Arxiu del dimarts , 9/05/2017

Kalanchoe

dimarts , 9/05/2017

Ja tinc els meus kalanchoes plantats i creixent amb ganes. No. No tinc càncer i, si en tingués, no faria servir cap preparat de kalanchoe ni en broma. Per molt que algú vulgui vendre la fantasia de que la planta cura el càncer, tinc prou clares quines són les seves propietats i les seves toxicitats. Si ara tinc un parell de kalanchoes és per un motiu ben diferent. Simplement és que són boniques.

He de reconèixer que, estrictament, ignoro l’espècie exacta. Dins del gènere Kalanchoe hi ha descrites unes dues-centes espècies, cada una amb les seves característiques. A la botiga només deien el nom del gènere, de manera que faré com els botànics i la tractaré de Kalanchoe sp., una manera de no especificar l’espècie concreta.

La planta és d’origen africà, però s’ha estès per molts indrets del planeta. La gràcia és que es prou resistent i amb pocs requeriments, de manera que per jardiners maldestres (com jo) és una bona opció. La planta pertany a la família de les crassulàcies, que es caracteritzen per disposar de sistemes d’estalvi d’aigua. Emmagatzemen aigua dins seu i també disposen d’un metabolisme característic que fa que només obrin els estomes per la nit, minimitzant les pèrdues per evaporació.

Però, per maques que siguin les seves flors, la Kalanchoe s’ha fet famosa per les suposades propietats terapèutiques que presenta. Això pot ser un problema en un temps en que tothom es considera expert en tot ja que alguna espècie de Kalanchoe conté molècules amb propietats interessants que, desgraciadament, van barrejades amb altres amb propietats també interessants però per motius diferents.

Per exemple, en la Kalanchoe pinnata han trobat cinc tipus diferents d’uns compostos químics força complexos, anomenats bufadienólids, alguns dels quals tenen activitat contra diferents tipus de cèl·lules canceroses. Això és interessant cara a dissenyar nous tractaments, però cal vigilar perquè no tots els productes tenen la mateixa activitat. En concret, tres d’ells actuaven sobre les cèl·lules tumorals, tot i que en els estudis falta saber si també eren tòxics per la resta de cèl·lules. El problema era la presència dels altres dos, que resulten força mes tòxics. De fet, la gràcia és que siguin tòxics ja que es pensa que la planta els fabrica com insecticides per defensar-se de les plagues. No hem d’oblidar que la planta fabrica aquests compostos pels seus interessos, no pas pels nostres.

Deixaré que els entesos (els de veritat) trobin la manera de purificar les molècules útils de les plantes i d’enretirar les que donen problemes. Jo em limitaré a gaudir de la part estètica que ens ofereix, fent-la servir per donar un toc de color i posar un puntet de natura en un ambient massa urbanita. Una funció que les plantes fan amb molta eficàcia i que no s’ha de menystenir gens.