Arxiu del dijous, 25/05/2017

El mapa enganyós de la radioactivitat

dijous, 25/05/2017

El programa “Veritats de Mentida” que van emetre dimarts a TV3, va ser dels que et reconcilien amb la televisió pública. Una bona anàlisi de la manera com està canviant el concepte de veritat i la manera com tractem i acceptem les mentides, cada vegada amb més indiferència (quan no entusiasme). Constatar que pràcticament tot el que arriba per les xarxes socials té una credibilitat més que dubtosa és inquietant, però quan et recorden que especialment els mes joves obtenen la informació que busquen precisament en aquests indrets, t’acaba deprimint.

I, malgrat tot, no és cap sorpresa. Ja fa molt temps que es nota que, en temes relacionats amb la ciència, el nivell de les coses que apareixen a Facebook és ridícul. Qualsevol bestiesa dita amb gràcia o que resulti prou inquietant és compartida una vegada i altra, sense que es pari la més mínima atenció a si el que llegim té sentit. De vegades fins i tot quan el text o les imatges contradiuen el titular. Evidentment, la informació ara només conta en titulars. La resta tant se val ja que molt poca gent s’ho llegirà.

Un exemple molt representatiu d’això és el mapa de la radioactivitat alliberada al Pacífic per l’accident de la central nuclear de Fukushima. Periòdicament apareix una imatge on es veu com les radiacions originades a la central s’han escampat per tot l’oceà i ha arribat fins les costes de Nord-Amèrica. El mapa sempre va acompanyat de titulars cridaners sobre el perill que això comporta, els milers de casos de càncer que causarà i el desastre mediambiental que volen ocultar.

El detall important, i que els qui ho comparteixen sembla que passen per alt, és que el mapa no té res a veure amb tot el que es diu.

No és que sigui un mapa fals. Si ens hi fixem veiem que té el segell oficial de la NOAA, l’agencia nacional pels oceans i l’atmosfera. La dada interessant que ens hauria de fer sospitar és la de l’escala que indica que representa cada color.Els nivells van des del zero pel color verd, fins al dos-cents quaranta pel negre. Però si mirem les unitats veurem que son… centímetres!

A ningú li sembla estrany mesurar la radioactivitat en centímetres?

En realitat el mapa NO és de mesures de radioactivitat sinó el de l’altura que van assolir les onades causades pel Tsunami. En molts indrets s’han pres la molèstia de posar-ho clarament: “Tsunami de Japó, 11 de març de 2011. Màxima amplitud de les onades”. El que passa és que en molts llocs han anat amb cura de treure aquesta explicació de la imatge. Una mica de mala idea i de ganes d’espantar i fer que les dades encaixin amb el teu relat. I si no tens dades, n’agafes algunes altres que tinguin un aspecte que et serveixi i les fas passar per les que voldries. Després de tot, gairebé ningú verificarà el que dius. I tampoc pararan gaire atenció a les unitats del gràfic.

Si en general ens agrada que ens diguin aquelles mentides que ens interessa sentir, doncs poca cosa tenim a fer. Seguir clicant i compartint qualsevol cosa i després queixar-nos de com ens enganyen. I si no ens agraden les falsedats, doncs tenim un problema, perquè tampoc es tracta de tornar-se paranoic i dubtar sempre de tot. A més, anar verificant cada dada és pesat i avorrit. En tot cas, val la pena mantenir algun costum que minimitza una mica la facilitat amb la que ens enreden. Per exemple, si la notícia no té enllaços a les fonts originals ja podem posar-nos en mode “sospita”.

Per cert. La font original del mapa, la que parla d’onades i no de radioactivitat, és aquesta. La propera vegada que us aparegui el mapa, no cal atabalar-se, al menys per aquest mapa. L’accident de Fukushima va ser un desastre, però tampoc cal inventar-se les coses per recalcar-ho.