Arxiu del dilluns, 29/05/2017

Hipersensibilitat electromagnètica

dilluns, 29/05/2017

Va haver-hi un temps en el que s’estilaven les possessions demoníaques. Hi havia persones que estaven fermament convençudes d’estar posseïdes per un dimoni o un esperit maligne. Tot era psicològic, és clar, però això no servia per fer-los deixar de creure que el que els passava era ben real. Una vegada estàs segur que tens un dimoni dins, qualsevol cosa que et passi, malalties, desgràcies, mala sort…, la pots explicar fent referència al dimoni maligne.

Amb el temps les modes canvien i ara sembla que les possessions diabòliques han sigut substituïdes per altres malalties imaginaries. Una que està de moda és la hipersensibilitat electromagnètica. La suposada afectació de la salut causada en persones extremadament sensibles als camps electromagnètics.

Normalment costa discutir aquests temes ja que qui opina que ho pateix s’enfada molt quan algú suggereix que potser les coses no van així. En realitat és la mateixa discussió que es té en moltes altres malalties no demostrades. Una persona es troba malament i “decideix” (o algú li fa creure) que el causant son els camps electromagnètics que ens envolten i que estan generats per mil motius. Des dels telèfons mòbils fins les línies d’alta tensió. Per algun motiu costa separar el fet de trobar-se malament, cosa difícil de discutir, amb l’explicació de la causa. Si discuteixes una cosa sembla que neguis les dues.

Però el cas és que mai no s’ha demostrat que això de la sensibilitat electromagnètica sigui una entitat real. I els efectes que se li atribueixen solen poder explicar-se per altres motius. Per exemple, hi ha casos en que es tracta simplement d’al·lèrgies. Treballar moltes hores a un ordinador pot fer que algú tingui mal de cap, problemes respiratoris i irritació ocular. A part del problema de tenir el llum de la pantalla moltes hores davant dels ulls, un problema insidiós pot ser que el petit camp estàtic de l’ordinador atregui una certa quantitat de pols cap a la zona de treball. Les molèsties són reals i certament estan associades a un aparell elèctric, però el problema no són els camps electromagnètics sinó la pols de la zona de treball.

De vegades es parla d’escoles que estan properes a antenes de telefonia mòbil i on es dona una certa quantitat de casos de càncer. Les dades segurament son correctes, però quan es compara amb escoles que no tenen antenes properes, es veu que en aquestes també hi ha casos de càncer. De vegades es parla de l’efecte de viure en zones properes a línies d’alta tensió, però aquestes línies solen passar per barris pobres, on les condicions sanitàries ja són d’entrada més dolentes, de manera que els efectes que es detectin poden ser per molts altres factors. Si només mirem el que ens interessa, sempre podem “demostrar” el que vulguem. Fixem-nos que en cap es pretén que les afectacions no siguin reals. El que no està demostrat és que la causa sigui una suposada sensibilitat especial als camps electromagnètics. I per parlar de malalties noves cal alguna cosa més que posar-hi un nom sofisticat.

Per descomptat això no vol dir que es puguin ignorar les distàncies de seguretat proposades per les autoritats. El principio de precaució cal posar-lo en pràctica. Però una cosa és la precaució i altra és la por injustificada. Normalment es tria una intensitat de camp que sigui menor al dos per cent d’aquella en la que s’ha detectat algun efecte. Un marge de seguretat que sempre es pot revisar, però, és clar, amb dades a la mà.

De vegades s’acusa als científics de voler amagar les dades i els riscs al·ludint a obscurs interessos econòmics. Al final pensaré que soc ruc ja que tots els científics haurien de ser molt rics ja que si no cobren d’una farmacèutica cobren d’una empresa de telefonia o d’una de ves a saber quin altre producte. La realitat, però, és que sí que hi ha interessos econòmics. Hi ha empreses que comercialitzen sistemes de protecció contra els camps electromagnètics. Altres que es dediquen a assessorar en temes de demandes per aquesta suposada malaltia. I hi ha gent que es dedica a donar conferències alertant de tots els mals que ens amenacen per contaminació química, electromagnètica, radioactiva, biològica i qui sap que més. Molts diners també depenen de la por que ens posin al cos.