Teoria de la ment

Hi ha un concepte en psicologia que trobo particularment interessant i al que li han posat un nom que trobo especialment absurd o desencertat: la “Teoria de la Ment”. Cada vegada que ho sento penso en una teoria que permeti explicar com funciona la ment, com s’origina la vida psicològica a partir dels senyals que s’envien les neurones, com s’estableix el lligam entre les cèl·lules i els pensaments. Ara mateix no en tenim ni idea però abans o després caldrà bastir una teoria que expliqui com emergeix la ment, de manera que semblaria raonable anomenar-la “teoria de la ment”.

Però no. Algú amb molt mala idea va aplicar aquesta designació a un altre fet, també interessant, però que podria tenir mil altre noms enlloc d’aquest. No se qui va ser el geni que el va triar, però… et vas lluir, maco!

Disposar de “teoria de la ment” vol dir que tens la capacitat de posar-te en el lloc de l’altre. Que entens que algú altre pot mirar les coses des del seu punt de vista, que és diferent del teu. Que si estàs en una cantonada i pots veure el que passa als dos carrers entens perfectament que algú que estigui en un dels carrers no pot veure el que passa a l’altre, encara que tu sí que puguis.

Sembla una obvietat i tots ho fem de manera inconscient, però els nens no desenvolupen la teoria de la ment fins que tenen uns anyets (entre tres i quatre). I en el cas dels animals resulta complicat saber si la tenen o no. El salt de disposar o no de teoria de la ment és essencial per qualsevol organisme que pretengui establir grups socials relativament complexos. Per exemple, sense aquesta capacitat no pot existir l’empatia. De fet, un dels problemes que s’esgrimeix en el cas de l’autisme és la dificultat que tenen aquests nens per desenvolupar la teoria de la ment. Una afirmació potser massa radical i que està en qüestió.

Disposar de teoria de la ment (quin nom més absurd…) és un dels grans èxits de la ment humana. De vegades sembla que massa èxit i tot ja que al final atribuïm capacitat mental a organismes i fins i tot objectes que no en tenen de ment. Acabem atorgant unes capacitats mentals més o menys difuses des de les nines fins als cotxes, de les mascotes fins a les muntanyes.

També cal dir que la teoria de la ment és d’aquelles coses que pot estar ben tergiversada. Donem per fet que entenem el que pensen o senten o experimenten els altres, però normalment ho fem des del nostre punt de vista. Això vol dir que la visió que tenim de la ment de l’altre molt probablement estigui totalment distorsionada pels nostres prejudicis.

Si ho pensem una mica ens adonem del doble salt mortal que representa la teoria de la ment. Una cosa és tenir percepció d’allò que veiem o que percebem amb els sentits. Més complicat és disposar de records o emocions que ja representen un cert nivell d’abstracció. Però entendre i posar-te en el lloc de la ment de l’altre requereix fer una abstracció sobre aquell fenomen que fa sevir l’altre per fer abstraccions. Poca broma amb les complexitats de la ment!

8 comentaris

  • enric

    23/05/2017 10:20

    només es valid per aprendre a aprofitar al maxim el funcionament de la ment en pacients amb aquesta malatia, pero des de el punt de vista filosofic no explica res de la ment.

  • Marga

    22/05/2017 22:13

    A mi tan me fa el nom. Tinc un fill amb TEA i el seguit d’aprenentatges que engloba aquest concepte l’ajuden molt a ell i a nosaltres. Potser és un nom absurd o que no s’entén, però el que hi ha al darrere és ben vàlid.

  • enric

    18/05/2017 16:30

    no existeix la teoria de la ment, es un nom que els neopositivistes varen donar a la gnoselogoía o teoria del coneixement, que es part de la filosofia des dels grecs. La talment dita teoria de la ment no es més que el que ensenyen en USA com a “philosophy of mind” i es un aiguabarreix de teories psicologiques neopositivistes i de neurologia materialista extrema.a USA els hi agrada molt, com que son uns barbars.

  • Daniel Closa

    18/05/2017 7:41

    Carquinyol: Suposo que algun motiu tenien per triar-lo, però crec que no van estar encertats. Ara, pel que fa alternatives, no se. Però de vegades es despengen amb noms molt imaginatius. Aquesta podria ser una.

    Pons: EM temo que ara ja costarà.

    Xavier Gil:No ho se. Però em sembla que no. Algú ho hauria fet notar fa temps.

    Ferran: Alguna cosa relacionada amb l’empatia és el que li veig mes.

  • Ferran

    17/05/2017 17:54

    Segur que no es pot canviar el nom?. Es pot utilitzar simplement el nom anglès: Theory of Mind (abreviat ToM) o si no, es podria fer servir una traducció més escaient a allò a que es refereix el concepte, tal com diu en Pons: teoria de l’empatia

  • Xavier Gil

    17/05/2017 15:35

    Potser en l’aglès original el “mind” és el verb “tenir en compte”, i algún espaviladet ho va traduir a altres llengües com el subnstatiu “ment”….

  • Pons

    17/05/2017 10:25

    Ara ja es tard per canviar-li el nom i dir-li teoria de l’empatia o algo així, no?

  • Carquinyol

    17/05/2017 8:02

    Realment el nom no li escau gens, ara, no em facis buscar-ne un perquè ara mateix no sabria quin dir !! :D