Arxiu del divendres, 26/05/2017

Juno i les noves visions de Júpiter

divendres, 26/05/2017

Una de les coses que ofereix l’exploració espacial és un grapat d’imatges que costa assumir que pertanyen a indrets reals. De fet, encara costa més assumir la dimensió del que estem mirant. I això passa molt en el cas de les fotografies fetes als planetes gegants gasosos del nostre sistema solar. Les imatges de Saturn obtingudes per la Cassini i les de Júpiter que ens envia la sonda Juno.

Aquestes últimes resulten curioses ja que ens ofereixen una imatge diferent de la que estem acostumats. De Júpiter sempre pensem en el planeta marcat per bandes de núvols de diferents colors i on ressalta la gran taca roja, que li dóna una característica particular. Cal dir que acostumem a oblidar que la gran taca vermella és una mena d’huracà de dimensions tan grans com el planeta Terra.

Però ara hi ha la sonda Juno  orbitant Júpiter des de fa un any i ha tingut temps d’enviar imatges des de molt a prop i, sobretot, de racons poc vistos de Júpiter. Això ha permès una nova visió del gran planeta del sistema solar.

Una imatge espectacular és la visió del pol sud. Acostumats a veure el planeta de costat, es fa estrany veure la circumferència complerta de les bandes de núvols i els remolins que es formen en la seva atmosfera. De nou, recordem que la mida de cada remolí és, amb diferència, molt més gran que els huracans o qualsevol altre fenomen dels que tenim a la nostra Terra.

Les bandes de núvols, vistes de prop i reforçant una mica el color, mostren un patró de detalls extraordinari i que podria semblar una aquarel·la. Les forces de la natura, la gravetat, la química dels diferents gasos i la dinàmica del sistema solar han generat aquesta grandiosa obra d’art.

Es tracta d’imatges processades i amb els colors ressaltats. No cal pensar que ho veuríem exactament així si estiguéssim allà dalt, orbitant Júpiter. De fet, la majoria de fotos espectaculars que veiem per tot arreu també acostumen a estar ressaltades o tractades amb algun filtre. Però és aquest retoc el que permet apreciar en detall la complexitat de l’atmosfera joviana.

Sigui com sigui, de la nova tongada d’imatges em quedo amb aquesta última, on es mostra el contrast entre el dia i la nit a Júpiter. Segur que els de la NASA en trauran molta informació important sobre composició, magnetosfera, la dinàmica dels gasos,… Tant és. De vegades n’hi ha prou amb quedar-se una estona admirant la bellesa de les imatges i, potser també, felicitant-nos per la tecnologia que ens ha permès obtenir-les.