Arxiu del dijous, 18/05/2017

Som mamífers. No ho oblidem!

dijous, 18/05/2017

Fa un parell de dies va començar a Bèlgica un judici contra els pares d’un nen que va morir de malnutrició l’any 2014. Tenia tot just set mesos i només pesava quatre quilos. Si fa no fa, la meitat del que tocaria en condicions normals. Pel que sembla els pares van decidir que el nen tenia intolerància al gluten i a la lactosa i l’alimentaven amb llet de quinoa. També havien provat la llet de civada i la de soja. De fet, havien anat intentant alimentar-lo amb diferents opcions de les que tenien a la tenda de productes naturals. D’altra banda, el diagnòstic d’aquestes intoleràncies no l’havia fet cap metge. Ho havien decidit els pares sense més.

Tot plegat un dramàtic exemple (extrem) del mal que pot fer la ignorància. I es que cal ser bastant ignorant per oblidar que els humans som mamífers i, com a tal, en els primers mesos de vida el millor és alimentar-se de la llet materna. Essencialment és per això que van evolucionar els pits de les femelles dels mamífers. I el resultat final d’uns quants milions d’anys d’adaptacions és que la llet materna és excel·lent per al desenvolupament dels nadons. Cada espècie ha adaptat la composició de la llet a les necessitats metabòliques de les seves cries.

I l’adaptació és fins als detalls més petits. No es tracta només del percentatge d’aigua greixos o sucres, ni de la quantitat de proteïnes, vitamines i minerals que tingui. La composició dels aminoàcids és la necessària. Un detall important ja que no totes les proteïnes són iguals. Per això es diu que no totes tenen el mateix “valor biològic”. De fet, l’activitat metabòlica del fetge de la mare es modifica per fabricar proteïnes de la llet amb la composició d’aminoàcids més escaient per la criatura.

La composició iònica de la llet fa que sigui isosmótica amb la sang del bebè. Això vol dir que no generarà problemes en el moviment de molècules cap a l’interior i l’exterior de les cèl·lules i que els budells estaran funcionant en les millors condicions.

El sucre que conté la llet és, essencialment, lactosa. De petits tenim un enzim, la lactasa, que permet metabolitzar-la sense problemes. Algunes persones en arribar a la maduresa deixen de fabricar lactasa i la llet els senta malament. Un problema d’alguns adults, però no dels nadons. I en tot cas, no és un tema que uns pares puguin diagnosticar sense més.

El més curiós és el fet que pensessin que les diferents llets vegetals podien suplir la de la mare. Per començar, si és d’origen vegetal, no és llet. Podem jugar amb les paraules, però estrictament la llet ha de sortir d’una glàndula mamària. Les anomenades llets vegetals, a part de ser de color blanc, tenen molt poc a veure amb l’autèntica llet. Per cert que la composició en proteïnes, sucres o greixos no s’acosta en res a les necessitats d’un nado, ni s’adapta a les seves capacitats digestives.

La importància de la llet la tenien molt clara els nostres avantpassats. Per això, si una dona no podia alletar al seu fill pel motiu que fos, hi havia la figura de les dides. Dones que alletaven als fills d’altres dones de manera gairebé professional. Si no hi havia més remei, es podia recórrer a llet de vaca convenientment diluïda. La llet de vaca  sense modificar és excel·lent pels vedells, però no pels humans. I avui en dia hi ha molts tipus de fórmules de llet artificial. Normalment feta a partir de la de vaca però modificant amb més precisió el component de proteïnes i greixos per aproximar-la més a la humana. Qualsevol d’aquestes opcions serviria, però en cap cas un líquid obtingut d’un vegetal.

Tot plegat resulta molt frustrant. Tots els ingredients de les llegendes urbanes (gluten dolent, lactosa dolenta, llet dolenta, vegetals bons, quinoa fantàstica,…) agrupats en una única història i combinats de la pitjor manera possible gràcies a una bona dosi d’ignorància.