Arxiu del dimarts , 23/05/2017

sang i tincions

dimarts , 23/05/2017

Quan es mostra una preparació de sang al microscopi el que veiem és un grapat de glòbuls rojos (els eritròcits) esquitxats aquí i allà per unes poques cèl·lules més fosques i de mida més gran. Són els leucòcits, que també s’anomenen glòbuls blancs. La pregunta immediata és: per quin motiu s’anomenen glòbuls bancs si precisament són els més foscos de tota la imatge?

L’explicació és senzilla. Normalment es veurien blancs, però quan es prepara la mostra de sang per mirar-la al microscopi es fa servir una tinció que permeti fer visibles les diferents cèl·lules que hi ha. Una de les més habituals és l’anomenada tinció de l’hematoxilina-eosina, que consta, tal com el nom fa suposar, d’una barreja de dos productes. L’hematoxilina tenyeix els nuclis de les cèl·lules de color blau fosc i l’eosina tenyeix el citoplasma de color marronós. Amb la combinació pots identificar els límits de les cèl·lules i la forma particular del nucli.

La gràcia per tenyir una cosa o altra és un detall químic. L’hematoxilina és una molècula bàsica, de manera que tindrà tendència a reaccionar amb productes àcids (com ara els àcids nucleics que hi ha al nucli de la cèl·lula). L’eosina, en canvi, és una substància àcida que reacciona amb elements alcalins, com molts dels presents en el citoplasma. Es pot visualitzar més fàcilment si tenim present que l’hematoxilina té zones amb càrregues positives a la seva molècula que tenen tendència a unir-se (i reaccionar) amb els grups amb càrregues negatives, molt abundants als àcids nucleics.

El curiós és el nom d’hematoxilina. Inicialment vaig pensar que devia estar relacionat amb la funció que se li dóna, de tenyir mostres de sang (per “hemato” que vol dir sang). Però en realitat es fa servir per tota mena de cèl·lules i teixits. No només per la sang, de manera que era més aviat poc probable. En realitat el nom deriva del vegetal a partir del que es purifica la molècula. Un arbre originari de Mèxic anomenat Haematoxylum campechianum. Això de campechianum pot fer gràcia però només fa referència a la zona on es va descriure; Campeche. Per això s’anomena popularment Palo de Campeche o, també, Palo de Tinte.

I això del tinte dóna una altra pista interessant ja que la primera part del nom ens retorna a la sang. Hematoxilinum vindria a voler dir “la fusta que sagna” (“hemato” vol dir sang i “xylon” vol dir fusta). L’arbre aquest deixa anar una substància de color vermell que podria recordar la sang i que es la base per purificar el colorant que finalment es va fer servir per tenyir cèl·lules i, entre elles, les cèl·lules de la sang. Una giragonsa curiosa del llenguatge que fins i tot queda estèticament escaient.