Ritme i adaptabilitat mental

La música és un dels fenòmens més curiosos del nostre cervell. No sembla que tingui cap característica adaptativa evident, però gairebé totes les persones, de totes les cultures, poden percebre i identificar la música. Només algunes persones que presenten una condició anomenada amúsia, no poden identificar la música com a tal i la descriuen com un seguit de sorolls empipadorament repetitius.

En tot cas, pels que sí podem percebre la música, resulta curiós intentar entendre que passa al cervell quan fa coses com identificar el ritme. S’ha vist que el cervell pot fer-ho automàticament, sense necessitat de parar-hi atenció ni tampoc cal tenir entrenament previ. Altra cosa és que captar el ritme et permeti ballar en consonància. Per això ja calen més habilitats motores i un sentit d’anticipació associat a la percepció del ritme.

Tot i així, pot semblar que el cervell presenta un cert marge d’adaptació al ritme. Si la cosa no s’aparta massa de l’esperat, la percepció s’hi adapta amb una certa facilitat. Ara bé, si apareix un silenci quan no toca o coses així, la percepció del ritme s’esvaeix amb facilitat.

Potser no sigui un exemple ideal de com el cervell actua adaptant-se al ritme d’una manera més aviat flexible, però l’he trobat tan divertit que no em resisteixo a posar-lo. Es tracta d’un ball que fa l’actor Oscar Isaac a la pel·lícula “Ex machina”. La noia comença a ballar i ell s’hi afegeix. Res a dir. Una escena aparentment normal.

 

Però en un compte de twitter es va dedicar a canviar la música de l’escena i curiosament, totes les músiques servien. Qualsevol ritme encaixa amb el ball. O potser és el nostre cervell que ajusta les expectatives per fer-ho encaixar. En tot cas, resulta divertit veure el mateix balls amb coses tan variades. De fet, tampoc és extremadament estrany ja que la majoria són músiques pensades per ballar, però no deixa de ser curiosa l’adaptabilitat del ritme.

Aquí us deixo uns pocs exemples, però si aneu al compte de twitter “Oscar dances” en trobareu a grapats. (vigileu, enganxa molt)

Caçafantasmes

Tina Turner

Abba

Fins i tot els mojinos escozios!

8 comentaris

  • Joan

    29/05/2017 19:52

    ¡Compte amb el espoiler! xD

  • ENRIC

    25/05/2017 15:57

    COM A MUSIC, PUC DIR QUE LA MUSICA NO ES UN DÓ SINO QUE S’ APREN COM S’ APRENEN TOTS ELS OFICIS, SON TECNIQUES I TEORIES QUE S’HAN DE CONEIXER PER PODER SEGUIR UN RITME I PER TENIR OIDA PER LA MUSICA. nO HI HA CAP MÉS SECRET. aRISTIDES qUINTILIANO, UN DELS PRIMERS TEORICS DE LA MUSICA, JA VA DIR QUE DIFERENTS RITMES AFECTEN DE UNA MANERA DIFERENT A LES PERSONES, COM ELS RITMES MILITARS O ELS RITMES OBSESSIUS I REPETITIUS.

  • Pons

    24/05/2017 11:39

    Si busques en el diccionari d’antònims “ritme” apareix una foto meva.

  • Jordi Domènech

    24/05/2017 11:32

    Segur que no sóc amúsic, però potser sí arítmic, i no en el sentit de tenir el cor descontrolat.
    Potser seria un subjecte d’estudi: si canto sense una referència externa, sigui un metrònom, director o companys, el ritme al que ho faig, varia de manera que sembla aleatòria. Potser només me’n salvo si canto mentre camino i adapto les notes al pas.
    En sóc totalment conscient, i ja de petit em preguntava com és que als altres el sortia.
    No cal dir que mai de la vida he ballat, sort que en això de l’atracció sexual hi ha un nombre molt elevat de possibles estratègies.
    En melodia cap problema; i en harmonia encara menys, sense pensar «veig» a temps real quins són els acords que lliguen amb una determinada melodia, i els dits de la mà esquerra hi van directament sigui en un teclat, sigui en una guitarra —independentment de l’habilitat que pugui tenir per no equivocar-me en el moviment fi—.

  • Daniel Closa

    24/05/2017 10:22

    Carquinyol. Deus tenir les neurones molt afinades. Jo no. Per això tot em sembla que encaixa…. i potser per això soc un desastre ballant :-)

    Joan Codina: Et deu passar com a mi. M’identifico més amb el paio del vídeo que s’ho mira amb cara de sorprès.
    Has participat en un treball del PNAS? Tot un honor! Eres del grup anhedonic?

  • Joan Codina

    24/05/2017 9:59

    Me n’oblidava. Mira on vaig participar!!

    http://www.pnas.org/content/113/46/E7337

  • Joan Codina

    24/05/2017 9:50

    Ahà!! Precisament aquesta multivaluació i la meva part d’amusia fan que sigui un martiri això de ballar.

  • Carquinyol

    24/05/2017 7:43

    Doncs no sé noi, però el meu cervell hem diu que no van al ritme… :P