Arxiu del divendres, 19/05/2017

OVNI

divendres, 19/05/2017

Ja no hi ha ovnis al cel. El nostre planeta deu haver perdut interès com a destí turístic galàctic o potser una crisi de grans dimensions ha encarit massa els viatges interestel·lars, perquè el nombre d’albiraments d’ovnis ha caigut en picat des de fa anys.

Quan era jove les notícies d’ovnis, d’abduccions extraterrestres i de missatges de les estrelles eren el pa nostre de cada dia. A les revistes hi havia grapats de fotografies, invariablement borroses i desenfocades, que tant prometien invasions imminents com contactes per elevar la humanitat a un nou nivell de coneixement. Era molt excitant i només resultava desconcertant la infinita varietat de tipus de naus, anatomies dels extraterrestres i maneres de comunicar-se que feien servir.

Hi havia naus en forma de puro, de cub, de coet o d’estrella, però sobretot de platet volador. Grans o petits, solitaris o en formació, sempre hi havia algú que descrivia un contacte en la tercera fase. Podia ser un excursionista o un pilot d’avió, l’únic en que coincidien era en que no havien tingut temps de fer una bona fotografia que demostrés el que deien. Al final tot es reduïa a la visió d’un puntet de llum al cel que es movia de manera estranya.

Curiosament, la progressiva desaparició dels ovnis ha anat paral·lela a la generalització de les càmeres incorporades als mòbils i les càmeres fixes que vigilen per tot arreu. Ara qualsevol cosa que passi queda fotografiada per grapats de càmeres mòbils o fixes. També és mala sort que justament ara, que ja és gairebé segur que es podrien obtenir imatges dels ovnis de qualitat, aquests hagin decidit deixar de visitar-nos!

Però no penseu que la desaparició dels ovnis és poca cosa. També han abandonat els llocs d’origen. N’hi havia que suposadament venien del satèl·lit de Júpiter, Ganimedes. Però ara que ja hi hem enviat sondes a explorar-lo, trobem que no queda ni rastre de les naus, les bases d’extraterrestre o les ciutats habitades per ganimedians. També hi havia el que venien d’un planeta anomenat Ummo, però aquest encara no hem trobat on para, de manera que no podem dir-ne res. Bé, als anys noranta ja va haver qui confessar que s’ho havia inventat tot, però pels autèntics seguidors això va ser un detall irrellevant. Ells hi creien i per tant, Ummo havia d’existir.

I ara tot és molt més avorrit. Passejant per un indret solitari ja no hi ha la tensió de topar cara a cara amb un grapat d’extraterrestres que saben aprendre els idiomes de la Terra però que mai no es prenen la molèstia d’anar a un indret poblat, la seu d’algun govern o la redacció d’un diari. Tampoc hi ha aquelles abduccions amb els experiments amb un rerefons més o menys sexual que descrivien les víctimes. I ara, quan es descobreixen unes runes, ja ningú imagina que cada dibuix que recordi un humanoide en realitat representa als extraterrestres amb equips espacials.

Ah! I també s’han perdut aquelles emprenyades que agafaven els seguidors dels ovnis quan mostraves un mínim escepticisme. Ningú t’acusa de tenir la ment tancada si decideixes que no n’hi ha prou amb veure un puntet brillant al cel per decidir que els extraterrestres estan arribant. També es troba a faltar la mirada de menyspreu i el to de veu de superioritat amb el que et deien “tu creu-te la versió oficial de tot el que et diuen. Ja t’ho trobaràs…”.

Els vells temps dels ovnis i els extraterrestres! Les noves generacions no saben el que s’han perdut.  Però, qui ho sap? Potser tornarà la moda. Si van tornar els pantalons de pota d’elefant, qualsevol cosa es possible.