Arxiu del dilluns, 8/05/2017

atmosferes i magnetosferes

dilluns, 8/05/2017

Quan es descobreix un planeta en qualsevol sistema solar, una de les primeres coses que es mira és la seva mida i a quina distància esta de l’estrella. En funció d’això, considerarem que hi ha més o menys possibilitats de trobar-hi vida similar a la que hi ha a la Terra o si és un indret susceptible d’anar a instal·lar-se (algun dia,… potser…). Però també hi ha un altre element  molt important que de moment costa més de mesurar des d’aquí. Cal saber si el planeta disposa d’un camp magnètic en condicions.

L’existència d’un bon camp magnètic és menys evident que el fet de tenir una temperatura on l’aigua pugui estar líquida, però la vida no pot existir a la superfície d’un planeta que no disposi d’un bon escut protector per aturar les radiacions provinents de l’espai. I segons l’estrella que tingui brillant al cel, això pot ser tremendament important ja que n’hi ha que cada dos per tres estan emeten flamarades i tempestes de partícules que resultarien letals per qualsevol forma de vida. En canvi, si al nucli del planeta hi ha una massa metàl·lica girant, es genera un camp magnètic que l’envolta, una magnetosfera, que desviarà bona part d’aquestes partícules.

Però la importància de la magnetosfera va més enllà. La mateixa presència de l’atmosfera també depèn molt de la protecció del camp magnètic. Quan les partícules del vent solar, les radiacions provinents de l’estrella, arriben a l’atmosfera del planeta, impacten contra les molècules dels gasos que la formen i, essencialment, les empenyen amb prou força com per fer que surtin disparades cap a l’espai. Mica a mica, l’atmosfera va perdent els seus components i finalment el planeta es queda amb el record d’una atmosfera.

Això s’ha pogut veure de manera molt clara comparant la Terra i Mart. El nostre veí planetari té una atmosfera ben diferent de la nostra. Les composicions de gasos no s’assemblen, però sobretot, la de Mart és molt feble. Només una petita fracció de l’atmosfera terrestre. El cas és que es pensa que inicialment Mart sí que tenia una bona capa de gasos envoltant-lo, però amb el pas dels eons, la va anar perdent. I la culpa és la manca d’un camp magnètic remarcable.

L’especulació es va poder verificar fa uns anys, quan una tempesta solar va deixar anar una flamarada en un moment en que Mart i la Terra estaven alineats. Com que tenim satèl·lits als dos planetes, es va poder mesurar quin efecte tenia aquella onada de partícules solars sobre les respectives atmosferes. I la diferencia va ser evident. Mentre que a la Terra les conseqüències sobre els gasos atmosfèrics va ser mínima, a Mart es va endur una bona picossada de les capes exteriors. Les pèrdues van ser deu vegades superiors en el cas de Mart respecte de la Terra.

Al final resulta que tot està lligat de maneres inesperades. Cal un nucli fos i amb components per generar un camp magnètic per evitar que el vent solar s’emporti l’atmosfera que permet mantenir una temperatura adequada i un intercanvi de gasos i materials que homogeneïtzi les condicions de la superfície i permeti que la vida tingui alguna possibilitat.