La moda del gluten-free

En pocs dies s’han ajuntat dues notícies relacionades amb la celiaquia i el gluten. La primera va ser un estudi on estudiaven l’efecte de les dietes baixes en gluten en persones que no tenen celiaquia. La segona es una alerta de l’Associació de Celíacs de Catalunya, indicant que l’actual moda dels aliments sense gluten fa que el tema es prengui de manera poc seriosa i això genera molts problemes als celíacs.

Això de les modes és una llauna i n’hi ha moltes que només tens ganes que passin d’una vegada. Ara sembla que queda molt sofisticat dir que ets una mica intolerant al gluten però que no ets simptomàtic i que en realitat ningú t’ho ha diagnosticat però que si menges sense gluten et notes com millor. Com que hi ha una moda i de seguida apareixen gurus de l’alimentació que diuen pestes del gluten, la cosa va a més i es genera un mercat de persones disposades a gastar-se diners per comprar aliments sense gluten. L’industria alimentària i la de restauració ho detecta i augmenten la oferta de productes lliures de gluten.

Tot això no hauria de ser un problema. De fet, hauria d’anar millor per als celíacs, que sí que necessiten aliments lliures de gluten. I no per un tema de modes sinó perquè realment els fa emmalaltir. Malalts de veritat. No un abstracte “no em senta tant bé el menjar”. Si una persona amb celiaquia ingereix aliments amb gluten pot perfectament acabar el dia a l’hospital, de manera que disposar de més opcions i a més bon preu per menjar és una bona cosa.

Però com que la tendència actual és, en molts casos, només una manera de fer-se l’interessant o de seguir la moda, en molts indrets no es pren prou seriosament i es cataloga de lliure de gluten coses que només són “baixes en gluten”. Per la majoria de persones que en realitat no son celíaques, la diferència és irrellevant, però per un celíac ho és molt de rellevant. Per això han fet notar que el nombre d’incidències s’ha disparat en els darrers anys fins augmentar un 600 %.

D’altra banda, s’ha dit que això de menjar sense gluten pot tenir conseqüències per les persones que no són celíaques. L’estudi que van fer s’ha interpretat de manera una mica exagerada ja que estrictament no han trobat problemes importants en els qui seguien aquestes dietes sense necessitar-ho. Però una dieta sense gluten no és una dieta exactament igual en tot excepte en el gluten. Cal eliminar determinats cereals que, a més del gluten, tenen molts altres compostos, de manera que desapareixen components que resulten beneficiosos en diferents aspectes de la salut. Es exagerat dir que la moda sense gluten perjudica als que no son celíacs, però si no en tens necessitat, no té sentit eliminar-lo de la dieta. Ni el gluten ni res. El millor és que una dieta tingui una mica de tot i massa de res.

Probablement el problema tingui a veure amb una marcada banalització dels temes de salut i nutrició. Qualsevol que sigui una mica guapo i tingui gràcia parlant en públic, es pot posar a donar lliçons de nutrició i guanyar una pila de seguidors encara que el que digui no tingui massa sentit. Com que el marge de variació que els humans tenim a l’hora d’alimentar-nos és molt gran, probablement res del que es diu sigui massa dolent i simplement serà més car. Una amanida de tofu amb baies de gogi, quinoa i skir no te res de dolent i pot quedar molt sofisticat, però no és superior ni més sana que l’amanida de tota la vida.

En tot cas, potser és hora de començar a ser una mica més seriosos amb el menjar, especialment en temes com el del gluten, que comprometen la salut de moltes persones. Evitar fer servir el mateix ganivet per tallar el pa normal i el sense gluten pot semblar una exageració. Si és per donar-li a algú que en realitat només té un grapat de manies però no és celíac, no passa res. Però com sigui una persona amb autèntica celiaquia, les conseqüències poden ser molt més importants. Els celíacs es mereixen que tots plegats ens ho prenguem una mica més en serio.

10 comentaris

  • Laura Paús

    12/05/2017 0:49

    L’altre dia vaig veure a les notícies de TV3 que parlaven d’això (tot intent d’informació s’agraeix, la veritat —almenys jo, que sóc celíaca; per tant, no cal dir que em fa il·lusió que facis divulgació del tema i denúncia de la tonteria que hi ha al voltant).
    Quan sento gent que s’APUNTA a la dieta sense gluten VOLUNTÀRIAMENT, m’entren ganes de regalar-los la meva celiaquía (i això de debò que no és una cosa maca de voler regalar). Vaig sentir una noia que sortia dient que “es sentia les digestions pesades i flatulències” quan ingeria gluten i em van venir ganes de dir-li que això no s’assembla gaire (ni s’acosta) al que passa quan tens la malaltia, i que si té molèsties digestives, que consulti un metge, perquè justament per aquestes molèsties de què parla hi poden haver altres causes, com intolerància a algun sucre. Suposo que aquí està el problema: la falta general de “sentit comú”, o per parlar amb més propietat —ja que justament “lo comú” és la falta de reflexió sobre res— , de sentit crític. I això afecta no només el tema del gluten, sinó tantes altres qüestions com la de les vacunes, els OGM, i creences varies que semblen sortides de l’Edat Mitjana. Un problema d’educació, crec, i de falta de “cultura” en general —la qual cosa crec que posa de manifest l’absència de consciència de la importància del coneixement de ciència pels ciutadans (espero que ningú em malinterpreti: hi ha una absència de consciència de la importància del Coneixemnt en general, però és que la Ciència ni tan sols és considerada cultura, parlant a nivell general de la societat; justament tinc un article on parlo d’això —sintetitzar-ho en una frase és difícil). En fi.
    Un cop més m’ha agradat llegir-te i, com a afectada, t’agraeixo aquest post especialment.

  • Daniel Closa

    11/05/2017 20:05

    En el cas de la llet sense lactosa, el que passa és que si deixes de prendre lactosa, el gen de la lactasa (l’enzim que la degrada i permet metabolitzar-la) s’acaba inhibint. Aleshores, ja sempre costarà digerir-la, per`que recuperar l’activitat és poc probable. Tot així, en principi no és un problema tan greu com pot ser la celiaquia.
    Corregit l’error de les lliçons! Gràcies!

  • Jordi Domènech

    11/05/2017 19:26

    Pregunto:
    I el cas de la llet sense lactosa, té algun efecte sobre els que tenim el gen que la degrada quan som adults?
    Per cert, i totalment off topic. Els correctors ortogràfics encara són massa elementals. Una alerta inconscient m’ha saltat en veure «llissons», ho he comprovat i el meu corrector també em diu que és correcte, però he acabat mirant el diccionari i un llissó, totalment correcte, és una cria de llissa…

  • Daniel Closa

    11/05/2017 15:23

    Carquinyol: Tinc entès que l’associació de celíacs ja ha demanat que revisin aquest limit.

    Jordi. Sembla que els 20 mg/kg és un límit massa just. Normalment va bé deixar un marge de seguretat relativament ampli. I el de “molt baix en gluten” tampoc l’entenc gaire. Té més pinta de política comercial i de màrqueting.

    Pons: I tant si hi ha mercat. I quan les coses es deixen essencialment al mercat passa el que passa.

    enric: és clar, és clar…

  • enric

    11/05/2017 15:14

    només els que pateixen el problema de la intolerancia al gluten poden opinar sobre aixó, els demés tenim que callar. Pero David Closa com de costum, es posa del cantó dels tecnocrates que diuen que els que pateixen intolerancia al gluten son uns farsants i uns mentiders.

  • Pons

    11/05/2017 11:29

    Sense gluten, molt baix en gluten, baix en gluten, amb gluten de tota la vida i ara ens falta el “amb extra de gluten!”, jo hi veig un nínxol de mercat aquí.

  • Jordi

    11/05/2017 10:55

    Segons la legislació europea es pot etiquetar “molt baix en gluten” aliments amb un contingut màxim de 100 mg/kg i “sense gluten” si el màxim és de 20 mg/kg. La legislació indica que està basat en dades científiques. Si no recordo malament 20 mg/kg no provocava danys (com a mínim a la majoria) pel que no sé molt bé el perquè de “molt baix en gluten”.

  • Carquinyol

    11/05/2017 10:20

    Aleshores qui ha d’anar davant del jutge també és qui ha fet la llei, a veure si així entenen d’una vegada que hi ha coses que no venen dictades pel que diu un paper.

  • Daniel Closa

    11/05/2017 8:24

    El tema és que hi ha una llei que ha posat un limit per etiquetar que està massa en el límit del que es pot permetre un celíac.

  • Carquinyol

    11/05/2017 7:43

    Jo trobo que etiquetar un producte com ‘sense gluten’ quan en realitat és ‘baix en gluten’ hauria de fer acabar a qui ho ha fet davant del jutge.