Arxiu del divendres, 5/05/2017

Aliments amb DNA

divendres, 5/05/2017

Les enquestes sempre resulten perilloses d’interpretar ja que la manera com es realitzen, l’ordre en que es fan les preguntes, la tria de la gent que hi participa o fins i tot les paraules triades, poden modificar notablement els resultats. Però de vegades trobes resultats curiosos i no pots deixar de preguntar-te què és el que fem malament.

Als Estats Units van fer una enquesta, per veure per on anaven les preocupacions del públic sobre les preferències i percepcions en temes de seguretat alimentària, de la qualitat del menjar, del preu dels aliments i de temes relacionats amb el menjar en general. Demanaven si menjaven més pollastre que peix, quants diners destinaven a l’alimentació, si els feia patir més la salmonel·losi o la grip aviar i coses així.

Però hi havia una secció de preguntes sobre les polítiques que havia de tenir el govern en temes relacionats amb l’alimentació. Per exemple si s’havien de posar impostos a les begudes ensucrades, si s’havia de posar límits a les calories que servien en els menús escolars, si havia de ser obligatori indicar l’origen geogràfic dels aliments o si s’havia de prohibir la llet no-pasteuritzada.

L’interessant eren dues preguntes gairebé consecutives. Havia de ser obligatori indicar els alimenta que contenien transgènics? (82,28 % a favor) i, havia de ser obligatori indicar els aliments que tenien DNA? (80,44% a favor)

Aquesta última és la que suggereix que hi ha molta gent que ha oblidat el que va estudiar o que no es para a pensar una mica abans de respondre o de prendre decisions. Aliments amb DNA? Doncs quasi tots tenen DNA, igual que tenen proteïnes, sucres i greixos. I també tenen àtoms de diferents tipus i metalls i productes halogenats i grapats d’estructures moleculars sorprenentment complexes. Aliments que no tinguin DNA són relativament pocs. La sal, el sucre, els extractes com l’oli i similars, i pocs més.

Imagino que la campanya contra els transgènics ha tingut tant èxit, que ja no s’entra en detalls i tot el que tingui algun eco relacionat amb gens, molècules i DNA es considera intrínsecament dolent, passant per alt que el pobre DNA només és una molècula present en gairebé qualsevol cèl·lula de qualsevol organisme.

De vegades es diu, amb posat d’horror, que un aliment transgènic pot tenir incorporats gens de bacteris, però en realitat, cada vegada que mengem una amanida estem ingerint grapats de gens de tots els bacteris que hi ha a la superfície del tomàquet, l’enciam o el cogombre. Això i també els gens del tomàquet, l’enciam i el cogombre.

Tots els DNA de totes les espècies són iguals pel que fa a la alimentació. En passar per l’estomac i el budell es degradaran en els seus components. No tenen màgia ni propietats particulars en cap cas. Cadenes de nucleòtids units una continuació de l’altre. L’important, el que els dona les característiques és l’ordre en que estan, però el DNA en sí, no té res d’especial. Per això al llarg de la vida mengem DNA de vaca, de pera, d’artròpodes, de cefalòpodes, de bacteris i de virus. El nostre estómac els digereix tots sense problemes

Això representa que es va estudiar a l’institut. Però amb el temps les coses s’obliden i ens deixem portar per la moda de “si té DNA,… uix quina por”.