Envia-ho a un amic

* Required Field


Loading ... Loading ...

8 comentaris

  • Jordi Domènech

    29/05/2017 7:46

    No havia vist la possibilitat del solitó, els únics que conec, però, sempre estan en ambients amb unes propietats de contorn molt restrictives, per exemple en un canal estret, en tinc una experiència des de l’infantesa, a les rieres del meu poble, en deien «marons», i es comportaven com una pertorbació independent, que podia interaccionar amb una altra. En especial, a la confluència de les dues rieres, just sota la meva finestra, eren força espectaculars. Però potser eren més aviat ones quasi-estacionàries.
    O també solitons magnètics però en làmines fines de material. Això podria lligar més ja que, encara que l’atmosfera de Júpiter és clarament 3D, el gradient de pressió és molt més elevat que a la Terra i una capa determinada podria fer aquest efecte. De totes maneres, en el cas de la taca roja, el confinament en sentit longitud —té un període de rotació molt constant— el veig difícil d’explicar.

  • enric

    27/05/2017 17:43

    L’ hi varen posar de nom Zeus (Jupiter) perque es un univers en ell mateix i té influencia en tot el que passa en el sistema solar.

  • Daniel Closa

    26/05/2017 16:17

    Gargotaire.: Ja ho crec! Quan les he vist, he flipat.

    Jorid Domènech. Pel que fa a la taca roja. Deien que era un solitó o un fenomen similar, no?
    http://io9.gizmodo.com/5874585/the-story-of-the-soliton
    En tot cas, per l’interior del planeta deu haver-hi més merder del que pensem.

    Pons. Home, no hauries de patir pels huracans a Júpiter. La pressió atmosfèrica, la gravetat, les radiacions i l’atmosfera et matarien abans que cap cop de vent et pogués fer res.

  • Pons

    26/05/2017 13:46

    Es maco de veure, des de lluny, perquè amb aquests huracans gegants sembla una mica hostil aquest planeta, prefereixo l’Empordà…

  • Jordi Domènech

    26/05/2017 12:42

    El que no em deixa de sorprendre és, en primer lloc, que no havent-hi orografia ni pràcticament variacions estacionals, el sistema atmosfèric sigui tan caòtic.
    I en segon lloc, la persistència durant segles de la taca roja, que a primera vista, el propi caos hauria d’eliminar ràpidament.
    Penso aleshores, i sense dades observacionals, que podria tenir una causa similar a la dels punts calents de l’atenosfera terrestre, un procés força intern que generi una columna ascendent de material calent que en minvar la pressió fa expandir el material subjacent que aleshores ascendeix degut a la menor densitat, realimentant el procés.
    Altre tema és com es pot originar un sistema així, i perquè a Júpiter només n’hi ha un amb aquesta persistència.

  • Gargotaire

    26/05/2017 9:27

    És espectacularment bonic.

  • Daniel Closa

    26/05/2017 8:48

    Jo tampoc, la primera vegada que les vaig veure. Realment sempre va bé mirar-se les coses des d’angles diferents!

  • Carquinyol

    26/05/2017 7:47

    La veritat és que no hagués dit mai que la primera i la darrera fotografia corresponent a Júpiter !