebé de noranta graus, i el que sobresurt és l’extrem de l’angle. El resultat final és una cavitat una mica més gran que en les dones, cosa que també contribueix a que el to de veu masculí i femení siguin diferents. La caixa de ressonància és més gran en els homes.

I el moviment que fa al moment d’empassar està motivat per la necessitat de tapar el camí cap als pulmons, de manera que l’aliment no tingui més remei que seguir per l’esòfag cap a l’estómac. Al moment que la larinx puja, el camí cap a la tràquea i els pulmons queda bloquejat. Tot plegat es mou com un engranatge de rellotgeria ben afinat. I si alguna cosa falla i entra una mica de menjar per la tràquea, de seguida s’activa el reflex de la tos per forçar-lo a sortir junt amb l’aire expulsat. Però si considerem les vegades que ens hem ennuegat i totes les que hem empassat, veiem que el rendiment del mecanisme és més que satisfactori.

Sembla curiós que una de les diferències entre homes i dones es trobi en un dels cartílags que han d’impedir el pas del menjar. Possiblement el motiu estigui més relacionat amb aconseguir un to de veu diferent. Les cordes vocals tenen longituds i gruixos diferents entre homes i dones, però el fet de tenir un volum més gran on l’aire pot ressonar és un dels factors que afavoreix més que els homes tinguin la veu més greu. Un més dels molts, i de vegades subtils, caràcters sexuals secundaris.

11 comentaris

  • enric

    08/05/2017 13:00

    Galéja va descriure més bé que molts llibres de anatomia actuals,el cos humá.I moltes de les teories de Plató encara no s’han posat a la practica,2500 anys després. En camvi,Darwin ja esta superat només 200 anys després,per la genetica.

  • Daniel Closa

    08/05/2017 12:54

    Segueixes repetint el que consideres que no és. Segons tu, que caldria per entendre-ho?
    Plató? Galé? De veritat? Alguna cosa hem aprés en els últims dos mil anys, eh!

  • enric

    08/05/2017 12:48

    Entendre no es descriure les parts..
    Plató entenía que el coll servia per separar el millor del cos (la ment) del pitjor, el ventre. Galé deia que la complexitat del peu era impossible de haber sigut creada per el atzar i que no la acabava de entendre.El mateix amb el coll.

  • Daniel Closa

    07/05/2017 7:52

    Tens un concepte molt curiós de “entendre”. O potser només et fa gràcia jugar amb les paraules

  • enric

    06/05/2017 17:32

    no, en absolut, coneixer les seves parts no es entendre la estructura del coll ni com es manté el cap en la seva posició en diferentes posicions i al caminar o al fer un moviment jugant al futbol, encara no entenem com funciona realment el coll ni tantes altres coses del cos humá. Descriure les parts del univers no significa que el entenguem.

  • Daniel Closa

    05/05/2017 12:22

    Tot depèn del que entenguis per “entendre la complexitat”. Si coneixem les parts, esbrinem com interaccionen i com arrel d’aquestes interaccions fan la seva feina,…podem dir que ho entenem.

  • enric

    05/05/2017 11:54

    no, no ,no entenem encara la complexitat ni del coll ni del torax ni de la bipedestació, el que saven els metges es descriure les seves parts, pero encara no entenem la seva complexitat.

  • Daniel Closa

    03/05/2017 23:26

    Carquinyol: En els detalls hi ha la gràcia!

    Pons: Tampoc. No testicles, no hormones, no efectes

    enric: Home. Si que ho entenem. Hi ha moltes coses que ignorem, però aquesta la sabem.

  • enric

    03/05/2017 16:30

    el coll encara es mes complicat, una intrincada red de musculs i de ossos i de lligaments i de glandules que encara no entenem com es poden mantenir units

  • Pons

    03/05/2017 10:59

    Llavors als castrati tampoc se’ls hi notava la nou del coll?

  • Carquinyol

    03/05/2017 7:36

    Una d’aquelles petites grans diferències