Arxiu del dijous, 4/05/2017

La Resplendor de l’àngel

dijous, 4/05/2017

Una de les batalles més sagnants de les que van tenir lloc durant la guerra de Secessió als Estats Units va ser la batalla de Shiloh, que va tenir lloc entre el 6 i el 7 d’abril del 1862 a l’estat de Tennessee. L’exèrcit confederat va llençar un atac per sorpresa que va estar a punt d’enfonsar les defenses de les tropes de la Unió. Finalment, però, van arribar reforços i els confederats van haver de retirar-se.

Aquella nit van quedar tres mil soldats morts i més de setze mil ferits estesos al camp de batalla. Unes xifres que superaven de llarg la capacitat dels sistemes sanitaris de tots dos exèrcits. Molts soldats ferits van passar dos dies estesos al mateix camp de batalla i les atencions es limitaven a les cures més simples i immediates. A més, durant la nit van caure les temperatures i va començar a ploure. Els ferits van haver de passar la nit envoltats de fang, pluja i sang.

Però diuen que també va passar una cosa sorprenent. Alguns dels soldats van veure com les ferides s’il·luminaven en la foscor amb una feble llum blavosa. I després es va observar que les probabilitats de sobreviure eren més altes en aquells als que els havia passat això. D’aquella llum misteriosa però protectora en van dir “la Resplendor de l’àngel”.

Realment va ser un bon misteri durant molt temps. Estrictament fins l’any 2001, quan va resultar que uns nois van visitar el camp de la batalla. Havien de fer un treball de recerca per l’institut i el misteri de la resplendor de l’Àngel els va cridar l’atenció. Casualment, la mare d’un dels nois era microbiòloga i havia treballat amb bacteris fosforescents. El noi li va preguntar si un d’aquells bacteris podria estar-hi relacionat, i van decidir explorar aquella possibilitat.

I sembla que les coses podrien anar per aquí. En aquell indret van trobar que hi viuen uns cucs (nematodes) que viuen en simbiosi amb uns bacteris anomenats Photorhabdus luminescens . El nom ja indica que son lluminosos, però el que destaca és la mena de vida complicada que porten el cuc i el bacteri.

El cuc pot infectar diversos insectes i quan ho fa, immediatament allibera alguns dels bacteris que porta dins. Els bacteris, a més d’emetre llum de color blavós, generen toxines que maten als insectes, que es converteixen en un festí de nutrients, tant per al cuc com per als bacteris. El cuc aprofita per reproduir-se i els nous cuquets abandonen el cadàver de l’insecte, de nou carregats amb bacteris simbiòtics. De fet, el bacteri és dels pocs organismes que és alhora paràsit (per l’insecte) i simbiont (pel cuc).

Un altre detall interessant del bacteri és que les seves toxines també maten fongs i altres bacteris. El cadàver és només pels qui se l’han treballat! I finalment, es tracta d’uns organismes que viuen bé a temperatures més aviat baixes. La temperatura elevada del cos humà els acaba resultant letal.

Doncs el que potser va passar aquella nit de després de la batalla és que alguns nematodes van infestar les ferides dels soldats i van deixar anar els bacteris. La llum que veien no era de cap àngel sinó d’una infecció bacteriana. Una infecció, però, que va resultar beneficiosa ja que les toxines que generava van matar la resta de microbis que podrien haver causat gangrenes i sèpsies. D’altra banda, els bacteris només van poder sobreviure en el cos dels soldats degut a la hipotèrmia que patien per culpa de les condicions climatològiques. L’endemà, quan finalment van portar als ferits a indrets més càlids i la temperatura corporal va recuperar els nivells normals, els bacteris fosforescents van morir deixant una ferida neta al seu darrere. Si la batalla hagués tingut lloc a l’estiu, no haurien tingut tanta sort.

I tot plegat es va acabar descobrint gracies al treball de recerca d’institut d’un parell de nanos amb inquietud per la ciència.