Hipersensibilitat electromagnètica

Va haver-hi un temps en el que s’estilaven les possessions demoníaques. Hi havia persones que estaven fermament convençudes d’estar posseïdes per un dimoni o un esperit maligne. Tot era psicològic, és clar, però això no servia per fer-los deixar de creure que el que els passava era ben real. Una vegada estàs segur que tens un dimoni dins, qualsevol cosa que et passi, malalties, desgràcies, mala sort…, la pots explicar fent referència al dimoni maligne.

Amb el temps les modes canvien i ara sembla que les possessions diabòliques han sigut substituïdes per altres malalties imaginaries. Una que està de moda és la hipersensibilitat electromagnètica. La suposada afectació de la salut causada en persones extremadament sensibles als camps electromagnètics.

Normalment costa discutir aquests temes ja que qui opina que ho pateix s’enfada molt quan algú suggereix que potser les coses no van així. En realitat és la mateixa discussió que es té en moltes altres malalties no demostrades. Una persona es troba malament i “decideix” (o algú li fa creure) que el causant son els camps electromagnètics que ens envolten i que estan generats per mil motius. Des dels telèfons mòbils fins les línies d’alta tensió. Per algun motiu costa separar el fet de trobar-se malament, cosa difícil de discutir, amb l’explicació de la causa. Si discuteixes una cosa sembla que neguis les dues.

Però el cas és que mai no s’ha demostrat que això de la sensibilitat electromagnètica sigui una entitat real. I els efectes que se li atribueixen solen poder explicar-se per altres motius. Per exemple, hi ha casos en que es tracta simplement d’al·lèrgies. Treballar moltes hores a un ordinador pot fer que algú tingui mal de cap, problemes respiratoris i irritació ocular. A part del problema de tenir el llum de la pantalla moltes hores davant dels ulls, un problema insidiós pot ser que el petit camp estàtic de l’ordinador atregui una certa quantitat de pols cap a la zona de treball. Les molèsties són reals i certament estan associades a un aparell elèctric, però el problema no són els camps electromagnètics sinó la pols de la zona de treball.

De vegades es parla d’escoles que estan properes a antenes de telefonia mòbil i on es dona una certa quantitat de casos de càncer. Les dades segurament son correctes, però quan es compara amb escoles que no tenen antenes properes, es veu que en aquestes també hi ha casos de càncer. De vegades es parla de l’efecte de viure en zones properes a línies d’alta tensió, però aquestes línies solen passar per barris pobres, on les condicions sanitàries ja són d’entrada més dolentes, de manera que els efectes que es detectin poden ser per molts altres factors. Si només mirem el que ens interessa, sempre podem “demostrar” el que vulguem. Fixem-nos que en cap es pretén que les afectacions no siguin reals. El que no està demostrat és que la causa sigui una suposada sensibilitat especial als camps electromagnètics. I per parlar de malalties noves cal alguna cosa més que posar-hi un nom sofisticat.

Per descomptat això no vol dir que es puguin ignorar les distàncies de seguretat proposades per les autoritats. El principio de precaució cal posar-lo en pràctica. Però una cosa és la precaució i altra és la por injustificada. Normalment es tria una intensitat de camp que sigui menor al dos per cent d’aquella en la que s’ha detectat algun efecte. Un marge de seguretat que sempre es pot revisar, però, és clar, amb dades a la mà.

De vegades s’acusa als científics de voler amagar les dades i els riscs al·ludint a obscurs interessos econòmics. Al final pensaré que soc ruc ja que tots els científics haurien de ser molt rics ja que si no cobren d’una farmacèutica cobren d’una empresa de telefonia o d’una de ves a saber quin altre producte. La realitat, però, és que sí que hi ha interessos econòmics. Hi ha empreses que comercialitzen sistemes de protecció contra els camps electromagnètics. Altres que es dediquen a assessorar en temes de demandes per aquesta suposada malaltia. I hi ha gent que es dedica a donar conferències alertant de tots els mals que ens amenacen per contaminació química, electromagnètica, radioactiva, biològica i qui sap que més. Molts diners també depenen de la por que ens posin al cos.

13 comentaris

  • enric

    31/05/2017 16:54

    hi han medidors de la radiació electromagnética, i ja he dit que es un mes dels contaminants que et posaven groga a Barcelona.I els que patim alergia a la radiació electromagnetica som medidors humans.Al camp, hi ha poca radiació electromagnetica i a les muntanyes mes perdudas no en hi ha i allá de cop la gent es torna bona persona, familiar, amigable, propera.per sopossat, Daniel Closa sempre dirá que no existeix la radiació electromagnetíca, es el que fan tots els tecnocrates.Hi en hi han molts entre enginyers, banquers, directius de grans empresas i cientifics, així com entre els metges.

  • Laura

    29/05/2017 20:47

    Enric, i com saps que és la radiació electromagnètica i no l’excés de CO2, per exemple? O la contaminació acústica? O l’stress de massa gent i massa cotxes? Jo sóc de poble i quan estudiava a Barcelona la meva mare sempre diu que els divendres tornava groga i el cap de setmana em recuperava. I no, en aquella època no hi havia ni mòbils, ni wifis, ni res que s’hi assemblès.

  • enric

    29/05/2017 14:16

    els amplificadors de guitarra, sobe tot els de valvules, generen molta radiació electromagnética, així com els grans equips de só que es fan servir als concerts de rock. LA GENT QUE PATIM ALERGIA A LA RADIACIÓ ELECTROMAGNÉTICA HO NOTEM MOLT QUAN SORTIM DE LA CIUTAT I ESTEM SOLS AL CAMP. Radició electromagnéticala generen els microones i els telefons movils i les seves antenes… uns diuen que causen cancer i altres no, pero la data es que a Barcelona hi han 2000 antenes per a tf. movils-La radiació electromagnética es un cintaminant més que hem de patir a les ciutats i qeu causa no pocs dels fenomens tipics de la vida urbana: mala llet, ansietat, violencia, fanatisme, un tipus molt concret de cultura i de art…

  • Daniel Closa

    29/05/2017 12:56

    Eva. Diners, sempre els diners….

  • Eva

    29/05/2017 12:48

    Has vist la série “Better Call Saul”? Un dels personatges pateix aquesta, errr, malaltia. Com que té diners, la pot dur a l’extrem, i els resultats són… delirants.

  • Daniel Closa

    29/05/2017 12:12

    Clara: Tens raó. Si estàs prou a prop i el camp és prou intens és nota. Per això cal establir els límits. En el cas dels raigs X és un altre tema ja que entraríem en el camp de les radiacions “ionitzants” molt més perilloses (com les gamma o les UV).
    És veritat que el tema és complex i es presta a confusions. El problema és que cada vegada es fa menys cas als que hi entenen i més als venedors de pors. I és que resulta molt fàcil espantar i molt difícil fer passar la por.

  • Daniel Closa

    29/05/2017 12:08

    Joan codina. Si és que ja m’ho imaginava. Els biòlegs, en canvi, estem tots a sou de Monsanto.

    Pons. No ho entens. El que passa és que aquesta radiació és natural i, per tant, bona i saludable. Deuen ser les pantalles les que causen melanomes

  • Clara

    29/05/2017 12:08

    Quan passes per sota una torre d’alta tensió el cert és que es nota una vibració a l’ambient (que es pot sentir i tot) i fins i tot al cos.
    Jo entenc que emissions a certa distància o de freqüències concretes no tinguin cap efecte (si fins i tot la llum solar és una radiació electromagnètica!) però que d’altres sí que poden ser perjudicials (com els raig X).
    A partir d’aquí els que no hi entenem costa de saber on comença i on acaba la frontera entre lo “bo” i “dolent”.

  • Pons

    29/05/2017 11:41

    La por sempre ha estat un gran negoci, ara que sembla que la por a déu ja no ven tan com abans s’han de buscar nous mètodes. Els hi fa por la radiació electromagnètica de una pantalla i en canvi no els hi fa por la radiació electromagnètica d’una estrella tipus G2V que està a 8 minuts llum…

  • Joan Codina

    29/05/2017 11:21

    Als físics, a l’acabar la carrera, ens donen una pensió de per vida juntament amb la instrucció de negar una pila de coses fent ús del sentit comú.

  • Daniel Closa

    29/05/2017 9:22

    Carquinyol. Ja ho pots ben dir. A veure per on em cauen avui! :-)

    Jordi Domènech: Ja se sap que el principal risc de les antenes és que es deixin anar i et caiguin a sobre. però la por és lliure. I hi ha qui s’hi esforça molt a generar pors.

  • Jordi Domènech

    29/05/2017 7:55

    I només falta que a les televisions o els polítics els donin prèdica.
    L’altra dia, al cim del turó de la Rovira de Barcelona, em vaig trobar un cartell que anunciava: «antena cancerígena» quan realment l’única possible explicació seria si les coses lletges —que ho era molt— causessin càncer. O que per alguna curiosíssima averia la longitud d’ona de que emet l’antena s’hagués desplaçat de les microones al ultraviolat, o més enllà…

  • Carquinyol

    29/05/2017 7:37

    Vivim a un món amb tants interessos que parlar d’una determinada cosa de forma imparcial sembla una quimera. I el més trist és que si hom ho fa ja sap que rebrà per totes bandes.